LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Alady va ser un dels còmics més populars de la Barcelona entre 1918 i 1965. Avui rarament ningú de menys de 60 anys sap que va ser. El seu somriure encara avui guanya la simpatia de qui s'apropa als seus treballs. Carles Saldaña i Beut (1902-1968) nascut a València, amb un any va venir a viure amb la seva família al barri de la Ribera. La seva família era molt humil i ell de ben jove va començar a treballar fent encàrrecs per a una barreteria, després de "botones" a un hotel. Compaginava la feina amb petites actuacions a sales de festa, restaurants. Anava elegantment vestit amb esmòquing, guants blancs i un "bombí" (barret fort?). Un dia al "Set Portes", mentre actuava un grup d'escriptors, amb el Santiago Rusiñol, estaven al local rient pels descosits amb els acudits del Saldaña. Algú va preguntar al polifacètic modernista qui era aquell jove, en Santiago va respondre: "És Aladí, el del llum meravellosa. No veieu la gran taca

Una ruta prou coneguda, gairebé plana i de poc més de 9 km. Molt ben indicada, tan sols a la zona dels estanyols pot despistar-se del camí, però retornar-hi serà fàcil. A wikiloc podeu trobar la ruta:  . http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3784794 Sortirem de l'oficina de turisme cap al club de tenis, un cop passat seguirem la via que ens porta a la font pudosa. El carrer és paral·lel a la zona dels estanyols. Passada la font un camí ben indicat entra a l'espai natural dels aiguamolls de la Puda, en el qual s'han format tot un seguit de petits estanys i estanyols. On a més trobarem les estunes: "Les aigües que circulen per l'aqüífer de calcàries es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d'aigua a poca profunditat. Quan l'aqüífer disminueix el seu volum d'aigua i el terreny es col·lapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments del sòl que donen lloc a la formació d'

Un passeig per la història del papat, on no sempre predicaven amb l'exemple. La vida dels papes no era diferent de la d'altres monarques del seu temps. Sixte IV, pare de Juli II, rodejat de joves cortesans.  Els primers papes estaven casats i vivien amb els seus fills, el sexe no era la seva principal preocupació. Els Fets dels Apòstols (Timoteu 3 2-4) senyala que els bisbes han d'estar casats i amb fills. És a partir de Constantí i a partir del moment que passa a ser religió oficial quan comencen les veus contra el matrimoni i contra qualsevol tipus de relació sexual no reproductiva. És el segle IV quan comença a generalitzar-se l'obligatorietat del celibat. El misogin Sant Agustí va estar un dels grans defensors. Els bisbes de Roma ja no estaran casats, i donaran exemple a la cristiandat: tindran amants, fills als quals diran nebots i els faran cardenals a molt curta edat, seran sodomites, proxenetes, assaltadors de camins, pederastes, corruptes, exper

El 8 de desembre de 1923 s'estrenava al teatre Victòria el "tango del cigarro", popularment conegut com a "Fumando espero". Va passar sense pena ni glòria, què va passar realment?. Al 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera donava un cop d'estat per salvar Espanya de "els professionals de la política". La Constitució va estar suspesa, els ajuntaments dissolts i el partit polítics prohibits. Aquí la Mancomunitat va ser dissolta i el seu president Puig i Cadafalch va marxar a l'exili. El català va estar prohibit als actes oficials, la senyera, la sardana la Santa Espina i els Segadors prohibits, es van castellanitzar els noms dels pobles, els ateneus o les biblioteques populars van ser tancats, inclòs el CF Barcelona i l'Orfeó Català van patir la dictadura. No cal dir que l'ensenyament va passar a ser obligatòria i exclusivament en castellà. Enderroc de les 4 columnes de Puig i Cadafalch L'alta burgesia catalana, monàrq

Joan Martí i Centelles (1832-1902) va deixar testimoni gràfic de la Barcelona de 1874, una ciutat en transformació que en poc temps canviaria profundament. A mitjans del segle XIX iniciava la seva carrera com a fotògraf, tot indica que va obrir botiga arran de carrer a la ciutat de Barcelona, segurament al Pla de Palau (Plaça Palacio). El 1874, amb l'ajuda de l'enquadernador Pedro Vives, publica el llibre Belleses de Barcelona amb 50 imatges de la ciutat. Ell mostra l'espai tal com és, tant els nous edificis com l'espai ocupat de la ciutat vella. Martí tan sols ofereix un conjunt de fotografies, deixant que elles parlin per si mateixes. A l'inici de l'àlbum diu "R elación fotografiada de sus principales monumentos, edificios, calles, paseos y todo lo mejor que se encuentra en la antigua capital del principado ". Moltes ciutats europees ja feia anys que es publicaven albums similars, a Barcelona va ser tota una novetat, gairebé estranya.