Entrades

HISTÒRIES DE L'EDAT MITJANA (VII)

Imatge
  Publicacions meves realitzades a les xarses socials Durant els segles XVIII i XIX es va interpretar que el final de l'Edat Antiga ho va ser per la seva decadència moral i que va donar pas a una època obscurantista i teocràtica, una edat mitjana entre el racionalisme antic i el renaixement Modern, per això se li va anomenar la Edat Mitjana, edat entre dós èpoques. Intentaré mostrar que aquesta època té molt més interés. Accés a les anteriors entregues:    https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/10/histories-de-ledat-mitjana-vi.html En aquesta sisena entrega tractaré els següents temes: MONJES EMPAREDADES; Roswitha, monja feminista s X; Santa Margalida de Vilaseca; Herrada de Landsberg; la tomba d'Alaric; El libro del buen amor; arribada dels vikings a Amèrica; la fi dels templers; Tomàs Becket i Enric II; Bertrand du Glesclin; sant Vicen Ferrer; Hildegarda von Bingen; Gonzalo de Berceo i el nen jueu; les cruels execucions del segle XV:  EMPAREDADES O MURADES, VOLUNTARIAME

BARROC AL SOLSONÈS (VIII) SANT CRISTÒFOL DE FREIXINET

Imatge
  Selecció d'imatges dels retaules barrocs de l'església de Sant Cristòfol de Freixinet, Riner.  Accés a les 7 entregues anteriors :   https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/12/barroc-al-solsones-vii-el-miracle-cara.html Imatges pròpies i de Josep Menoyo Freixinet és una petita població del municipi de Riner, a la comarca  del Solsonès. Té un nucli de poblament agrupat: un petit poble situat en un altiplà (a uns 675 m. d'altitud), a la carena del vessant meridional de la vall del riu Negre. Interior església sant Cristòfol L'església de Sant Cristòfol de Freixinet, està documentada ja el 1058, l'actual temple és acabat el 1698 com indica la data de la portalada. Guarda algún element de l'antiga edificació romànica com ho és la bòveda de canó. A ma esquerra tobem un preciós retaule barroc del segle XVII dedicat a la verge del Roser, amb escenes de la vida de Jesús. El retaule major, fet el 1663 pel fuster Isidre Clusa i l'escultor Agustí Claramunt, ens

HISTÒRIES DELS PURS, MAL ANOMENATS CÀTARS

Imatge
 Narracions curtes sobre la persecució francesa contra els homes i dones purs, mal anomenats càtars: La pira de Monségur durant la croada albigesa (massacre dels càtars) Dibuix d'Emile Bayard CÀTARS, ELS HOMES I DONES PURS. La condemna contra els càtars tenia més a veure amb la política que no pas amb la moral. França no dominava aquests territoris de gran influència catalanoaragonesa i els albigesos, o càtars, eren més aviat puritans, no en el terreny sexual, i atreien no tant a la gent comuna, com als burgesos rics i la noblesa. Els càtars (terme que significa "els purs"). Veien amb disgust l'acumulació de riqueses per part dels bisbes i la seva hipocresia. Per això l'Església titllà a aquestes persones d'heretges i va utilitzar l'acusació de sodomia com a arma eficaç en la seva croada contra elles. Qualsevol derrota de l'heretgia significava la confiscació de més propietats per a l'Església. Imatge: Cremant als "heretges" càtars al Mo