LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

                                                    " I vós de Déu aquí amagat,                                                      heretge, fals, i renegat,                                                      seguint la llei d'un tal Balterra,                                                      el sarraí caragirat                                          ...

  Segons el dogma cristià la Trinitat està formada per " tres persones diferents (hipòstasis) que comparteixen una essència/substància/natura ( homoousion ). Com va declarar el Concili del Laterà IV, és el Pare qui engendra, el Fill qui és engendrat i l'Esperit Sant que procedeix". La Trinitat d'Andrei Rublev, representant el Pare, Fill i Esperit Sant de manera similar. Tretyakov Gallery. Moscou Llavors l'Esperit Sant és colom, és esperit o es persona física ?.  Bé, això ho deixo pels teòlegs i amants de discussions bizantines, sols entraré a veure com es representava inicialment. Retaule mural de Sant Pere  (  s VII -VIII), és una de les obres més excepcionals que conservem al món, sobretot per la seva concepció com a retaule exempt del mur absidal, totalment inusual en el període medieval. Sorprèn veure com 6 finestres, cadascuna amb una pintura dins, qui són? A baix són 4 i és fàcil endevinar que es tracta  del tetramorf  (τετρα μορφη: 4 formes) represen...

Tres poetes: Maria-Mercè Marçal, J.V. Foix i Kavafis (traduït per Carles Riba) i sis poemes seleccionats:  Maria-Mercè Marçal - Divisa - 1977 A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Sóc culpable M’ets present com un déu, com un diable. Avui t’he vist de cap a peus vermell. He assassinat l’aranya del castell i a les mans duc la copa: sóc culpable. Culpable a mitjanit i al tomb del dia quan l’herba lliga amb foc, per al festí, el llac i el cel on l’astre fa camí. L’aigua m’acull amb braços de follia. S’obren de cop portes i finestral. Avui l’amor té gust de ventolera i em fa plaer l’estella i la destral. Veig papallones i les deixo enrera. Ullpresa vinc a tu per l’espiral del fum, amb vol de bruixa i amb granera. J.V. Foix -  És quan dormo que hi veig clar - 1953 És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d...