Entrades

BARROC SOLSONÍ O NAPOLITÀ

-
Imatge
 El barroc que podem observar a la Diòcesi de Solsona té força punts de contacte amb la sensibilitat de les figures napolitanes de pessebre, encara que amb personalitat catalana pròpia. Retaule de la Mare de Déu dels Colls, Sant Llorens de Morunys, Solsonès De nou he estat al Solsona i al seu museu, però amb una diferencia important, fa uns mesos vaig estar a Nàpols, hi he trobat moltes semblances. Bé aqui en parlo. Les imatges que podem trobar sovint al museu, o en diferents temples de la comarca, sovint podem observar uns rostres extremadament humans, expressivitat teatral, gestos emotius, policromia càlida y una intenció gairebé “escènica”. Retaule del Roser, Riner. Museu de Solsona. Això connecta molt amb l'esperit barroc napolità. Les figures napolitanes del segle XVIII cercaven  l'emoció, el realisme quotidià, un dramatisme religiós i personatges molt “vius”. Mans de Sant Pere, tenen vida. Carles Morató s XVIII El miracle A la Diòcesis de Solsona passa una cosa semblant ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL MARTIRI DE SANT FRUCTUÓS I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

-
Imatge
   Si bé el martiri, és un dels casos més ben documentats, el què va passar amb les seves restes, és avui encara un misteri, encara que a diferents llocs es veneren relíquies seves.   Martiri de sant Fructuós a la foguera, Atribuït a Josep Juncosa (1631-1708) Museu Diocesà de Tarragona El martiri de sant Fructuós, bisbe de Tàrraco, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi, va tenir lloc el 21 de gener de l'any 259. Van ser cremats vius a l'amfiteatre de Tarragona sota el mandat dels emperadors romans Valerià i Gal·liè. Aquest fet destaca històricament per ser el document martirial més antic documentat de la península Ibèrica. Els fets van quedar recollits a les Actes del martiri de sant Fructuós (1) El text transcriu de forma fidel les actes judicials originals del tribunal de l'imperi romà. Fructuós, Eulogi i Augurri, f resc romànic a Bierge (Osca)    El 711 es va produir la fugida del bisbe de Tarragona, a causa de la invasió sarraïna de la península Ibè...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL CARDENAL JOAN MARGARIT, HUMANISTA I DEFENSOR DELS REMENÇA

-
Imatge
  El cardenal Joan Margarit (1422-1484) és un dels personatges catalans més interessants de la segona meitat del segle XV, va ser humanista, home d'Església i ambaixador de papes i reis. El cardenal Joan Margarit i Pau va néixer a Girona cap a l'any 1421. Va pertànyer a una família de la petita noblesa gironina, amb una posició social i econòmica sòlida basada en la propietat de terres i molins. El seu llinatge va anar guanyant prestigi i influència a la societat catalana del segle XV.  Era nebot de Bernat de Pau, que va ser el seu antecessor com a bisbe de Girona (1436–1457). Aquesta connexió familiar va facilitar que Joan iniciés la seva carrera eclesiàstica a una edat molt primerenca, sent nomenat canonge de la Catedral de Girona amb només vuit o nou anys. La família tenia una casa forta coneguda com el castell de Sant Gregori, situada a prop de la ciutat de Girona, on passaven llargues temporades. El Casal dels Margarit o Castell de Sant Gregori, construït el segle XII Fo...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA CACERA DE BRUIXES A LA CONFEDERACIÓ CATALANOARAGONESA.

-
Imatge
La Corona d'Aragó ocupa un lloc excepcional en la història de la bruixeria europea, ja que s'hi va redactar la primera llei europea contra aquest "crim". Lluny del tòpic que assenyala la Inquisició com a principal botxí, la majoria de les persecucions van ser dutes a terme per tribunals civils i locals. Les primeres Lleis les va dictar el Regne d'Aragó el 1349) el rei Pere III el Cerimoniós (conegut com a Pere II a València o Pere IV a Aragó). Van ser incorporades als Furs d'Aragó. No es va aplicar automàticament a Catalunya ni a València, ja que aquests estats tenien les seves pròpies corts i legislació independent. La norma anava contra els qui practicaven l'endevinació, la sortilegia i la fetilleria. El seu objectiu era el control social i religiós, castigant aquestes pràctiques com a perilloses per a l'ordre públic. Al Regne de València la legislació i la persecució van estar molt més vinculades a la població morisca i al control de l'heretgia ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

DIFERÈNCIES A LES ACTUACIONS DEL SANT OFICI ALS TRIBUNALS D'ARAGÓ, VALÈNCIA O BARCELONA.

-
Imatge
 La Inquisició a la Corona d'Aragó va ser establerta pels Reis Catòlics el 1483-1485,d iferenciant-se de la medieval per dependre directament de la monarquia i no del Papa. Va actuar com a eina centralitzadora i de control religiós (contra conversos, protestants i heretges) i polític, sota la direcció de l'Inquisidor General, generalment castellà. El 1525, el papa Climent VII va signar una butlla perquè ampliar aquest control contra els sodomites, sota pressió de l'emperador Carles V. D'aquest control en van quedar fora el regne de Mallorca, el Rosselló i les altres possessions mediterrànies. Tots els territoris van posar objeccions, la principal causa va ser el xoc frontal entre l'absolutisme que representava la Inquisició (l'única institució comuna a tots els regnes) i els furs i constitucions que protegien les llibertats dels ciutadans davant del poder real, molt més garantistes que els castellans, que a més van nodrir els jutges i els familiars que sempre va...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

POEMA "AIXÍ EM SALVI DEU..." D'ALFONS i EL CAST

-
Imatge
  Alfons I el Cast (1157-1196) o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó. Començà a regnar a l'edat de 5 anys i regnà 34 anys més; vai morir a l'edat de 39 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part a Santa Maria de Vilabertran. El nom de Cast el ve perquè no se'l va conèixer cap fill extramatrimonial. Il·lustració del Liber feudorum maior que representa el rei Alfons II d'Aragó el Cast i el compilador d'aquesta obra, el jurista Ramon de Caldes. Alfons I el Cast, era poliglota i utilitzava diferents llengües segons el context. Les seves llengües maternes eren el català i l'aragonès, va créixer en un entorn bilingüe on les dues llengües romàniques estaven en plena formació. L'occità era la llengua que feia servir per compondre la seva poesia i per comunicar-se amb la noblesa del sud de França, ja que ell també era Comte de Provença. I el llatí era la llengua que feia servir per als assumptes d'Estat, les lleis, els t...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ENTORN DELS MOSSÀRABS A LA CORONA D'ARAGÓ. BREUS PINZELLADES.

-
Imatge
  En aquesta entrada mostraré breument qui eren els mossàrabs, com eren vistos pels cristians del nord i la seva relació amb els cristians del nord, especialment a la Corona d'Aragó. Els musulmans van ser relativament tolerants amb els cristians al llarg dels segles, però però havien d'acceptar l'estatus inferior de dhimmi. La vida dels mossàrabs estava regida per l'estatus legal de dhimmi (“protegits”), un pacte que els permetia mantenir la seva fe i les seves lleis a canvi del reconeixement de la sobirania islàmica i el pagament d'impostos específics. Els cristians van conservar la seva pròpia organització eclesiàstica i els seus jutges, que aplicaven l'antic codi visigot, Havien de pagar dos tributs principals: la iizia (un impost personal per protecció) i el jarach (un impost territorial sobre les seves propietats). Podien practicar la seva religió, tenien prohibit el proselitisme, construir noves esglésies sense permís o tocar les campanes de manera que “...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació