UNA HISTÒRIA DE BOLETS I ALGUNA COSA MÉS.
El meu avi sabia de bolets i herbes, tan sols jo coneixia els seus racons.
El Pepet i l'Elvira eren els meus avis. Ell era boletaire, coneixia els secrets del bosc i sabia guanyar-se la confiança de les masoveres. Ella era experta en receptes miraculoses, curava el mal d'ull i desenvolupava arts de casa-mantera. La senyora Maria de Cardona era la mestressa de la Masia Vilaseca, a 20 minuts del Santuari. Tenia Tres fills: el Josep, la Carme i el Mingo un nen de dos anys en un cos de 40.
La meva àvia anava a Can Vilaseca a comprar llet, ous, carn i a casar fills solters. L' avi a treure informació sobre herbes i bolets. Tots junts parlaven de bandolers, d'emboscats, de maquis (quina por¡¡) de malediccions i d'una guerra que havia passat per aquelles contrades. Un cop l'any ens invitaven a uns embotits com no he tastat mai més, amb un vi fort i espès que es podia tallar amb el ganivet. Si, tenia pocs anys i tastava el vi de pagès.
L'aigua era d'una cisterna que recollia la pluja. Era horrible. Deien que l'aigua subterrània estava malaia per una maledicció, que els veïns de les masies de més avall eren tots morts per la voluntat de deu. La voluntat de deu possiblement era el tifus i les purines que es llençaven al subsòl sense cap mirament.
El Pepet trobava els bolets prop de la masia, els recollia abans d'anar-hi.:
-Avi, perquè ho fas abans?
-Si ho faig ara, veuran els rovellons; si és després, veuran el lloc on els trobo.- Un bon boletaire mai explica els seus secrets.
Mai la Maria va saber on el Pepet trobava els bolets a pocs metres de casa seva, tampoc el meu avi va saber on eren els de la senyora de Cardona.
Als seus recons no deixava qui si acostés ningú, tan sols jo. El Pepet deia que la meva àvia espentava als bolets, la realitat és que era molt poruga buscant-los i quan en trobava un, feia un xisclet que tothom s'adonava, aquest era el veritable problema.
De herbes i til.lers un altre dien en parlo, però si mai aneu al monestir mireu aquest til.ler.
El Pepet i l'Elvira eren els meus avis. Ell era boletaire, coneixia els secrets del bosc i sabia guanyar-se la confiança de les masoveres. Ella era experta en receptes miraculoses, curava el mal d'ull i desenvolupava arts de casa-mantera. La senyora Maria de Cardona era la mestressa de la Masia Vilaseca, a 20 minuts del Santuari. Tenia Tres fills: el Josep, la Carme i el Mingo un nen de dos anys en un cos de 40.
La meva àvia anava a Can Vilaseca a comprar llet, ous, carn i a casar fills solters. L' avi a treure informació sobre herbes i bolets. Tots junts parlaven de bandolers, d'emboscats, de maquis (quina por¡¡) de malediccions i d'una guerra que havia passat per aquelles contrades. Un cop l'any ens invitaven a uns embotits com no he tastat mai més, amb un vi fort i espès que es podia tallar amb el ganivet. Si, tenia pocs anys i tastava el vi de pagès.
L'aigua era d'una cisterna que recollia la pluja. Era horrible. Deien que l'aigua subterrània estava malaia per una maledicció, que els veïns de les masies de més avall eren tots morts per la voluntat de deu. La voluntat de deu possiblement era el tifus i les purines que es llençaven al subsòl sense cap mirament.
El Pepet trobava els bolets prop de la masia, els recollia abans d'anar-hi.:
-Avi, perquè ho fas abans?
-Si ho faig ara, veuran els rovellons; si és després, veuran el lloc on els trobo.- Un bon boletaire mai explica els seus secrets.
Mai la Maria va saber on el Pepet trobava els bolets a pocs metres de casa seva, tampoc el meu avi va saber on eren els de la senyora de Cardona.
Als seus recons no deixava qui si acostés ningú, tan sols jo. El Pepet deia que la meva àvia espentava als bolets, la realitat és que era molt poruga buscant-los i quan en trobava un, feia un xisclet que tothom s'adonava, aquest era el veritable problema.
De herbes i til.lers un altre dien en parlo, però si mai aneu al monestir mireu aquest til.ler.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada