Entrades

EL CARDENAL JOAN MARGARIT, HUMANISTA I DEFENSOR DELS REMENÇA

-
Imatge
  El cardenal Joan Margarit (1422-1484) és un dels personatges catalans més interessants de la segona meitat del segle XV, va ser humanista, home d'Església i ambaixador de papes i reis. El cardenal Joan Margarit i Pau va néixer a Girona cap a l'any 1421. Va pertànyer a una família de la petita noblesa gironina, amb una posició social i econòmica sòlida basada en la propietat de terres i molins. El seu llinatge va anar guanyant prestigi i influència a la societat catalana del segle XV.  Era nebot de Bernat de Pau, que va ser el seu antecessor com a bisbe de Girona (1436–1457). Aquesta connexió familiar va facilitar que Joan iniciés la seva carrera eclesiàstica a una edat molt primerenca, sent nomenat canonge de la Catedral de Girona amb només vuit o nou anys. La família tenia una casa forta coneguda com el castell de Sant Gregori, situada a prop de la ciutat de Girona, on passaven llargues temporades. El Casal dels Margarit o Castell de Sant Gregori, construït el segle XII Fo...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA CACERA DE BRUIXES A LA CONFEDERACIÓ CATALANOARAGONESA.

-
Imatge
La Corona d'Aragó ocupa un lloc excepcional en la història de la bruixeria europea, ja que s'hi va redactar la primera llei europea contra aquest "crim". Lluny del tòpic que assenyala la Inquisició com a principal botxí, la majoria de les persecucions van ser dutes a terme per tribunals civils i locals. Les primeres Lleis les va dictar el Regne d'Aragó el 1349) el rei Pere III el Cerimoniós (conegut com a Pere II a València o Pere IV a Aragó). Van ser incorporades als Furs d'Aragó. No es va aplicar automàticament a Catalunya ni a València, ja que aquests estats tenien les seves pròpies corts i legislació independent. La norma anava contra els qui practicaven l'endevinació, la sortilegia i la fetilleria. El seu objectiu era el control social i religiós, castigant aquestes pràctiques com a perilloses per a l'ordre públic. Al Regne de València la legislació i la persecució van estar molt més vinculades a la població morisca i al control de l'heretgia ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

DIFERÈNCIES A LES ACTUACIONS DEL SANT OFICI ALS TRIBUNALS D'ARAGÓ, VALÈNCIA O BARCELONA.

-
Imatge
 La Inquisició a la Corona d'Aragó va ser establerta pels Reis Catòlics el 1483-1485,d iferenciant-se de la medieval per dependre directament de la monarquia i no del Papa. Va actuar com a eina centralitzadora i de control religiós (contra conversos, protestants i heretges) i polític, sota la direcció de l'Inquisidor General, generalment castellà. El 1525, el papa Climent VII va signar una butlla perquè ampliar aquest control contra els sodomites, sota pressió de l'emperador Carles V. D'aquest control en van quedar fora el regne de Mallorca, el Rosselló i les altres possessions mediterrànies. Tots els territoris van posar objeccions, la principal causa va ser el xoc frontal entre l'absolutisme que representava la Inquisició (l'única institució comuna a tots els regnes) i els furs i constitucions que protegien les llibertats dels ciutadans davant del poder real, molt més garantistes que els castellans, que a més van nodrir els jutges i els familiars que sempre va...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

POEMA "AIXÍ EM SALVI DEU..." D'ALFONS i EL CAST

-
Imatge
  Alfons I el Cast (1157-1196) o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó. Començà a regnar a l'edat de 5 anys i regnà 34 anys més; vai morir a l'edat de 39 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part a Santa Maria de Vilabertran. El nom de Cast el ve perquè no se'l va conèixer cap fill extramatrimonial. Il·lustració del Liber feudorum maior que representa el rei Alfons II d'Aragó el Cast i el compilador d'aquesta obra, el jurista Ramon de Caldes. Alfons I el Cast, era poliglota i utilitzava diferents llengües segons el context. Les seves llengües maternes eren el català i l'aragonès, va créixer en un entorn bilingüe on les dues llengües romàniques estaven en plena formació. L'occità era la llengua que feia servir per compondre la seva poesia i per comunicar-se amb la noblesa del sud de França, ja que ell també era Comte de Provença. I el llatí era la llengua que feia servir per als assumptes d'Estat, les lleis, els t...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ENTORN DELS MOSSÀRABS A LA CORONA D'ARAGÓ. BREUS PINZELLADES.

-
Imatge
  En aquesta entrada mostraré breument qui eren els mossàrabs, com eren vistos pels cristians del nord i la seva relació amb els cristians del nord, especialment a la Corona d'Aragó. Els musulmans van ser relativament tolerants amb els cristians al llarg dels segles, però però havien d'acceptar l'estatus inferior de dhimmi. La vida dels mossàrabs estava regida per l'estatus legal de dhimmi (“protegits”), un pacte que els permetia mantenir la seva fe i les seves lleis a canvi del reconeixement de la sobirania islàmica i el pagament d'impostos específics. Els cristians van conservar la seva pròpia organització eclesiàstica i els seus jutges, que aplicaven l'antic codi visigot, Havien de pagar dos tributs principals: la iizia (un impost personal per protecció) i el jarach (un impost territorial sobre les seves propietats). Podien practicar la seva religió, tenien prohibit el proselitisme, construir noves esglésies sense permís o tocar les campanes de manera que “...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

INQUISICIÓ I SODOMIA, SEGLES XIII-XVIII, A LA CORONA D'ARAGÓ II PART

-
Imatge
En aquesta segona em centraré en el conflicte de competències que es va originar entre el Sant Ofici i la justícia catalana, mostraré la funció dels cirurgians i finalment les terribles sentències que es van dictar. III CONFLICTE DE COMPETÈNCIES La persecució de la sodomia als territoris de la Corona d'Aragó, a partir de ser assumida per la Inquisició, va suposar un llarg conflicte amb els tribunals de justícia. La Inquisició es va implantar a la Corona d'Aragó i al Regne de Castella el 1478. El seu objectiu era mantenir l'ortodòxia religiosa i perseguir l'heretgia. Va ser una institució lligada a la monarquia que mancava de les mateixes competències a tots els territoris, generalment els seus funcionaris eren castellans, aixecant recels als regnes de la Corona d'Aragó. Carles I, amb motiu d'un conflicte jurisdiccional amb Sanç de la Cavalleria, jurista de Saragossa, va veure una fórmula per poder acusar-lo: la sodomia. Però el procés era llarg, la justícia arag...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

GAETÀ RIPOLL, VÍCTIMA DE LA INTOLERENCIA RELIGIOSA

-
Imatge
Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 1778 - 1826) fou un mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa. Gravat titulat «Autodafé a Valence (Juillet 1826)» que suposadament reproduiria l'execució per heretgia de Gaietà Ripoll, Va créixer en una vila marcada per una forta tradició catòlica. Aquesta influència religiosa inicial contrasta radicalment amb les idees deistes i laiques que adoptaria més tard durant el seu captiveri a França. Solsona el recorda com un dels seus fills més il·lustres pel seu sacrifici en defensa de la llibertat de consciència, malgrat la seva identitat com a Solsoní universal, a la seva ciutat cap carrer el recorda. A Barcelona va aprendre gramàtica i nocions de filosofia, una base intel·lectual que probablement va facilitar la seva posterior obertura a les idees de la Il·lustració. Allà es va incorporar com a oficial d'infanteria per lluitar contra l'exèrcit de Napoleó durant la Guerra del Franc...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació