Entrades

SIXENA, GUDIOL, FALSEDATS, REPRESSIÓ I UNA CENSURA

Imatge
Publicacions entorn el salvament de les pintures del Reial Monestir de Santa maria de Sixena, la repressió contra els que jugant-se la vida ho van fer, i de com un salvament es va convertir en espoli, gairebé 50 anys després, per motius polítics. INFORME GENERAL SOBRE L'INCENDI DE SIXENA (III) Vistos el recull d'insults, manca de rigor i negació de la realitat sobre les pintures del Monestir de Sixena que es troben al MNAC adjunto les dues úniques evidències del que va passar. Un és l'Informe General, elaborat per l' Ajuntament de Vilanova de Sixena el 1940, , l'altre és el llibre de Julio Arribas Salaberri. NO EXISTEIX CAP ALTRE TESTIMONI DIRECTE. L'informe de l'ajuntament assenyala sense embuts que hi apareixen deu persones identificades nominalment com a sospitoses i, sobretot, una expressió molt significativa: «la casi mayoría de vecinos». No atribueix l’incendi als anarquistes procedents de Barcelona, apunta a una àmplia majoria de la gent del poble. L...

MATILDE DE CANOSA, BERNINI, JO, EL SEXE, ELS PAPES I L' IA DONANT-ME LA CONTRARIA.

Imatge
  A propòsit de la tot poderosa Matilde de Canosa i la seva escultura al Vaticà, avui he tingut una sucosa discussió amb la IA de META, m'ha "donat la contraria", n'hi ha per a sucar-hi pa, recomano la seva lectura. Qui era la dona més poderosa del seu temps (s XI-XII? Matilde de Toscana (1046-1115), Comtessa de Canossa, va governar la Marca de Toscana de 1055 a 1115. En un món d'homes, controlava un immens territori que anava dels Alps fins a Roma, tenia el seu propi exèrcit, encunyava moneda i impartia justícia. El seu moment clau va ser la Lluita de les Investidures. L'emperador Enric IV del Sacre Imperi volia nomenar bisbes. El papa Gregori VII s'hi oposava i el va excomunicar. El 1077 Enric va haver de fer el famós Camí de Canossa: viatjar descalç a la neu fins al castell de Matilde, on el papa s'havia refugiat, i esperar tres dies de genolls perquè li aixequessin l'excomunió. El castell era de Matilde. Ella era l'amfitriona, la mediadora ...

UNA MIRADA CLÀSSICA A LA RELACIÓ "AQUIL·LES-PATROCLE"

Imatge
Com van tractar els textos clàssics la relació entre Aquil·les i Patrocle? Qui va ser l'erastès (adult) i l'eròmens (jove i passiu)? Una història d'amor apassionant que ha sobreviscut el pas dels segles. " La venerada força de les cuixes no vas respectar, tu, malgrat els nostres petons..." Aquest fragment pertany a l'obra perduda Els mirmidons del dramaturg grec Èsquil. En ella, Aquil·les retreu amorosament al cos de Patrocle haver anat a la batalla malgrat la seva estreta relació. Aquest text és considerat un testimoni clau de la relació amorosa i física entre tots dos herois en la literatura clàssica. A més, és un exemple fonamental de com els autors posteriors a Homer interpretaven el seu enllaç. A l'inici de l'obra, el cor (format pels soldats mirmidons) i els ambaixadors grecs acudeixen a la botiga d'Aquil·les per pregar-li que torni a la batalla. En aquests versos es conserva el retret que li fan per la seva passivitat mentre els troians crem...

CODI DE LA GHOTIA

Imatge
 El Codi de Ghòtia no era un text nou creat pels francs, sinó el nom amb el qual es coneixia el Liber Iudiciorum (també anomenat Llibre dels Judicis o Lex Visigothorum), el gran codi de lleis que havien redactat els reis visigots a Toledo l'any 654. Lluís «el Pietós» beneeix la divisió de l’imperi carolingi arran del Tractat de Verdum. Miniatura d’una de les extensions de les « Grandes Chroniques de France o Roman des Rois » (s.XV). Els termes Marca Hispànica i Ghòtia s'utilitzen sovint per parlar dels mateixos territoris durant l'època carolíngia, però no signifiquen exactament el mateix. La diferència principal és que un és un terme de caràcter militar i administratiu (Marca) i l'altre és un concepte geogràfic, ètnic i cultural (Ghòtia). Era el nom geogràfic i cultural que els francs donaven al territori d'origen visigot. Comprenia l'antiga província romana de la Narbonesa (el sud de l'actual França o Septimània) i es va estendre cap al sud a mesura que ...

RUTH I NOEMÍ, UNA HISTÒRIA D'AMOR BÍBLIC.

Imatge
 "No em preguis que et deixi i m'aparti de tu; perquè a on sigui que tu fossis, aniré jo, i on sigui que visquis, viuré. El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu el meu Déu. On tu moris, moriré jo, i allà seré sepultada". (Rut 1:16-17) רות ונעמי Un dels casos més evidents d'unió entre dues pe rsones del mateix sexe es troba a la Bíblia, al llibre de Ruth, malgrat totes les malediccions de tots aquells que condemnes aquest tipus d'unions en nom de la Bíblia. La relació entre Rut i Noemí, narrada al Llibre de Rut de la Bíblia, és un altre dels grans exemples històrics de pactes de fidelitat extrema entre persones del mateix sexe, àmpliament estudiat tant per la teologia tradicional com per la crítica literària moderna i la teologia queer. Historiadors i lingüistes assenyalen que les paraules que Rut utilitza per unir-se a Noemí imiten l'estructura i el vocabulari dels contractes matrimonials de l'antic Pròxim Orient. El text original en hebreu fa servir...

MODELS SOCIOPOLÍTICS A LA CATALUNYA I CASTELLA DELS SEGLES XIV-XV

Imatge
Durant els segles XIV i XV, Castella i el Principat de Catalunya presentaven models polítics, econòmics i socials completament oposats. El règim del Regne de Castella estava basat en l'autoritarisme reial. El rei concentrava cada vegada més poder. Les Corts castellanes tenien un caràcter consultiu i gairebé mai podien limitar la voluntat del monarca. En canvi, a Catalunya primava el pactisme. El poder reial estava limitat per les lleis de la terra. El rei havia de negociar i pactar cada decisió i impost amb les Corts Catalanes. Es va crear la Generalitat com a òrgan permanent per vetllar pel compliment d'aquests pactes. L'economia de Castella es basava en la ramaderia ovina transhumant (controlada per l'honrat consell de la Mesta). Exportaven grans quantitats de llana crua cap a Flandes i Anglaterra. L'economia catalana a través de Barcelona, estava bolcada al comerç marítim internacional pel Mediterrani. Exportaven teixits, girs de fusta i manufactures, i importave...