LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

La serralada de Pinós està just al centre geogràfic de Catalunya, al límit de les   comarques del Bages, el Solsonès i la Segarra. Forma part del dispers municipi del mateix nom amb poc mes de 300 habitants. Per poder visitar el lloc s'hi pot accedir o be des de Cardona agafant la carretera que va al Santuari del Miracle (BV 3101) al lloc de Su surt una via estreta i asfaltada amb direcció a Ardèvol  i Pinós.  Su Per el camí es troba el dolmen de Pera, una necròpolis del 2.550 a JC. Mes endavant es troba el Santuari de Pinós (900 m de altura) edifici d'origen templer amb elements gòtics, renaixentistes i barrocs. Just al costat està la seu del Ajuntament i el centre geogràfic de Catalunya. Un bon lloc per observar la Segarra i el Solsonès. Poc abans d'arribar al Santuari hi ha un desviament que porta a Ardèvol, un petit nucli urbà amb una petita torre de guaita rectangular de 15 metres d'alçada, data del segle XI.

Article publicat al número 192 de la revista Infogai, novembre-desembre 2013. Revista completa:  http://es.scribd.com/doc/183078913/Infogai-192-Novembre-Desembre-pdf L’arribada de Ana Mato al front del “Ministerio de Sanidad, Sevicios Sociales e Igualdad de España” ha significat un preocupant retrocés en les polítiques entorn al VIH/sida i paral·lelament en la prevenció i control de totes les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). Les primeres mesures ja indicaven les seves intencions: retirada del repartiment de preservatius, eliminació del 900 Rosa com a telèfon de referència,  desmantellament del Pla Nacional de la Sida (PNS). En pocs mesos els professionals del PNS van estar ajornats del Ministerio perdent-se l’experiència d’un personal i d’un bagatge essencial en poder portar endavant polítiques de resposta al VIH/sida Les retallades no van acabar aquí. En un any les ajudes a ONG i Comunitats Autònomes va passar de quasi 4 milions a 1 milió cent mil.  Per decr

L'espectacular retaule de Ramon de Mur de Guimerà es pot veure al Museu Diocesà de Vic, en part i una còpia amb restes originals al seu lloc per el qual va estar pintat: Guimerà. Es tracta d'una de les obres més interessant i enigmàtiques del gòtic català. Un dels elements que sorprenen és la presència de dones al Sant Sopar, inclòs en detriment de la presència masculina, tanmateix al seu enterrament podem veure aquesta presència. Sempre amb la figura de Joan el deixeble "estimat" Joan. No és el primer cop que en un retaule gòtic apareix la figura femenina, o que Sant Joan està en una posició amorosa entorn del seu mestre: :  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/10/el-sant-sopar-de-jaume-ferrer.html .  En aquest cas són tres dones, possiblement les "tres Maries" . Curiosament les tres dones apareixen en detriment dels apòstols que no hi estan tots. En aquesta ocasió no estan sota taula, sinó que al mateix costat. Aquesta composici

La  Josepeta  era la pubilla de Cal  Canyús . A pagès la filla, que ho havia d'heretar tot, no es casava amb un hereu, i  pocs fills  de "casa bona" acceptaven anar de gendre a una casa  en la qual  el seu paper seria secundari. La solució durant molts anys va estar  casar  la filla amb el mosso, generalment d'origen gascó. El destí d'una dona que anava a casar-se amb l'hereu era complicat, estava al servei de tothom i tenia pocs drets. Si  era un home estava  al servei dels pares i d'una dona que acabaria sent la mestressa de la casa i la finca. El fet  és  que la  Josepeta  anava complint anys i no li trobaven un marit. La seva germana petita ja s'havia casat amb un noi de "casa bona" i ella la pobra anava per vestir sants. Un dels records  més  antics que tinc  és  el dia  que que  tota joiosa va venir a casa: "Joan, a la primavera em caso". El Joan era el meu pare, la  noticia va  córrer per la casa i amb un comentari afegit: &

El Monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers es troba a la Vall de Forest dins del terme municipal de Torà, a la Segarra. La tradició del lloc senyalava que aquí es van guardar les relíquies d'aquest dos sants abans del seu trasllat a Calahorra. Es pot accedir per una pista asfaltada des-de Torà que recorra la vall fins a poblet de Cellers (7 km), un camí en bon estat et porta fins el monestir (2km). L'origen del Monestir data del segle XI.  El cos principal és romànic amb successives reformes populars. Construcció en forma de creu, cada punta està coronada per un absis, que el converteixen en un edifici ben singular. El abandó ha fet que tan sols es conservi l'església, però val la pena poder contemplar aquesta desconeguda joia del art romànic català. Aquí podeu veure la ruta, jo proposo des de Torà, però es pot fer més ample:   https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-pel-municipi-de-tora-cal-valentines-monestir-de-cellers-celler

El Pla de Busa es un altiplà situat a mes de 1200 m de alçada rodejat per dues impressionats cingleres que donen a la Vall de Lord o a Vall d'Ora. A peu es pot accedir des-de les Cases Altes a la Vall de Lord o desde'l Museu de la Vall d'Ora, just al costat del Molí de Ca l'Ambrós. Son trams amb importants desnivells. La ruta a peu des de Llosa del Cavall (Cases Altes):   https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2013/06/itinerari-pla-de-busa-el-capolatell.html En cotxe es pot accedir fins a l'entrada del Pla. Sortint de Solsona en direcció Berga (C-26) un cop passat el Monestir d'Olius i la carretera que va cap a Sant Llorenç de Morunys cal agafar la pista asfaltada en direcció Besora/Busa. Es una ruta espectacular que et deixa al mateix altiplà. Recomano aparcar al mirador per gaudir la impressionant vista sobre la cinglera de Busa. Tan sols uns 500 metres de carretera asfaltada et porten al inici de la ruta, Si volem fer la ruta circular recomano

La ruta del Santuari del Miracle a Solsona es el primer tram del Camí dels Bons Homes. El recorregut es de menys de 11 km Encara que es un tram en baixada, el camí va vorejant les diferents serralades del entorn. Es una ruta fàcil de fer i ben assenyalada. El inici es al Santuari. recomano donar.hi una ullada. La Casa Gran (segle XVI) amb la estàtua del Home del Miracle (Baco) o la espectacular església amb un impressionant retaule barroc del segle XVIII. No menys interessant es el retaule gòtic del Santíssim (s XVI). La ruta s'inicia al costat de les cel.les, just davant d'un til.ler que diuen te qualitats màgiques i curatives. Una drecera baixa fins a la Font del Bisbe, al camí seguirà per el marge esquerra del torrent fins arribar al peu de la Masia de l'Estany, un exemple de com era la vida a pagès fins fa molt poc temps. Cal seguir pujant per un sender que ens porta fins el peu de la ermita romànica de Sant Jaume de Riner ( a un 100 metres de la