LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Una ruta a un dels llocs més espectaculars de Catalunya: Siurana. Prop de 10 km un desnivell de 600 metres i bona indicació. A Wikiloc podeu trobar la ruta molt ben indicada. Partirem de Cornudella del Montsant, al Priorat, abans visitarem el poble, la seva plaça gran o el celler modernista. Agafarem la carretera cap a Ulldemolins, a la sortida trobarem a uns 200 metres el camí cap al pantà. Més endavant trobarem un sender que voreja el pantà. Sempre hem de seguir els senyals blaves i grogues. Deixarem enrere el pantà i pujarem pel coll de Lloses, un cop dalt tornarem a baixar cap a un barranc que un cop travessat seguirem el sender que ens portarà al camí fins a Siurana. Siurana de Prades pertany a Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat. Està situat sobre una espectacular cinglera de roca calcària a 737 metres d'altitud. El castell de Siurana va ser l'últim reducte musulmà de Catalunya. Val la pena visitar l'església romànica de San

Tres poetes: Maria-Mercè Marçal, J.V. Foix i Kavafis (traduït per Carles Riba) i sis poemes seleccionats:  Maria-Mercè Marçal - Divisa - 1977 A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Sóc culpable M’ets present com un déu, com un diable. Avui t’he vist de cap a peus vermell. He assassinat l’aranya del castell i a les mans duc la copa: sóc culpable. Culpable a mitjanit i al tomb del dia quan l’herba lliga amb foc, per al festí, el llac i el cel on l’astre fa camí. L’aigua m’acull amb braços de follia. S’obren de cop portes i finestral. Avui l’amor té gust de ventolera i em fa plaer l’estella i la destral. Veig papallones i les deixo enrera. Ullpresa vinc a tu per l’espiral del fum, amb vol de bruixa i amb granera. J.V. Foix -  És quan dormo que hi veig clar - 1953 És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d'una pe

El trencament entre la reina i la seva cortesana va precipitar el canvi de postura anglesa en la Guerra de Successió que va acabar amb la caiguda de Barcelona en 1714 en mans de les tropes franco-castellanes. Ningú dubte sobre la gran influència que Sarah Churchill va tenir sobre la reina Anne d'Anglaterra, l'última reina de la casa Stuart a Anglaterra. Quan s'intenta explicar que aquesta relació va poder tenir un aspecte sexual, la unanimitat es trenca. La societat anglesa del segle XVII no considerava la possibilitat que les dones poguessin tenir els seus propis desitjos sexuals, això va afavorir a moltes dones tenir relacions sexuals amb altres dones. El perill era visibilitzar la relació, llavors es considerava que la dona estava malalta d'histèria i el "remei" podia ser terrible. ( Mireu  L’ablació de clítoris a Anglaterra)  Sarah Churchill (1660-1744) va ser una influent avantpassada de Sir Winston Churchill i Lady Diana de Gal.les. Amiga de la r

La mitologia ens mostra com els seus grans herois no tenien cap tipus de mania a l'hora de transformar-se en atractives noies; això si, sempre acabaven mostrant la seva masculinitat. Podien ser femenins, però eren mascles grecs. Hèrcules amb vestidet rosa la reina Onfalia (Omphale) Zeus  (clic), el pare (i mare?) de tots (i totes) va ser una femella inigualable per seduir a la Calisto, i per si fos poc, va parir un fill, el Dionís, que va ser el més gran amant de la gresca de la història. Amb tal pare no podia sorgir una altra cosa. Calisto era una noia que estava a l'harem de la divina Artemisa (Diana). Aquesta no volia cap home al seu entorn, sota pena de mort, les noies podien ser tan sols per ella. Però un grup de xicotetes tan ben plantades tenia a Zeus fora de si mateix.... I Calisto, també lleugereta de roba, va ser el seu objectiu. Per seduir-la es va transformar en una dona extremadament bella i la nimfa beneita va caure a la trampa i gairebé sense voler va

Recordo aquesta anècdota explicada pel meu avi, ens va deixar quan jo tenia tan sols 12 anys, per tot això alguna dada pot no ser exacte.  Com he explicat en altres ocasions el Gavà d'inicis del segle XX era una història de misèries i fams. Els hiverns eren de nits llargues i fredes i els joves sortien a divertir-se, molts cops amb no massa mesura. Les correries s'iniciaven en arribar el mes de desembre. El dia 5, per Sant Nicolau diuen que els nens es vestien de bisbe (no crec el meu avi és pogués disfressar massa) i anaven per les cases recaptant dolços i caramels, a canvi de cantar una cançó, que començava: Per Sant Nicolau sisplau (crec deien Micolau sant Pau)) Baixeu, baixeu mestressa, De bons panellets De panses i figues Nous (anous?) i olives Pollastres i gallines De tot el que vulgueu I anirem a veure al senyor rector.. . Sí, el meu avi em deia que acabaven anant després a confessar-se, ja que aquella nit l'acostumaven a fer grossa. I normalment era així. G

Visitarem els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, la ruta és de més de 100 quilòmetres. Està ben indicada, es pot fer en diversos dies i cal evitar les èpoques de calor. Iniciarem la ruta al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, una de les joies de l'art medieval català, situat al poble d'Aiguamúrcia (Alt Camp). La construcció es va iniciar el 1170, el 1221 es va consagrar l'església i es va edificar un claustre. Pere el Gran (1240-1285) fou el primer monarca enterrat al monestir. Posteriorment Jaume II el Just (1267-1327) i la seva esposa Blanca d'Anjou (1283-1310). És en aquesta època que es va aixecar el Palau Reial. Iniciarem la ruta en direcció al Pla de Santa Maria. Cal visitar l'església romànica de Sant Ramon i donar un tom pel seu cas antic. Camí a Montblanc entrarem a la Conca de Barberà travessant la serra de Comaverd, possiblement el tram més dur del camí. Montblanc és la