BARROC AL SOLSONÈS (XIX TARDOBARROC SOLSONÍ)

El barroc solsoní té unes característiques que el fa molt diferent de qualsevol altre lloc. Resumeixo, amb alguna aportació pròpia, l'article d'Irene Abril Matamala, Doctoranda en Història de l’Art. Universitat de Girona. Un art per descobrir: Solsonès barroc, un paisatge històric genuí, Plecs d'Història Local, número 167. 2017 

Segons l’exposició dedicada a l’art barroc al Solsonès es pot veure la Casa Gran del Miracle de Riner es diu que la comarca presenta un «paisatge històric genuí». L’afirmació es deu al fet que les infraestructures i les activitats econòmiques han donat caràcter i forma molt diferent d'altres contrades. Una seva superfície que està ocupada majoritàriament per conreus, pastures, masies i boscos, amb una densitat demogràfica baixa. I com no, l’arxiprestat del Cardener, amb seu a Solsona, on s’engloba pràcticament la comarca del Solsonès, és una de les demarcacions eclesiàstiques catalanes en què es conserva, in situ, un major nombre d’objectes artístics realitzats al llarg dels segles d’època moderna (XVI- XVIII).

 Aquest doble component converteix el Solsonès en un mirador privilegiat amb fortes reminiscències cap al passat. A més va estar autoritzat a mantenir el barroc fins a final del segle XVIII. Això fa que aquesta zona conservi un patrimoni artístic d’època del barroc extraordinari, al que cal sumar la prehistòria, com de l'edat mitjana molt important. Malgrat això les conseqüències de les revoltes anticlericals de 1936 foren nefastes, especialment a Sant Llorenç de Morunys, amb una quinzena de retaules, dels quals onze quedaren reduïts a cendres. Aquesta salvaguarda del patrimoni artístic no s’explica per una causa concreta, sinó que es deu a circumstàncies diverses que podem considerar més o menys atzaroses. L'aïllament de moltes de les esglésies, capelles, ermites o santuaris, va permeto al veïnat poder salvar bona part d'aquest patrimoni. La sort, probablement, també hi va fer un paper important. Gràcies a això podem observar un art que és exclusiu de la zona.

 Al Solsonès, se n’ha preservat un gran nombre de retaules. Són nombroses les esglésies que n’alberguen. Sant Pere de Matamargó és un bon exemple, on s'han conservat cinc retaules tardobarrocs, ens ofereix la possibilitat de contemplar in situ part del seu mobiliari religiós, com ara els confessionaris o la trona, així com l’arquitectura.

Sant Pere de Matamargó, catedral dels pagesos.

 Un altre exemple és l'Església de Sant Ponç de Prades de la Molsosa amb una arquitectura que permet detectar fàcilment les ampliacions i els canvis soferts durant l’època moderna; està constituïda per una estructura bipartida que és el resultat de l’annexió d’una nau al cantó nord, segurament oberta al llarg del segle XVII, la qual comunica amb l’edificació romànica primigènia a través de dues grans arcades.

 Alguns retaules són d’autoria anònima, d’altres ens permeten resseguir i completar el periple artístic de determinats mestres i estudiar-ne de primera mà la producció. És el cas, per exemple, de la nissaga d’escultors Pujol, actius entre els segles XVIII i XIX, una part important de l’obra dels quals anà destinada a diferents esglésies del Solsonès: Sant Miquel de Marsinyach, Sant Climent de la Selva, Sant Martí de les Serres, Sant Quintí de Travil, Trasserra de Capolat, Santa Maria d’Ossea, , i, sobretot, Sant Pere de Matamargó. 

Capella de la Verge dels Colls, detall.

El retaule major de l’església del santuari del Miracle de Riner és, actualment, una de les peces artístiques més impressionants. del barroc tardà arribat als nostres dies. Fou construït amb fusta d’alba i de pi entre els anys 1747 i 1757 per l’escultor vigatà Carles Morató i Brugaroles, el qual el concebé com un templet monumental amb cambril; sent, per tant, transitable des de les portes laterals. L’arquitectura, de disseny imposant i policromia fulgurant, aplicada pel pintor solsoní Antoni Bordons a partir de l’any 1769, s’acompanya de diferents personatges celestials –entre els quals hi ha sant Martí, patró del terme– que proclamen el miracle de l’aparició de la Mare de Déu a dos pastors del mas de la Cirosa de Riner, tal com explica la llegenda, datada de mitjan segle XV , que originà, ja el 1459 i en aquest mateix indret, la construcció d’un primer santuari, i que és representada en relleu al plafó ondulant que corona el sagrari-manifestador, emplaçat al cim de les grades d’altar. L’espectacularitat del moble es veu emfasitzada per la decoració mural escenogràfica que el flanqueja, i que també fou treballada de la mà de Bordons. 

El Solsonès destaca, també, la conservació d’una bona colla d’exvots. Esglésies com la de Sant Sebastià de Clarà (o de Ventolà), ens en deixen veure un bon conjunt; però fou especialment en santuaris marians, com ara el de Massarrúbies de Terrassola i, sobretot, el santuari del Miracle de Riner, on se n’aplegaren més. Els exvots són objectes de tipologia diversa cedits pels devots a un temple en senyal d’agraïment (per la intercessió divina en una situació hostil o a canvi d’alguna promesa) o amb la voluntat de rebre protecció davant d’una situació perillosa (un accident, una malaltia, el bandolerisme, les guerres, etc.). Entre els diversos tipus d’exvot que es preserven, destaquem els de pintura o relleu sobre fusta datats entre els segles XVII i XVIII. La seva pervivència resulta interessant, no per la qualitat plàstica de les peces, sovint mediocre, com per la seva vàlua com a testimonis de la vida quotidiana de l’època i de l’expressió i la vivència de la fe catòlica i les moltes pors de la seva gent.

Més:

El barroc al Solsonès: conèixer-lo en primera persona. 2017

Barroc al Solsonès VIII. Entrada a Sant Cristòfol de Freixinet, Riner, i les 7 entrades restants:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2024/01/barroc-al-solsones-viii-sant-cristofol.html