LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

  Segons el dogma cristià la Trinitat està formada per " tres persones diferents (hipòstasis) que comparteixen una essència/substància/natura ( homoousion ). Com va declarar el Concili del Laterà IV, és el Pare qui engendra, el Fill qui és engendrat i l'Esperit Sant que procedeix". La Trinitat d'Andrei Rublev, representant el Pare, Fill i Esperit Sant de manera similar. Tretyakov Gallery. Moscou Llavors l'Esperit Sant és colom, és esperit o es persona física ?.  Bé, això ho deixo pels teòlegs i amants de discussions bizantines, sols entraré a veure com es representava inicialment. Retaule mural de Sant Pere  (  s VII -VIII), és una de les obres més excepcionals que conservem al món, sobretot per la seva concepció com a retaule exempt del mur absidal, totalment inusual en el període medieval. Sorprèn veure com 6 finestres, cadascuna amb una pintura dins, qui són? A baix són 4 i és fàcil endevinar que es tracta  del tetramorf  (τετρα μορφη: 4 formes) representació c

  Sembla l'edifici més antic del conjunt monumental, però no ho és, encara que  si  que es tracta del que manté el seu aspecte original, el d'un edifici religió de l'etapa visigoda. És l'edifici que menys canvis ha experimentat des de l'època de la seu episcopal d'Ègara. Conserva elements originals, i la seva estructura és la mateixa. Puig i Cadafalch, responsable de les primeres excavacions arqueològiques, va creure que es tractava del Baptisteri. Avui sabem que era un edifici funerari, amb les possibles restes de sant Celdoni, que també es troben a  Calahorra , lloc del seu suposat martiri. El que va ser un edifici funerari ho demostren les restes de diverses tombes integrades com un element destacat en el seu interior i l'existència d'una cripta subterrània amb un enterrament. La visita circular per la veneració d'aquestes restes, es va impedir en època carolíngia en creure que podia ser un sant pagà o arrià. L'origen de la Seu d'Ègara com

La presència d'homosexuals i transsexuals en la història ha estat sovint silenciada, falsejada o modificada segons els interessos de cada època. Historiadors i arqueòlegs s'han esforçat a dissimular el que és obvi, i encara avui quan es mostra aquesta realitat es considera una cosa supèrflua, sense interès, pròpia d'ignorants. Gran part de la història de la humanitat ha desaparegut fruit de la intolerància religiosa o política i, especialment, allò que fa referència amb la diversitat sexual. Tomba dels Ardévol, MNAC 1) Dos homes enterrats junts Un exemple el podem trobar al municipi de Coscojuela de Fantova, a una necrópolis están enterrats cristianament dos homes (Rufus i Viventis). L'historiador F. Beltrán, en el seu treball "Notas sobre las inscripciones latinas de Coscojuela de Fantova (Huesca) ", ens dona un exemple d'aquest negacionisme que molts historiadors opten en trobar-se una evidència. Davant d'una inscripció on apareixen aparellats Rufus

 Us presento obres de    Henry Scott Tuke, . François Boucher, Tiziano, Muhammad Qasim, John Singer Sargent.  T. E. Lawrence as a cadet at Newporth Beach, near Falmouth de Henry Scott Tuke. 1921Clouds Hill, Dorset, South West, National Trust ZEUS VA SER UNA BELLA NIMFA ( Júpiter i Calisto, Museu Puixkin de Moscou, 1744. François Boucher), Joan Planella, Brozino, Nils Dardel, John William Waterhouse, Zurbarán, Calisto era una de les més belles nimfes que acompanyaven la deessa Artemisa (Diana). La deessa de la caça obligava que totes complissin el vot de castedat. Zeus era un déu que es transformava en allò que fos necessari per aconseguir els favors de qualsevol criatura que se li posés al seu abast. Així va ser bou, àguila o pluja daurada. Per seduir la bella Calisto no va tenir el més mínim dubte, es va transformar en dona amb aparença d'Artemisa. I la bella i incauta nimfa va caure als seus braços. La molt gelosa esposa de Zeus, Hera, els va descobrir i els ho va explicar a Arte

 Selecció d'imatges del Retaule barroc del Santuari del Miracle per mostrar com s'esculpien les cares infantils de pastors i àngels, segurament inspirades amb els marrecs que corrien pels carrers de Solsona del segle XVIII. Accés a les 6 entregues anteriors: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2019/12/barroc-al-solsones-vi-petits-detalls.html Imatges de Josep Menoyo. Carles Morató va ser l'escultor que va realitzar la majoria d'escultures del Retaule Barroc, aquest es va poder inaugurar el 1758, data de la suposada aparició de la verge del Miracle. Poc després Antoni Bordons va realitzar el daurat i la policromia, finalitzant les tasques el 1774. Eren anys en el que el neoclassicisme s'havia imposat, però el barroc tardà encara s'imposava en aquesta zona de la Catalunya Central, sempre sospitosa de rebre influències alienes. Encara que no estava ben vist per a la Inquisició, Morató va utilitzar models humans per a representar als sants que es poden veure al

  En aquesta segona entrada publicaré sobre: Picasso, Degás, Boldoni, Rafael Sanzio,  Muhammad Qasim,  Henry Scott Tuke y Velázquez. La Cervesa (Retrat de Jaime Sabartés) (Pablo Picasso 1901. Museu Pushkin, Moscú)    Va ser una de les primeres pintures del període blau de Picasso, aquest retrat de l'escriptor català Jaume Sabartés conté una història que, més enllà de veure el típic bevedor solitari que es mostra introspectiu, versa sobre l'enllaç entre aquests dos artistes, que els va unir tota la vida. Pablo Picasso i Jaume Sabartés es coneixen el 1899 formant una valuosa amistat que va perdurar durant molts anys. Per a aquesta època tots dos eren clients dels Quatre Gats. És una inquietant per la recança que genera, la sensació de solitud, avorriment i tristesa no només per l'expressió taciturna del model, sinó per la decisió del pintor en l'ús de tons blaus gairebé monocromàtics. Sabartés va qualificar aquesta peça de la manera següent: És l'espectre de la meva s