LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

  Suposadament, el 1908  Charles   Dawson  va trobar una mandíbula i un tros de crani a Anglaterra. Durant molts anys es va creure que era la "baula perduda", però en realitat va ser un gran engany. L'expressió "baula perduda" es refereix originalment als fòssils de formes transicionals, quan aquests estats intermedis aparentment faltaven al registre fòssil o se'n desconeixia l'existència. No és una expressió d'ús científic, i genera grans controvèrsies. La incorrecció de terme ve de la consideració que l'evolució no va ser lineal. Les restes òssies trobades a  Piltdown  ( Sussex ) van ser presentades pel  Dawson , amb dos paleontòlegs de prestigi a la Societat Geològica de Londres, on després de dos anys d'investigació va ser acceptada com la "baula Perduda". Gran notícia, ja que era blanc, britànic i segurament ja prenia el te a les 5 de la tarda. Alguns investigadors, no britànics, van desconfiar del descobriment. Però els angles

 Segons Heròdot, el faraò Keops va prostituir a la seva filla per fer la piràmide de Gizeh, i aquesta en va fer un altre amb les pedres que li portaven els seus amants. Cert? Aquí ho explico. Heròdot d'Halicarnàs ( Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς), va ser un historiador i geògraf grec del segle V aC considerat el pare de la història (ἱστορία). Encara que no negà la intervenció divina en els fets històrics, basa la seva investigació  en l'observació personal dels fets i l'observació de les dades. Per ells els testimonis orals van ser fonamentals per a les seves investigacions, el fet de contrastar-los el va portar a alguna conclusió molt curiosa. Al segle V a.C. Heròdot va visitar Egipte i va escriure sobre el que va veure allà a la seva obra "Història", la primera crònica històrica de l'Edat Antiga. a descriure el que va veure, però també el que li van explicar i és aquí on va donar per bona la narració dels sacerdots sobre Keops i les piràmides. clergues que sembla se

Durant segles, l'Imperi Romà es va identificar com una immensa orgia que el va portar a la seva destrucció. Thomas Couture,  Romains de la décadence,  1847, Commande de l'Etat, 1846,  Musée d’Orsay Els romans a la seva decadència (en francès: Les Romains de la décadence) és una pintura de l'artista francès Thomas Couture, exposada per primera vegada al Saló de París de 1847, un any abans de la Revolució de 1848 que va enderrocar la monarquia de juliol i va obrir les portes a la primera república. Va ser l'obra més elogiada en aquest Saló, L'obra de Couture recorda l'estil de Rafael, dos anys abans de l'inici de la Germandat Prerrafaelita a Anglaterra. Forma part de l'estil "clàssic" francès entre 1850 i 1900. Actualment es pot veure al Museu d'Orsay de París. La fitxa de museu diu: “ Aquest va ser plasmat pel mateix Couture, que cita al catàleg del Saló de 1847, on es va mostrar el quadre, dos versos de Juvenal, un poeta romà (cap a 55-140