LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Els costums pagans a la Catalunya medieval van sobreviure durant segles, sovint barrejades amb el cristianisme. L'Església va cristianitzar moltes pràctiques antigues en lloc d'eliminar-les completament. Això fa que sigui difícil distingir on acaba la tradició cristiana i on comença l'herència pagana. Les fonts més evidents són les constitucions sinodals o els sermons, que ens mostren què feia la gent i què preocupava als bisbes. Quan una pràctica apareix repetidament condemnada, és un indici que estava força estesa. Així als territoris dels bisbats d'Urgell i Ribagorça es documenten: - Consultes a endevins i fetilleres per conèixer el futur, trobar objectes perduts o curar malalties. -Encanteris sobre el bestiar, especialment per protegir-lo de malalties i llops. -Creences en dones capaces de provocar o aturar tempestes. -Rituals nocturns vinculats a fonts, coves o indrets apartats. Els Pirineus van conservar durant molt de temps tradicions populars molt arrelades, fet...

  Durant molt de temps la Torre de Vallferosa (Torà, Solsonès) formava part de l'eix defensiu entre els comtats cristians i els musulmans. La revisió històrica i arqueològica d‟aquest procés apunta a una realitat diferent en la qual s‟observa la continuïtat de població des del món antic, encara que amb una forma d‟organització diferent. La datació més antiga ens porta a finals del segle VII, això no indica que fos ni abans ni després de l'arribada dels musulmans. Els estudis arqueològics i anàlisis de carboni ens indiquen que construccions militars fins ara explicades com a fortificacions de la frontera feudal són molt anteriors, per la qual cosa el relat històric ha de ser revisat. És una obra de planta circular i desenvolupament irregular causat per la tècnica constructiva, de no utilitzar bastides sinó aprofitar el gruix del mur per fer-ho. De fet, no hi ha marques d'encofrats. Les dimensions extraordinàries de la torre, de més de 30 m d'alçada, va provocar la necess...

 Llanera és un indret poc habitat, entre Pons i Llobera al Solsonès, amb un patrimoni històric considerable, malgrat en un estat deplorable. Una Llegenda situa aquí un fet relacionat al mal ús del dret de cuixa. El mite del dret de cuixa circulava per la Catalunya de mitjan segle XV.. El senyor feudal era pels remences l'enemic, i ells van denunciar l' ús dels mals usatges d’exercir el  dret de cuixa  als seus serfs, especialment a les dones en casar-se. No hi ha documents que ens permetin assegurar que fos un costum estès, o que es produí en poques ocasions o una arma remença contra la noblesa. El fet és que la noblesa tenia un poder total sobre els seus sefs, i de fer-ho, res ho impediria. Però no era una llei integrada als costums catalans. A l'edat mitjana les creences sobre la sexualitat femenina fan que la dona passi ràpidament de ser víctima d'una violació a acusada d'haver consentit i fins i tot haver provocat la relació sexual. Per a la mentalitat medieval,...

El barroc solsoní té unes característiques que el fa molt diferent de qualsevol altre lloc. Resumeixo, amb alguna aportació pròpia, l'article d'Irene Abril Matamala, Doctoranda en Història de l’Art. Universitat de Girona. Un art per descobrir: Solsonès barroc, un paisatge històric genuí, Plecs d'Història Local, número 167. 2017  Segons l’exposició dedicada a l’art barroc al Solsonès es pot veure la Casa Gran del Miracle de Riner es diu que la comarca presenta un «paisatge històric genuí». L’afirmació es deu al fet que les infraestructures i les activitats econòmiques han donat caràcter i forma molt diferent d'altres contrades. Una seva superfície que està ocupada majoritàriament per conreus, pastures, masies i boscos, amb una densitat demogràfica baixa. I com no, l’arxiprestat del Cardener, amb seu a Solsona, on s’engloba pràcticament la comarca del Solsonès, és una de les demarcacions eclesiàstiques catalanes en què es conserva, in situ, un major nombre d’objectes artí...

La presència d'homosexuals i transsexuals en la història ha estat sovint silenciada, falsejada o modificada segons els interessos de cada època. Historiadors i arqueòlegs s'han esforçat a dissimular el que és obvi, i encara avui quan es mostra aquesta realitat es considera una cosa supèrflua, sense interès, pròpia d'ignorants. Gran part de la història de la humanitat ha desaparegut fruit de la intolerància religiosa o política i, especialment, allò que fa referència amb la diversitat sexual. Tomba dels Ardévol, MNAC 1) Dos homes enterrats junts Un exemple el podem trobar al municipi de Coscojuela de Fantova, a una necrópolis están enterrats cristianament dos homes (Rufus i Viventis). L'historiador F. Beltrán, en el seu treball "Notas sobre las inscripciones latinas de Coscojuela de Fantova (Huesca) ", ens dona un exemple d'aquest negacionisme que molts historiadors opten en trobar-se una evidència. Davant d'una inscripció on apareixen aparellats Rufus ...

 Catalunya va ser una realitat política abans que se la conegués amb aquest nom, a diferència d'Espanya que va ser una realitat geogràfica molts segles abans de ser una realitat política. Ja en els primers usatges del segle xi,  va ser invocat explícitament fins al segle xvi, el  Princeps   namque , reconeixent al comte de Barcelona com a príncep, donant poder a la convocatòria d'armes. La primacia de Barcelona sobra els restants comtats quedava clara. El comte de Barcelona era el " princep ", però sempre va utilitzar el títol de comte, titol del sobirà, equivalent a altres llocs al de rei. Ramon Berenguer i Almodis de la Marca- radició atorga la promulgació del nucli d'usatges més antic a  Ramon Berenguer I  i a  Almodis de la Marca  el  1068 Sota el regnat d'Alfons I el Cast s'unifiquen els diferents comtats, sota la primacia del comtat de Barcelona. No se li va posar nom, era inicialment com «la terra que  va des de Salses fins a Tort...

Històries, llegendes i fets, editats per mi i que  han merescut  la meva atenció per ser compartides a les xarxes. Temes: Terenci Moix, holocaust,  David Hockney, Sant Marc i la peste, Sant Ramon i el ruc cec. Posta de sol a Riner, Solsonès. TERENCI MOIX, 1965 (Fotografiat per Néstor Almendros, etern exiliat) ..."Quedó una escena para archivar reteniendo sus aspectos positivos o mitificando los más siniestros. Y ninguno podía serlo tanto como el escenario: un váter discreto, un lavabo colectivo, una luz mediocre. Y al no recordar siquiera una leve reflexión de orden moral, debo reconocer que yo sigo siendo un crio podrido de estética. Así puedo contar que a los quince años perdí la virginidad, pero también debo lamentar que esto no solucionase en absoluto mis probrlemas, porque seguí siendo tan un tonto y vulnerable como cuando era virgen".. . Terenci Moix, El beso de Peter Pan Viktor E. Frankl i la resilència: (Recomano lectura fins al final) "El qui al camp de concentr...