ALMODIS DE LA MARCA, COMTESSA DE BARCELONA
Les dones feudals no participaven ni de les decisions polítiques, ni de l'elaboració del dret, si bé hi hagué dues comtesses a la Catalunya del segle XI, Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca, que van trencar aquesta norma. Aquesta última va participar d'una forma activa i decisiva en la primera redacció dels primers Usatges de Barcelona.
L'Edat Mitjana és un apassionant període de prop de mil anys, un temps on la més gran foscor és el desconeixement que es té d'ella. Avui em centraré amb el paper que va jugar una dona excepcional, que com altres dones va significar un paper molt important i va deixar una empremta decisiva. Per citar algunes podia senyalar a la monja Hildegard de Bingen, Elionor d'Aquitània, Ermessenda de Carcassona, Isabel de Castella, Joana d'Arc, Violant d'Hongria....
Però la història de Almodis és molt diferent de la d'altres dones que van tenir un paper important a la història de l'Edat Mitjana. Va ser una dona transgressora pel temps que va viure, segurament d'haver estat reina d'Anglaterra, França o Castella el cine l'hauria immortalitzat. Però la biografia d'aquesta comtessa de Barcelona forma part del que anomenen "pasado medieval glorificado" que els negacionistes senyalen com tot el que té a veure amb la història de Catalunya, i així entre ignorància i mala fe la seva figura ha quedat a un segon pla.
Almodis de la Marca (1020 - 1071) el 1052 es va casar amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies, però encara estava casada, ell també. Tot indica que fou un enamorament apassionat, una decisió conjunta i no imposada com acostumava a ser aquells temps. Per amor?, possiblement, però no eren dos adolescents, i els unia un enorme interès: la unió donaria un poder immens a la parella, en cas de superar els impediments que trobarien pel camí.
Però no va ser fàcil la seva acceptació. La mateixa àvia del Ramon Berenguer, l'Ermessenda, va moure tot el que va poder per poder anul·lar el matrimoni i excomunicar als enamorats. El fet va provocar de nou una guerra entre l'àvia i el seu nét. El pas del temps va acabar solucionant la crisi: la mort dels principals al·liats de l'Ermessenda, com l'abat Oliva, van portar a l'abdicació de l'àvia' i així va passar tots els seus drets al seu nét. L'acord va permetre a Roma aixecar l'excomunicació de la parella.
Amb l'abdicació de l'avia van adquirir un immens poder, unit al fet que el seu matrimoni li donava importants territoris a Occitània, com els comtats de Carcassona i Rasès. Ramon Berenguer I va veure en la seva esposa una col·laboradora amb una capacitat política important. I va compartir tot el poder amb ella. La unió va pacificar al país i van començar una política d'aliances amb els veïns que donaria bons resultats en el futur, especialment amb Aragó.
Almodis era una dona sàvia, i ho va demostrar sobradament al llarg de la seva vida. Una de les seves grans aportacions va estar la primera redacció dels Usatges que es van començar a inicis l'any 1068. Juntament amb el seu espós, van dirigir l'immens treball que va reemplaçar les antigues lleis romanes i godes, adequant-les als nous temps que s'iniciaven.
A més presidia els judicis i, com la seva antecessora la comtessa Ermessenda, els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Ella va practicar una activa política tant pacifista com diplomàtica i va governar conjuntament amb el seu marit. Però tota la seva activitat no van impedir que fou assassinada pel seu fillastre Pere Ramon perquè veia perillar la seva herència en mans dels fills d'Almodis.
Més informació
Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007
Rotger, Agnès «La gran dama del tron català». Sàpiens 121, Octubre 2012
L'Edat Mitjana és un apassionant període de prop de mil anys, un temps on la més gran foscor és el desconeixement que es té d'ella. Avui em centraré amb el paper que va jugar una dona excepcional, que com altres dones va significar un paper molt important i va deixar una empremta decisiva. Per citar algunes podia senyalar a la monja Hildegard de Bingen, Elionor d'Aquitània, Ermessenda de Carcassona, Isabel de Castella, Joana d'Arc, Violant d'Hongria....
Però la història de Almodis és molt diferent de la d'altres dones que van tenir un paper important a la història de l'Edat Mitjana. Va ser una dona transgressora pel temps que va viure, segurament d'haver estat reina d'Anglaterra, França o Castella el cine l'hauria immortalitzat. Però la biografia d'aquesta comtessa de Barcelona forma part del que anomenen "pasado medieval glorificado" que els negacionistes senyalen com tot el que té a veure amb la història de Catalunya, i així entre ignorància i mala fe la seva figura ha quedat a un segon pla.
Almodis de la Marca (1020 - 1071) el 1052 es va casar amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies, però encara estava casada, ell també. Tot indica que fou un enamorament apassionat, una decisió conjunta i no imposada com acostumava a ser aquells temps. Per amor?, possiblement, però no eren dos adolescents, i els unia un enorme interès: la unió donaria un poder immens a la parella, en cas de superar els impediments que trobarien pel camí.
Però no va ser fàcil la seva acceptació. La mateixa àvia del Ramon Berenguer, l'Ermessenda, va moure tot el que va poder per poder anul·lar el matrimoni i excomunicar als enamorats. El fet va provocar de nou una guerra entre l'àvia i el seu nét. El pas del temps va acabar solucionant la crisi: la mort dels principals al·liats de l'Ermessenda, com l'abat Oliva, van portar a l'abdicació de l'àvia' i així va passar tots els seus drets al seu nét. L'acord va permetre a Roma aixecar l'excomunicació de la parella.
Amb l'abdicació de l'avia van adquirir un immens poder, unit al fet que el seu matrimoni li donava importants territoris a Occitània, com els comtats de Carcassona i Rasès. Ramon Berenguer I va veure en la seva esposa una col·laboradora amb una capacitat política important. I va compartir tot el poder amb ella. La unió va pacificar al país i van començar una política d'aliances amb els veïns que donaria bons resultats en el futur, especialment amb Aragó.
Almodis era una dona sàvia, i ho va demostrar sobradament al llarg de la seva vida. Una de les seves grans aportacions va estar la primera redacció dels Usatges que es van començar a inicis l'any 1068. Juntament amb el seu espós, van dirigir l'immens treball que va reemplaçar les antigues lleis romanes i godes, adequant-les als nous temps que s'iniciaven.
A més presidia els judicis i, com la seva antecessora la comtessa Ermessenda, els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Ella va practicar una activa política tant pacifista com diplomàtica i va governar conjuntament amb el seu marit. Però tota la seva activitat no van impedir que fou assassinada pel seu fillastre Pere Ramon perquè veia perillar la seva herència en mans dels fills d'Almodis.
Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007
Rotger, Agnès «La gran dama del tron català». Sàpiens 121, Octubre 2012
Molt interessant.
ResponEliminaGràcies Leopold!
Nom de dona, de reina, princesa, comtessa, heroina, artidta, ... al modis que volia dir modis?
ResponEliminaPodia ser Al(noble, no ve del àrab) i Modis (valor)
Elimina