Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

GOSSA SANTA (XI PREMI NARRATIVA LAMBDA 2012)

L’escriptor reusenc Vicenç Vernet Pons guanya el XI PREMI LAMBDA DE NARRATIVA amb el conte Gossa santa . El lliurament del premi es va fer durant el sopar del Casal Lambda, la nit del dia 21 de desembre.     Gossa santa narra una història LGTB amb la intenció de tenir en compte la memòria històrica: es centra en un espai de la ciutat de Tarragona, el convent de monges oblates, que s’havia transformat en presó de dones tot just l’any 1939, acabada la guerra civil. El conte vol visibilitzar la realitat lèsbica, encara tan poc present en les obres de ficció.    Segons les paraules de Josep Miquel Servià, escriptor i membre del jurat, és la primera vegada que els membres del jurat del premi de narrativa es van posar d’acord per unanimitat a l’hora de concedir aquest primer premi d’enguany, bo i reconeixent especialment la seva qualitat literària. Entre les personalitats presents al sopar, va destacar la presència imprescindible d’Armand de Fluvià. GOSSA SANTA Es va despertar. Er

EL PARAL.LEL 1894-1939 Barcelona i l'espectacle de la modernitat

Imatge
Aquesta exposició explica perquè sorgeix una nova àrea d’espectacles a la ciutat, que fa que el pes de l’eix teatral es traslladi des de la zona de Plaça Catalunya - Passeig de Gracia fins a l’eix Nou de la Rambla - Paral·lel. També explica com es configuren les noves modalitats d’expressió escènica a partir de dos elements fonamentals: la representació de les formes de vida del Districte V i de les transformacions socials i els seus nous codis de valors; i la penetració de gèneres escènics populars forans i la seva “nacionalització” a partir de la demanda del nou públic. El Paral·lel esdevé la manifestació mes visible d’un canvi profund en la percepció social del sexe. Un canvi que afecta la societat catalana d’una manera molt transversal i que té a veure amb els estàndards de tolerància envers la ruptura de la moral tradicional. El Paral·lel és també el lloc on es manifesten les ideologies que mouen les organitzacions polítiques i sindicals de les classes populars. Republican

I EL SEU CAP SANGONÓS FOU EXPOSAT PUBLICAMENT PER ESCARMENT DE PATRIOTES

Imatge
El general Josep Moragues i Mas, heroi català de la Guerra de Secessio, es va rendir el 1714 retirantse amb la seva família a la  ciutat de Sort. El Capità General el va detenir el 1715  i d esprés d'un intent de fugida cap a Mallorca, por després va estar torturat i executat. DECAPITACIÓ XII, (Disc Cròniques de Ramon Montaner 1977) Després de l'execució fou esquarterat i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro al davant de la diputació del general de Barcelona per escarment de patriotes Els precs de la seva muller perquè la gàbia fos retirada i el crani restituït al seu cos no foren atesos fins dotze anys després de l'execució i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro per escarment de patriotes. Viatger, vingues d'on vingues si tens lo cor honrat flecta els genolls i prega, com fill davant lo cap del pros Josep Moragues, lo nostre general (Àngel Guimerà, 1887) Mort esclava! Ocell engabiat en gàbia secular. O

ROMANÇ DELS SEGADORS

Imatge
L'actual Himne Nacional de Catalunya data de 1899 i va ser el vencedor d'un concurs convocat per la Unió Catalanista, el resultat, com a bona costum catalana, va ser enormement criticat. L'origen és un impressionant romanç del segle XVII, època de la revolta, que narra detalladament els successos ocorreguts. El romanç es va fer popular al segle XVIII, el filòleg Milà i Fontanals la va recuperar al seu " Romancerillo   Catalán "  l'any 1882; deu anys més tard  Francesc Alió va fer la primera edició musical . Explica  el fets coneguts com el "Corpus de sang" o "Guerra dels segadors. Aqui tal i com ha arribat als nostres dies, abans algun breu comentari per entendre millor el romanç.  Eren temps de la Guerra dels trenta anys, el descontentament i la indignació amb la política del Comte Duc era enorme. Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: -Ara es hora, nostre rei, ara es hora que fem guerra.- En aquest estat de cose

VULPELLAC, ULLASTRET, CRUÏLLES.

Imatge
Un recorregut pel Baix Empordà, al voltant de La Bisbal d'Empordà: Sant Pere Ullastret. s XI-XIV Visita el dia 29 d'agost de 2012, municipis del entorn de La Bisba, al Baix Empordà. Es poden fer trams a peu, La ruta La Bisbal-Cruïlles-La Bisbal son uns 5 Km.  Però un cop a Cruïlles es pot seguir una pista que passa pel Santuari de L'Esperança fins a Monells, allà la ruta segueix fins a Corçà, prop a La Bisbal, aquesta ruta pot ser de 10 km. Ullastret. Muralles Ullastret Sant Miquel de Cruïlles, s XI a XIII Sant Miquel de Cruïlles Cruïlles Torre de Cruïlles, s XII Santuari de lEsperança, s XVI Vulpellac, Castell i esglesia de Sant Julià i Santa Bassilisa gòtica. 

RUTA SOLSONA - SANT ESTEVE D'OLIUS- SANT PONÇ

Imatge
La Ruta Solsona-Olius-Solsona són uns 9 km, prop de 20 km anada i tornada. Cal seguir la ruta marcada amb blanc i vermell del GR 7. És una ruta senzilla. Si no es vol tornar a Solsona a menys d'un km es troba el pantà de Sant Ponç. A la mà esquerra del Cardener, al peu del Cadí i prop de Solsona trobem la Església Romànica d'Olius. Església d'estil romànic llombard del segle XI. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. El campanar, de planta quadrada, té quatre finestres en arc de mig punt.  Destaca l a cripta, és la part més elegant i original de l'església. Amb elements clarament preromànics i presències en molts cops "inexplicables". Va estar plató de la series de TV3 "ARNAU".  Interessant es la visita al curiós cementiri d'Olius, d'estil modernista, construït al any 1919.  Just al seu costat estè el Cementiri Modernista d'Olius Si no es vol