HISTÒRIES FETES AMB EL MATERIAL QUE ES FAN ELS SOMNIS.

Històries, llegendes i fets, editats per mi i que han merescut la meva atenció per ser compartides a les xarxes.

Temes: Terenci Moix, holocaust, David Hockney, Sant Marc i la peste, Sant Ramon i el ruc cec.

Posta de sol a Riner, Solsonès.

TERENCI MOIX, 1965
(Fotografiat per Néstor Almendros, etern exiliat)

..."Quedó una escena para archivar reteniendo sus aspectos positivos o mitificando los más siniestros. Y ninguno podía serlo tanto como el escenario: un váter discreto, un lavabo colectivo, una luz mediocre. Y al no recordar siquiera una leve reflexión de orden moral, debo reconocer que yo sigo siendo un crio podrido de estética.
Así puedo contar que a los quince años perdí la virginidad, pero también debo lamentar que esto no solucionase en absoluto mis probrlemas, porque seguí siendo tan un tonto y vulnerable como cuando era virgen"... Terenci Moix, El beso de Peter Pan

Viktor E. Frankl i la resilència:

(Recomano lectura fins al final)

"El qui al camp de concentració ja no és capaç de creure en el futur, en el seu futur, està perdut. En perdre el futur, perd el suport espiritual, s'abandona interiorment i es lliura a la ruïna tant físicament com mentalment."
Més reflexions seves: https://www.catorze.cat/noticia/5913/home/recerca/sentit

"Nosaltres vam conèixer l'home com potser abans no ho havia fet cap altra generació. Però ¿què és l'home? És l'ésser que sempre està decidint què és. És l'ésser que ha inventat la cambra de gas; però també és l'ésser que s'ha dirigit amb fermesa a la cambra de gas amb una pregària als llavis."
NOTA: Vaig citar aquest autor al Palau de la Generalitat amb motiu del Dia de l'holocaust, es va gravar, però encara no hem rebut el vídeo, entre altres coses més personals. Mireu: https://poldest.blogspot.com/2019/01/holocaust-i-repressio-de-la-diversitat.html

"Desgraciat qui en tornar va descobrir una realitat totalment diferent de la íntimament enyorada durant els anys de captiveri! "

RETRAT D'UN ARTISTA

"Des del moment en què fas trampes per la bellesa, saps que ets un artista" DAVID HOCKNEY

David Hockney És un pintor, dibuixant, gravador, escenògraf i fotògraf anglès. Com a col·laborador important del moviment pop art dels anys 60, és considerat un dels artistes britànics més influents del segle XX

Imatge: David Hockney (1972) Retrat d'un artista (piscina amb dues figures)

Sant Marc entronitzat envoltat de sants.

 (Tiziano. Basílica de Santa Maria della Salute, Venecia. 1510)

Aquesta obra de joventut de Tiziano és un exvot fet per encàrrec de la ciutat, ho va ser per demanar al seu patró que acabi amb la pesta.

Està al costat de Sant Sebastià, al segle XVI ja se'l representa amb poca roba, i els sants Cosme i Damià, declarats germans de sang i bessons el segle XIV, abans simplement germans de fe, mitjançant un pacte d'agermanament (Adelphopoiesis). Malgrat ser declarats bessons oficialment, Tiziano no els mostra semblants.

L'altre personatge és sant Roc. Sembla que va utilitzar personatges públics de la Venecia del segle XVI com a models.

Precisió per entendre millor la pintura: En ajuda de Sant Marc hi venen convocats St. Cosme i St.Damià que eren metges, i St. Roc i Sant Sebastià que eren advocats contra les pestes, on els metges gairebé no hi tenien res a fer.

Encara estava molt influït pel seu mestre i pintor Giovanni Bellini. 

SANT RAMON NONAT I EL RUC CEC

Text complet: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2018/08/sant-ramon-i-el-ruc-cec.html

La història oficial diu que un 31 d'agost de 1240 moria al castell de Cardona, per on un seguici d'angelets i el mateix Jesucrist el van acompanyar en els seus darrers instants. Malgrat que tan bon acompanyament l'església va trigar 400 anys a reconèixer la seva santedat. Els pintors de l'època van representar la seva figura amb tortures molt esgarrifoses, curiosament molt similars amb les que la Inquisició feia a heretges o sodomites.

Un cop mort es va iniciar una disputa entre els veïns de Cardona i els vescomtes que volien portar les despulles al Portell, lloc on suposadament va néixer. Com que no es va arribar a cap acord, es va acordar anar al "judici de Déu". La decisió va ser col·locar les despulles sobre un ruc cec i deixar anés cap al lloc on seria guiada divinament.

Però la ruta de l'animal va ser cap a Bergús, un bell paratge en la ruta de Cardona a Solsona per on avui es troba el Santuari del Miracle. I allà va decidir aturar-se. Sembla que a ningú li va agradar l'elecció, fora el ruc que hi era prou a gust.

I el van posar en marxa de nou, segurament amb una guia menys divina i més humana, i va anar a parar al Portell. Allà van trigar 400 anys a fer-se un Santuari en nom seu. Avui ja municipi de Sant Ramon, és un centre on acudeixen grups antiavortistes a honorar al sant Nonat. És una llegenda, i no està feta amb els materials dels somnis.

IMATGE: SANT RAMON NONAT, Carles Morató s XVIII; Santuari del Miracle,