LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

El Tango de la Cocaïna va ser un espectacle que va triomfar al Paral·lel als anys 20. El text era del Josep Amich, Amichatis, i la música de Joan Viladomat. Es va estrenar al Teatre Victòria de Barcelona el 29 d'octubre de 1926. Durant la primera Guerra Mundial va arribar a Barcelona la cocaïna, la venien a les farmàcies com a remei, especialment per les seves capacitats anestèsiques. Es podia adquirir sense recepta. El preu era molt barat doncs aviat també va arribar per mar procedent de Marsella, aquesta ja anava directament al món de l'espectacle. Aviat el consum va arribar arreu i no com a medicament. Va ser una droga transversal des del seu inici, des dels senyors del Liceu als travestits de la Criolla, passant per autors i actors, gairebé tothom en consumia. La "mandanga" (nom que rebia popularment la coca) es repartia pels diferents indrets de la ciutat, especialment el Raval, inclosa la Rambla i el Paral·lel. El repartiment sortia dels que "feien e

Seguint pels recons del barri gòtic de Barcelona, aquest cop donant un tomb a la catedral de la ciutat. Per visitar la primera part :  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/08/una-ruta-pel-barri-gotic-de-barcelona.html Diuen despectivament que el barri gòtic es un parc temàtic, que tot es falç e inventat, el pitjor és que molts s'ho creuen. Un parc temàtic es el PUEBLO ESPAÑOL, encara que segurament amb tan patriotic nom mai ho dirien, ho son els parcs de Disney, en bona part Carcasona on Viollet le Duc va reinventar la ciutat, potser també bona part del falç gòtic de París o le reivenció del Monestirn de Ripoll, on fora el portic i el calustre res te a veure amb el que era. El mateix portic de la catedral de León va se practicament reconstruida, i posiblement reiventada, i tothom la senyala como una de les gran obres del gòtic mundial.  Barcelona és una ciutat que ha patit terribles agresions, el setge de 1714, els bomberdeigos de Espartero al segle XIX, els a

Tindria uns quinze anys i molta curiositat, aquell dia em va portar a la Biblioteca de Gavà, al carrer Salvador Lluch. El que em vaig trobar no ho he oblidat mai. No sé com em van arribar tot un seguit d'històries que estaven a la bíblia, segurament seria a l'Acadèmia Núria, algun professor, va comentar algun dels fets narrats al llibre que alguns creuen és sagrat. Seria la narració de com les filles de Lot sedueixen al seu pare per aconseguir quedar embarassades, o les aventures entre David i Betsabé. El fet és que em va moure la curiositat per conèixer el llibre i el lloc millor era la Biblioteca de la vila. La curiositat va quedar superada per la immensa sorpresa que em vaig trobar. La biblioteca era una sala no massa gran, plena de tebeos, revistes i llibres antics. Una bibliotecària, desconec si amb titulació encara que ho dubto, posava orde a la sala. Darrere una petita sala a la qual no s'hi podia anar, calia demanar els llibres. Crec que és on es podia trobar lli

Joan Casas Vila era un redactor de "El Papitu", amant del món de la bohèmia i un dels més grans lletristes de cuplets, pel que utilitzava el pseudònim de Joan Misterio. Joan Viladomat va posar música a prop d'un centenar de lletres seves: sardanes, cuplets o fox-trops. Sempre fruit sempre d'un treball col·lectiu i recullen descarnades sàtires el món que els envoltava. Va compondre lletres per la Mercedes Serós ( artista "més viva que la fam" molt amiga de lerrouxistes i partidaris del ii Reich), la Pilar Alonso (famosa per haver deixat plantat a l'Alfonso XIII, va recitar poesia a espectacles de la Xirgu) o la Goyita (la ingènua amb veu de pitu). Misterio va introduir el català al món del cuplet. La inicial indiferència del públic, i l'apatia dels empresaris molt propers al lerrouxisme, no ho van posar fàcil. Moltes cantants es van negar a cantar en català, entre elles Mercedes Serós, que havia estat una de les pioneres en fer-ho en interpreta

El primer d'octubre de 1365 era cremat a Barcelona el rabí Isaach Mardofay, pel delicte de sodomia. En adonar-se el rei Pere el Cerimoniós va entrar en còlera. Que va passar? Les poques execucions que es coneixen a Barcelona pel delicte de sodomia van ser entre el final del segle XIV i inicis del XV. Després un llarg conflicte de competències va impedir noves execucions, motivada per l'entrada de la Inquisició a Catalunya, amb l'exclusivitat per perseguir la sodomia. Els judicis més importants van tenir lloc a inicis del segle XIV, Jaume II el Just un dia va descobrir que tenia les arques de la corona buides i va decidir processar a templers i al seu gran rival el comte d'Empúries sota el delicte de sodomia, per justificar-ho va dir que déu estava enfadada amb els catalans al veure com no perseguien als sodomites. La sang no va arribar al riu, el rei va rebre bons ingressos i els culpables no van patir dures penes. El 1348 va arribar la terrible pesta a Barcelona

Si l'estada de les nostres persones grans a residències ens preocupés tant com la dels nostres fills a les llars d'infants, segurament les coses serien diferents. Quan li parles a una persona gran d'anar a una residència, mostra ràpidament el seu rebuig. Moltes són les causes: -La primera és cultural, formen part d'una generació que van cuidar als seus pares fins al final, no entenen que els seus fills ara no ho facin. -Un altre és la por a perdre llibertat. A la casa es poden moure per on volen, allà estan tots els seus records, i poden fer una vida al seu aire. Inclòs aquelles persones que se senten soles, prefereixen viure al seu medi. -Por a l'abandó. Creuen que les residències són una forma en què la societat i la família se'ls treu de sobre. No creuen poder fer nous amics/amigues, i sí que mai més veuran als familiars o les amigues-amics. Les històries d'avis lligats als llits fent-se les seves necessitats a sobre no ajuda a aquesta sensació. -Falta

Una sèrie de mitjans ha donat per bo un estudi que ve a dir que el Barri Gòtic és un invent de la burgesia nacionalista, un parc temàtic pel turisme. Aquesta teoria aviat va ser abraçada amb entusiasme a medis com Dolça Catalunya, l'ABC o el PERIÖDICO, darrerament veig com BTV també s'hi ha sumat. Donarem una ullada. Iniciarem la ruta a la plaça de Rei. Allà trobarem la Capella Santa Àgata, gòtica del segle XIV. Va patir els efectes de l'abandonament a causa de les desamortitzacions de Mendizábal el 1856 va ser restaurada, mantenint l'essència de l'edifici gòtic. Dins de la capella hi podem trobar el retaule del Conestable, obra mestre de la pintura gòtica catalana del Jaume Huguet. Encarreg de l'inepte Pere IV  (clic per a més informació) que va obligar a ser representat com un dels reis. Santa Àgata està sobre la muralla, també a un costat podem trobar la capella lateral de Sant Bartomeu o Baptisteri, una construcció independent de la capell

Bon dia, Quim. Bon dia, Roc. Matem el gall, matem el gall. Mai més sentirem el seu co-co-ro-coc... L'ermita de Sant Roc té els seus orígens a mitjans del segle XVIII, durant segles el 16 d'agost era lloc de trobada dels pagesos de la zona. Baixaven de les masies de Llobera, Pinós o Riner. La festa consistia amb un ofici religiós en el qual es repartien panets que, deien prevenien molts mals. Despès un vermut en el qual hi havia més mans, que teca. Un cop crec que vaig arribar a poder tastar una patata de xurreria. Sota la roureda els pagesos dinaven i després feien la migdiada. Cap a mitja tarda s'iniciava el ball a l'era. Un home-orquestra es posava a ballar i l'esplanada s'omplia de gent de totes les edats ballant. Però àvies i pares amb fills solters vigilaven, un bon partit els feia feliços, un/a sense dot aixecava totes les alarmes. Per als més joves era una de les últimes oportunitats per trobar parella, molts pares no els deixarien anar a les