Entrades

GAETÀ RIPOLL, VÍCTIMA DE LA INTOLERENCIA RELIGIOSA

Imatge
Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 1778 - 1826) fou un mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa. Gravat titulat «Autodafé a Valence (Juillet 1826)» que suposadament reproduiria l'execució per heretgia de Gaietà Ripoll, Va créixer en una vila marcada per una forta tradició catòlica. Aquesta influència religiosa inicial contrasta radicalment amb les idees deistes i laiques que adoptaria més tard durant el seu captiveri a França. Solsona el recorda com un dels seus fills més il·lustres pel seu sacrifici en defensa de la llibertat de consciència, malgrat la seva identitat com a Solsoní universal, a la seva ciutat cap carrer el recorda. A Barcelona va aprendre gramàtica i nocions de filosofia, una base intel·lectual que probablement va facilitar la seva posterior obertura a les idees de la Il·lustració. Allà es va incorporar com a oficial d'infanteria per lluitar contra l'exèrcit de Napoleó durant la Guerra del Franc...

INQUISICIÓ I SODOMIA, SEGLES XIII-XVIII, A LA CORONA D'ARAGÓ (I PART)

Imatge
 La Inquisició medieval va entrar a Catalunya amb el pretext de perseguir l'heretgia càtara. El primer inquisidor, Ramon de Penyafort, va intentar tenir competències contra la sodomia i la bruixeria, però aquest fet no va arribar fins tres-cents anys més tard. La façana del Museu Marès al carrer dels Comtes, davant de la catedral, conserva encara l'emblema de la Inquisició. 1562. Escut de Felip I i simbols inquisitorials. I EDAT MITJANA Els enfrontaments constants de la Casa de Barcelona Jaume I amb l'Església, va moure el papat a amenaçar el rei amb l'excomunió. Originàriament, el conflicte estava motivat per no expulsar la població musulmana i lliurar les terres als voraços bisbes. Aquestes relacions es van agreujar quan el rei va ser ferit al cap, els seus metges cristians li van dir que havia d'acceptar la voluntat de Déu, i Jaume I va anar als metges jueus i el van curar. Per evitar l'excomunió hauria d'haver permès entrar la Inquisició als territoris d...

L'ENIGMÀTICA TORRE DE VALLFEROSA

Imatge
  Durant molt de temps la Torre de Vallferosa (Torà, Solsonès) formava part de l'eix defensiu entre els comtats cristians i els musulmans. La revisió històrica i arqueològica d‟aquest procés apunta a una realitat diferent en la qual s‟observa la continuïtat de població des del món antic, encara que amb una forma d‟organització diferent. La datació més antiga ens porta a finals del segle VII, això no indica que fos ni abans ni després de l'arribada dels musulmans. Els estudis arqueològics i anàlisis de carboni ens indiquen que construccions militars fins ara explicades com a fortificacions de la frontera feudal són molt anteriors, per la qual cosa el relat històric ha de ser revisat. És una obra de planta circular i desenvolupament irregular causat per la tècnica constructiva, de no utilitzar bastides sinó aprofitar el gruix del mur per fer-ho. De fet, no hi ha marques d'encofrats. Les dimensions extraordinàries de la torre, de més de 30 m d'alçada, va provocar la necess...

ART I PENSAMENT

Imatge
  Un any més aprofito aquestes festes per desitjar-vos pau, felicitat i progrés, i com no, en bona salut. I ho faig compartint amb vosaltres 11 imatges comentades i un discurs. Els textos són per si gaudiu de temps i ganes, compartiu amb mi una visió determinada sobre temes dels quals cada cop se'n parla menys. Compartiu o discrepeu, que d'això es tracta. El discurs escollit versa sobre l'holocaust, sobre l'extermini de les minories, en un temps que sembla hi volen tornar.  2026 no es presenta com un any fàcil, avui encara som a temps d'evitar-ho. Llibertat no és poder prendre una birra al carrer en temps de pandèmia, és la nostra capacitat de conèixer, pensar i discutir, en poder debatre, sense ser insultats, ser crítics o ponderats. En poques paraules, tenir la capacitat de pensar per nosaltres mateixos.  Us desitjo Bones Festes. LA NATIVITAT. Giotto, 1305. Capella dels Scrovegni. Padua  UN DOGMA ÉS UN DOGMA, SI NO QUE PREGUNTIN A SANT AGUSTÍ  Cada any quan m'...