LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Més enllà de les creences dels seus autors, els exvots ens mostren els patiments d'uns pobles allunyats de les grans ciutats. La Guerra de Successió de 1714, els bandolers, les guerres del francès o els carlins van sacsejar a una població que tan sols trobava consol en la religió. Durant anys podien veure aquestes obres al Monestir del Miracle. Era un veritable resum de la pretesa religiositat popular catalana dels darrers quatre-cents anys. També ens mostra les pors infinites de la gent d'aquestes terres castigades per les constants revoltes, pels bandolers, la guerra del francès, el carlisme, els emboscats, la repressió franquista, el maquis....   Segles de pors, expressats de forma molt senzilla.  Podíem veure " exvots que donen gràcies pel fet d'haver tingut una criatura sana; d'altres agraeixen haver-se salvat d'un afusellament, o les invocacions després d'haver superat accidents de feina, fenòmens naturals tumultuosos, malures de tot

La llista de generals que van manar bombardejar Barcelona és molt extensa, un d'ells va ser el Eugenio de Gaminde, capità general de Catalunya. Aquest va optar per la vila de Gràcia. Segurament ell era el general Bum Bum. Els seus orígens són a la Corunya, el 1812. Entra a l'exèrcit amb motiu de les guerres carlines, marxant en 1859 a la Guerra d'Àfrica. Participa en els aixecaments militars de 1868 i 19869, i fou capità general en diverses ocasions. Se'l recorda per la seva repressió contra els federalistes i, especialment, pel seu sanguinari paper a la revolta de les Quintes de 1870. Les lleves de soldats per anar a la guerra mai van estar ben acceptades entre la població catalana, que per res sentia l'exèrcit espanyol com a propi. Les crides obligatòries a servir a l'exèrcit van provocar molts aixecaments populars des del temps de Carlos III fins a la Setmana Tràgica. La crida a quintes del govern espanyol de 1870, encara presidit pel General Prim, va s

Podem fer la ruta des de Sant Llorenç (uns 18 quilòmetres), de Sant  Serni  del Grau (uns 8) o iniciar la pujada des del final de la carretera, menys de 3 quilòmetres. Totes les distàncies calculades com a circulars. Si voleu altres rutes per la zona, us proposo pujar a la Serra de Busa:   http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/06/itinerari-pla-de-busa-el-capolatell.html O anar fins a les Fonts del Cardener:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2014/05/ruta-sant-llorenc-de-morunys-les-fonts.html Iniciarem la ruta a Sant Llorenç de Morunys, al cor de la Vall de Lord i prop de l'espectacular pantà de la Llosa del Cavall. Val la pena donar una ullada pel nucli antic i entrar al monestir benedictí amb orígens al segle XI. Recomano mirar atentament els dos retaules gòtics. Si volem partir de Sant Llorenç, la ruta circular serà d'uns 18 quilòmetres, amb un desnivell d'uns 500 metres, amb trams durs, però ben indicats. Més informació:   http://es.w

Arriba el temps d'anar al bosc, és primavera o tardor. Milers de persones entraran als boscos sense cap mirament, darrere deixaran un espectacle desolador. Entrar un dilluns al bosc és veure un paisatge després d'una batalla. Llaunes, buides, vidres trencats, brossa de tot tipus. El vandalisme va més enllà, bolets arrencats per què no agraden, branques destrossades, paratges arrasats a trepitjades i el terra remenat com si una banda de famèlics senglars hagués passat per la zona. Si vas al bosc, respecta'l. és l'hàbitat de molts ser vius. Cal recordar que és un sistema sensible i molt fràgil. Aquí alguns consells, espero que en feu cas: -Evita entrar amb vehicles. Si ho fas no, surtis amb ells dels camins o rutes existents, no trepitjar mai prats i conreus amb ells. No tapis el pas a altres vehicles. -Si vas amb moto o bicicleta, respecta la natura i als senderistes, els senders són per caminar. -Cal portar un cistell adequat si vols portar bolets, a fi que le

Marià-Ignasi Marroyo i Rodríguez (1928-2017) és un dels millors testimonis gràfics de la Barcelona dels anys 50 i 60. El seu fons fotogràfic està integrat per uns 73.000 exemplars, dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Juntament amb Joan Colom crea el col·lectiu fotogràfic, dins de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. La seva afició per la fotografia s'inicia a la postguerra, el 1941 té la seva primera càmera fotogràfica, però fins al 1956 no ingressa a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Els anys 50 i 60 realitzarà tot un seguit de col·leccions que seran un testimoni fonamental per conèixer la ciutat al Somorrostro, el Born, mercat del peix, els encants, els nens o la setmana santa. Va col·laborar amb el diari Correo Catalán i va ser operador de cinema documental amb el Joan Francesc de Lasa en un treball sobre el pintor Josep Maria de Sucre. A partir de 1963 es dedica professionalment a la fotografia industrial. Per aquestes d

Solsona pot ser un molt bon lloc d'inici per moltes rutes generalment ben senyalades. Natura, art medieval, barroc, masies o  jaciments prehistòrics  . Del Cadí a la Segarra un territori a descobrir o a retornar-hi. Una primera entrega va ser les 6 rutes  entorn de l Santuari del Miracle:   http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/10/santuari-del-miracle-i-rutes.html UNA RUTA PER SOLSONA  Solsona es una ciutat de poc menys de 10.000 habitants capital del Solsonès una comarca amb poc mes de 13.000 habitants. Està rodejat pel municipi d'Olius que amb poc mes de 500 habitants ocupa la seva zona residencial (Pi de Sant Just) industrial e inclós turística (Castellvell):  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2014/08/una-ruta-per-solsona.html LA RUTA DE LES MENTIDES PER PINELL És un dels indrets més recòndits del sud de la comarca. Hi ha senyalitzat un itinerari que permet descobrir patrimoni històric i natural de diverses èpoques. Necròpolis, hemidomens