LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Conec la història des de fa molt temps, l'he vist publicada (1), però encara alguns dels noms són figurats, tal és de dura aquesta història, tot va passar al parc d'American Lake. El senyor Arturo Costa, el nostre indià (2) de capçalera, va tenir una filla natural. Un dia a un cafè cantant havia fet amistat amb una noia que hi treballava, i aquesta va quedar embarassada d'ell. La mare d'ell va posar el crit al cel, i li va prometre tot l'ajut necessari, i quan la mare moris es faria càrrec d'ella. Però la mare es va ajuntar amb un altre home, i la pobra Mercè va acabar a un hospici. A la fitxa de l'hospici posava "Mercè... filla de pares desconeguts". "L'Artur Costa  Martí va néixer a Barcelona l'11 d'agost de 1869. Era fill d'en Josep Costa i de la Carme Martí i era propietari d'una petita flota de vaixells amb la qual importava carbó des de Gran Bretanya fins a Barcelona. Però si bé és cert que en aquells moments comerci...

 De Bar de "senyoretes" a cine X, aquesta sala va passar per moltes activitas, alguna d'elles el meu avi, el Poldo amat; va ser actor involuntari, o no. Parroquia original de Sant Pere, carrer Industria. El meu avi, que ja havia entrat en un procés de deteriorament cognitiu, un dia va arribar a casa molt “content”. -Òndia, ara al cine Novedades fan unes pel·lícules que surten unes noies molt maques. No s'havia assabentat que el seu cinema de temps havia passat a ser un cinema X a finals dels 70. Programació de 1934. En català.  La primera notícia que en tinc, va ser una queixa que va arribar al ple del regidor Miquel Tintoré el juliol del 1931. "A Gavà hi ha massa locals de senyoretes", un era el local que més tard seria cinema. Gavà amb poc més de 3000 habitants tenia tres locals i un burdell a la Roca (Ara prac del Calamot). Tals eren les necessitats del gènere masculí local? No sé si les queixes del regidor d'Estat Català van tenir efecte o no, però a...

 Avui segurament molt poca gent de Gavà sabria assenyalar on estava la Boada, molt menys la memòria de la família que allà vivia. Tot i les memòries que en va deixar la Teresa Balcells sobre la masia i la seva família. La Boada, vista pel darrera. 1962, any de la nevada. Era 1932 quan els Balcells, que venien d'Arbeca, van entrar de masovers a la finca de la Boada. Una finca d'uns 35.000 metres quadrats, que comprenia l'illa limitada pel carrer Generalitat, la plaça de Cal Nicolau (mossèn Cinto Verdaguer), Castelldefels i Àngela Roca. La finca la va comprar l'Angelina Roca a través de la CIA Roca, a l'indià Artur Costa. Aquest ho havia fet a la família del pintor Vayreda, propietaris d'una finca que anava de la Masia de l'Horta a Can Glòria, carrer Major i la rambla que porta el seu nom. Abans estava lligada a la baronia, el nom sembla es deriva de la paraula sitja en llatí. Va passar la guerra, amb la família Roca a l'exili, alguns familiars morts al fr...

Cal Toda va ser una important finca i nissaga Gavanenca, posiblement procedent del Baix Camp, i amb importants conexions amb la política local gavanenca. Cal Todo, 1950 Els Toda van ser una important nissaga del Baix Camp, emparentada amb la família Güell i propers al general Prim. Entre ells Eduard Toda, alcalde de Reus (1817-1888) i també Eduard Toda i Güell. Nebot de Josep Güell i Mercader , amic de l'Antoni Gaudí, un diplomàtic que va destacar per ser un pioner en egiptologia i el redescobridor de l' alguerès . A inicis del segle XIX els Toda van adquirir una finca a Gavà que anava del carrer Sant Pere, fins al del Centre (Raval del Toda/o). Segurament la masia era anterior. El primer titular que es coneix era en Francesc Toda i Gil. La finca tenia extensió cap a la muntanya, vinya, i prop del poble possiblement forns de ceràmica. Al igual que altres terratinents, no van viure directament a la finca, segurament hi van viure uns massovers. Els Amat? Podría ser un procès sim...

                                                                  " Ens ho ha de dir la veu tremolosa                                                             i trista d'un campanar.                                                             Un cop de llum i el crit de d'una garsa                                                             que ha despertat amb fam i busca   ...

 Quan el 1902 la Maria  Purcet , de cal Llisera, es va casar amb el Josep Altés de Cal  Soberano  pensava que la seva vida seria un camí de roses, però no va ser així. El Josep Altés era el sisè fill d'una bona família que havia emigrat de Batea, i era el fill de la segona esposa del seu pare. La família li va deixar una bona feina, ser el representant dels propietaris de "Cal Soberano" de Gavà, una finca que ocupava bona part del que avui diem les Sorres de Gavà. Cobrava els censos i tributs d'origen ancestral que cap al 1925 van ser abolits. El cop va ser terrible. Això va anar acompanyat amb un atac d'un gos rabiós a la seva filla, Elvira i àvia meva. Pel Josep tot va ser molt dur, i un dia va dir "vull anar a acomiadar-me dels meus germans a Barcelona, aviat moriré". Això m'ha arribat per la meva àvia, que com a bona Llíssera d'aquestes coses en sabia prou. El meu besàvi va morir poc després La Maria es va quedar amb una filla que entrava a l...

  Aquesta és una història on recordo les galetes "Maria"... i alguna cosa més. La meva mare, la  Carmeta , va anar al mercat del Born fins que aquest va ser traslladat a la Zona Franca, a Mercabarna. Des de mitjanit fins a la matinada, sota fred, pluja o neu venia els fruits que el nostre pare havia portat la nit anterior. Acabada la venda, cap a les 8 de matí seguia la ruta més llarga per tornar a Gavà. Primer el Passeig del Born on comprava olives i queviures. Després davant Santa Maria del Mar a un bar que ja no hi és, tocava un cafè amb llet i un croissant, per a mi una xocolata. Quan passo per allà encara ho oloro. Després anàvem cap a la catedral, especialment quan exposaven a Sant Oleguer i si podíem miràvem aparadors del Passeig de Gràcia. A inicis de març podiem veure el cos incorrupte de Sant Oleguer, s XI-XII. Dos cops al mes anàvem  fins  Hostafrancs, a la tenda de la Casa Solsona, guardaven una espectacular bossa amb les galetes de rebuig. En arribar a c...

  El meu avi va néixer a finals del segle XIX, era fill de Cal  Todo , terratinents de Gavà, però ell va optar per un altre camí. El Poldo, el dia de la boda de la Carmeta, la nineta dels seus ulls Era el tercer fill de quatre germans, el seu pare el Joan Amat va ser alcalde durant molts anys a Gavà, com el seu avi el  Pepet . El seu germà el  Pepet  va ser el farmacèutic al carrer Major de Gavà, es va casar amb una pubilla i es va emparentar amb la família Roca, ampliant el seu enorme poder. (Com veureu els nom passaven d'avis a nets) El segon es va casar amb la Pubilla de Cal  Patuel  de Castelldefels, la millor pastisseria de la comarca. I ell... El seu destí era una pubilla de casa molt bona. Era un xicot de molt bona planta i de millor família, amb gran èxit entre el gènere femení tota la vida; podia escollir en un temps on els interessos familiars estaven per sobre de qualsevol romanticisme. I va escollir, però no al gust de la seva família. L'av...

  Crònica de la visita amb la meva mare del darrer 22 d'octubre. Davant les queixes que veig, jo mostro agraïment al tracte del personal sanitari. 1) Ambulància.  Demanada per a les 8 del matí, però no apareix. Al final truco a l'empresa que ho gestiona, és un 902,em tenen prop de 10 minuts en espera, la propera factura telefònica em farà feliç. Em diuen que estan de vaga i saturats, però no trigarà. Arriba una hora 10 minuts tard. 2) Entrada a l'hospital.  Les pantalles que confirmen la cita no funciones, però el personal del taulell ho solucionen i amb gran amabilitat. 3) De camí a la primera prova.  Ma mare va amb el caminador i jo ansiós darrere seu. Corre més que jo. Apareix l'àngel de la guarda dels zeladors, la Matilde, ens pacifica i ens ajuda a arribar. Allà ens atenen perfectament. 4) Visita mèdica.  La cita era a les 10 del matí, entrem a les 10 i un minut. Quan vas amb una persona que sempre va accelerada s'agraeix la puntualitat. Atenció i explicaci...

Aquesta entrada no és per senyalar que la medicina privada és millor, puc explicar si escau experiències demolidores amb coneguts meus. Arriba agost, vas al meu CAP de Gavà, el Bartomeu  Fabrés . Demanes hora pel teu metge de família, "no podem senyalar dia i hora", "tinc problema urgent" ... demano urgències. Em miren com un cuc rar, però m'apunten. M'atenen a urgències, no triguen gaire. " Tinc problemes d'urticària per la calor", "no hi veig bé per un problema de lacrimals que amb la calor..." "Això no és cosa d'urgències, ha d'anar pel seu metge" "No em donen visita, i el problema el tinc avui" , Em donen un tractament per 20 dies, és 30 de juliol, i encara no he aconseguit que el meu metge de família m'atengui.  Talquistina , dutxes fredes, cremes amb urea... res i a rascar que és el més barat. Tot això amenitzat que els matins acompanyo a la meva mare amb 91 anys i un deteriorament cogn...

El 19 d'abril de 1979 es va constituir el primer ajuntament democràtic a Gavà, després de la llarga nit de la dictadura. Amb els anys el meu record és agredolç. Aquí explico la meva vivència personal. Un any abans al PSUC veiem que aquelles eleccions municipals les podíem guanyar de llarg. Editàvem "Llibertat" amb una tirada de 1000 exemplars no gratuïts, teníem seccions del partit a barris i empreses, la nostra situació econòmica era immillorable. Però en un any tots vam fer un gran esforç en tirar-ho tot per la finestra. En un any i entre tots, vam fer el possible per acabar amb un partit que ni en temps de la dictadura havia desaparegut a Gavà, i que en anys molt complicats portava "Treball" en català a les fàbriques de Gavà, especialment a la Roca. Un acte multitudinari al Pavelló Jaume March va provocar un terrible enrenou intern entre "eurocomunistes" i "prosoviètics" que ho va fer esclatar tot. L'aparell del partit, en mans...