BARROC AL SOLSONÈS (VIII) SANT CRISTÒFOL DE FREIXINET

-

 Selecció d'imatges dels retaules barrocs de l'església de Sant Cristòfol de Freixinet, Riner. 




Accés a les 7 entregues anteriors: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/12/barroc-al-solsones-vii-el-miracle-cara.html

Imatges pròpies i de Josep Menoyo



Freixinet és una petita població del municipi de Riner, a la comarca  del Solsonès. Té un nucli de poblament agrupat: un petit poble situat en un altiplà (a uns 675 m. d'altitud), a la carena del vessant meridional de la vall del riu Negre.


Interior església sant Cristòfol

L'església de Sant Cristòfol de Freixinet, està documentada ja el 1058, l'actual temple és acabat el 1698 com indica la data de la portalada. Guarda algún element de l'antiga edificació romànica com ho és la bòveda de canó.

A ma esquerra tobem un preciós retaule barroc del segle XVII dedicat a la verge del Roser, amb escenes de la vida de Jesús.






























El retaule major, fet el 1663 pel fuster Isidre Clusa i l'escultor Agustí Claramunt, ens marca perfectament l'estil del barroc rural de l'època. Presidit per Sant Cristòfol, mostra tabé escenes de la vida de sant Isidre. 



































Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

-
Imatge
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels
Més informació

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926

-
Imatge
El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca
Més informació