LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

  Alfons I el Cast (1157-1196) o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó. Començà a regnar a l'edat de 5 anys i regnà 34 anys més; vai morir a l'edat de 39 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part a Santa Maria de Vilabertran. El nom de Cast el ve perquè no se'l va conèixer cap fill extramatrimonial. Il·lustració del Liber feudorum maior que representa el rei Alfons II d'Aragó el Cast i el compilador d'aquesta obra, el jurista Ramon de Caldes. Alfons I el Cast, era poliglota i utilitzava diferents llengües segons el context. Les seves llengües maternes eren el català i l'aragonès, va créixer en un entorn bilingüe on les dues llengües romàniques estaven en plena formació. L'occità era la llengua que feia servir per compondre la seva poesia i per comunicar-se amb la noblesa del sud de França, ja que ell també era Comte de Provença. I el llatí era la llengua que feia servir per als assumptes d'Estat, les lleis, els t...

  En aquesta entrada mostraré breument qui eren els mossàrabs, com eren vistos pels cristians del nord i la seva relació amb els cristians del nord, especialment a la Corona d'Aragó. Els musulmans van ser relativament tolerants amb els cristians al llarg dels segles, però però havien d'acceptar l'estatus inferior de dhimmi. La vida dels mossàrabs estava regida per l'estatus legal de dhimmi (“protegits”), un pacte que els permetia mantenir la seva fe i les seves lleis a canvi del reconeixement de la sobirania islàmica i el pagament d'impostos específics. Els cristians van conservar la seva pròpia organització eclesiàstica i els seus jutges, que aplicaven l'antic codi visigot, Havien de pagar dos tributs principals: la iizia (un impost personal per protecció) i el jarach (un impost territorial sobre les seves propietats). Podien practicar la seva religió, tenien prohibit el proselitisme, construir noves esglésies sense permís o tocar les campanes de manera que “...

En aquesta segona em centraré en el conflicte de competències que es va originar entre el Sant Ofici i la justícia catalana, mostraré la funció dels cirurgians i finalment les terribles sentències que es van dictar. III CONFLICTE DE COMPETÈNCIES La persecució de la sodomia als territoris de la Corona d'Aragó, a partir de ser assumida per la Inquisició, va suposar un llarg conflicte amb els tribunals de justícia. La Inquisició es va implantar a la Corona d'Aragó i al Regne de Castella el 1478. El seu objectiu era mantenir l'ortodòxia religiosa i perseguir l'heretgia. Va ser una institució lligada a la monarquia que mancava de les mateixes competències a tots els territoris, generalment els seus funcionaris eren castellans, aixecant recels als regnes de la Corona d'Aragó. Carles I, amb motiu d'un conflicte jurisdiccional amb Sanç de la Cavalleria, jurista de Saragossa, va veure una fórmula per poder acusar-lo: la sodomia. Però el procés era llarg, la justícia arag...

Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 1778 - 1826) fou un mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa. Gravat titulat «Autodafé a Valence (Juillet 1826)» que suposadament reproduiria l'execució per heretgia de Gaietà Ripoll, Va créixer en una vila marcada per una forta tradició catòlica. Aquesta influència religiosa inicial contrasta radicalment amb les idees deistes i laiques que adoptaria més tard durant el seu captiveri a França. Solsona el recorda com un dels seus fills més il·lustres pel seu sacrifici en defensa de la llibertat de consciència, malgrat la seva identitat com a Solsoní universal, a la seva ciutat cap carrer el recorda. A Barcelona va aprendre gramàtica i nocions de filosofia, una base intel·lectual que probablement va facilitar la seva posterior obertura a les idees de la Il·lustració. Allà es va incorporar com a oficial d'infanteria per lluitar contra l'exèrcit de Napoleó durant la Guerra del Franc...

 La Inquisició medieval va entrar a Catalunya amb el pretext de perseguir l'heretgia càtara. El primer inquisidor, Ramon de Penyafort, va intentar tenir competències contra la sodomia i la bruixeria, però aquest fet no va arribar fins tres-cents anys més tard. La façana del Museu Marès al carrer dels Comtes, davant de la catedral, conserva encara l'emblema de la Inquisició. 1562. Escut de Felip I i simbols inquisitorials. I EDAT MITJANA Els enfrontaments constants de la Casa de Barcelona Jaume I amb l'Església, va moure el papat a amenaçar el rei amb l'excomunió. Originàriament, el conflicte estava motivat per no expulsar la població musulmana i lliurar les terres als voraços bisbes. Aquestes relacions es van agreujar quan el rei va ser ferit al cap, els seus metges cristians li van dir que havia d'acceptar la voluntat de Déu, i Jaume I va anar als metges jueus i el van curar. Per evitar l'excomunió hauria d'haver permès entrar la Inquisició als territoris d...

  Durant molt de temps la Torre de Vallferosa (Torà, Solsonès) formava part de l'eix defensiu entre els comtats cristians i els musulmans. La revisió històrica i arqueològica d‟aquest procés apunta a una realitat diferent en la qual s‟observa la continuïtat de població des del món antic, encara que amb una forma d‟organització diferent. La datació més antiga ens porta a finals del segle VII, això no indica que fos ni abans ni després de l'arribada dels musulmans. Els estudis arqueològics i anàlisis de carboni ens indiquen que construccions militars fins ara explicades com a fortificacions de la frontera feudal són molt anteriors, per la qual cosa el relat històric ha de ser revisat. És una obra de planta circular i desenvolupament irregular causat per la tècnica constructiva, de no utilitzar bastides sinó aprofitar el gruix del mur per fer-ho. De fet, no hi ha marques d'encofrats. Les dimensions extraordinàries de la torre, de més de 30 m d'alçada, va provocar la necess...