LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

 El Codi de Ghòtia no era un text nou creat pels francs, sinó el nom amb el qual es coneixia el Liber Iudiciorum (també anomenat Llibre dels Judicis o Lex Visigothorum), el gran codi de lleis que havien redactat els reis visigots a Toledo l'any 654. Lluís «el Pietós» beneeix la divisió de l’imperi carolingi arran del Tractat de Verdum. Miniatura d’una de les extensions de les « Grandes Chroniques de France o Roman des Rois » (s.XV). Els termes Marca Hispànica i Ghòtia s'utilitzen sovint per parlar dels mateixos territoris durant l'època carolíngia, però no signifiquen exactament el mateix. La diferència principal és que un és un terme de caràcter militar i administratiu (Marca) i l'altre és un concepte geogràfic, ètnic i cultural (Ghòtia). Era el nom geogràfic i cultural que els francs donaven al territori d'origen visigot. Comprenia l'antiga província romana de la Narbonesa (el sud de l'actual França o Septimània) i es va estendre cap al sud a mesura que ...

 "No em preguis que et deixi i m'aparti de tu; perquè a on sigui que tu fossis, aniré jo, i on sigui que visquis, viuré. El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu el meu Déu. On tu moris, moriré jo, i allà seré sepultada". (Rut 1:16-17) רות ונעמי Un dels casos més evidents d'unió entre dues pe rsones del mateix sexe es troba a la Bíblia, al llibre de Ruth, malgrat totes les malediccions de tots aquells que condemnes aquest tipus d'unions en nom de la Bíblia. La relació entre Rut i Noemí, narrada al Llibre de Rut de la Bíblia, és un altre dels grans exemples històrics de pactes de fidelitat extrema entre persones del mateix sexe, àmpliament estudiat tant per la teologia tradicional com per la crítica literària moderna i la teologia queer. Historiadors i lingüistes assenyalen que les paraules que Rut utilitza per unir-se a Noemí imiten l'estructura i el vocabulari dels contractes matrimonials de l'antic Pròxim Orient. El text original en hebreu fa servir...

Durant els segles XIV i XV, Castella i el Principat de Catalunya presentaven models polítics, econòmics i socials completament oposats. El règim del Regne de Castella estava basat en l'autoritarisme reial. El rei concentrava cada vegada més poder. Les Corts castellanes tenien un caràcter consultiu i gairebé mai podien limitar la voluntat del monarca. En canvi, a Catalunya primava el pactisme. El poder reial estava limitat per les lleis de la terra. El rei havia de negociar i pactar cada decisió i impost amb les Corts Catalanes. Es va crear la Generalitat com a òrgan permanent per vetllar pel compliment d'aquests pactes. L'economia de Castella es basava en la ramaderia ovina transhumant (controlada per l'honrat consell de la Mesta). Exportaven grans quantitats de llana crua cap a Flandes i Anglaterra. L'economia catalana a través de Barcelona, estava bolcada al comerç marítim internacional pel Mediterrani. Exportaven teixits, girs de fusta i manufactures, i importave...