BARROC AL SOLSONÈS (VIII) SANT CRISTÒFOL DE FREIXINET

-

 Selecció d'imatges dels retaules barrocs de l'església de Sant Cristòfol de Freixinet, Riner. 




Accés a les 7 entregues anteriors: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/12/barroc-al-solsones-vii-el-miracle-cara.html

Imatges pròpies i de Josep Menoyo



Freixinet és una petita població del municipi de Riner, a la comarca  del Solsonès. Té un nucli de poblament agrupat: un petit poble situat en un altiplà (a uns 675 m. d'altitud), a la carena del vessant meridional de la vall del riu Negre.


Interior església sant Cristòfol

L'església de Sant Cristòfol de Freixinet, està documentada ja el 1058, l'actual temple és acabat el 1698 com indica la data de la portalada. Guarda algún element de l'antiga edificació romànica com ho és la bòveda de canó.

A ma esquerra tobem un preciós retaule barroc del segle XVII dedicat a la verge del Roser, amb escenes de la vida de Jesús.






























El retaule major, fet el 1663 pel fuster Isidre Clusa i l'escultor Agustí Claramunt, ens marca perfectament l'estil del barroc rural de l'època. Presidit per Sant Cristòfol, mostra tabé escenes de la vida de sant Isidre. 



































Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA

-
Imatge
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. Entre descans i descans el Pepet remugava de la seva mala sort. Orfe a 8 anys, pare als divuit, denunciat pel seu propi pare, reclutat per anar al front als 33, va acabar a un camp de concentració el 38 i un altre al 39, la "Guineu" el va ensenyar a viure, una trombo, una angina de pit... no es pot dir sort el que va tenir. Tan sols un cop va veure com la sort l'acompanyava, a 1.925 va sortir "excedent de cupo" i es va lliurar d'anar a la "Mili". De poc va servir, al 37 amb 33 anys el reclutaven per anar una guerra que ell no sentia com a pròpia. Les terres que conreava les havia aconseguit treballant de sol a sol des de molt petit, ell malfiava d'una república que amenaçava col·lectivitzar els camps que ell tant estimava. Els "trossos", l'Elvira i el seu fillet, el Joan, eren el seu món. Aquella guerra no era la seva, tampoc aquell era el seu bàndol. Un fusell màuser oxi...
Més informació

HISTÒRIES DELS PURS, MAL ANOMENATS CÀTARS

-
Imatge
 Narracions curtes sobre la persecució francesa contra els homes i dones purs, mal anomenats càtars: La pira de Monségur durant la croada albigesa (massacre dels càtars) Dibuix d'Emile Bayard CÀTARS, ELS HOMES I DONES PURS. La condemna contra els càtars tenia més a veure amb la política que no pas amb la moral. França no dominava aquests territoris de gran influència catalanoaragonesa i els albigesos, o càtars, eren més aviat puritans, no en el terreny sexual, i atreien no tant a la gent comuna, com als burgesos rics i la noblesa. Els càtars (terme que significa "els purs"). Veien amb disgust l'acumulació de riqueses per part dels bisbes i la seva hipocresia. Per això l'Església titllà a aquestes persones d'heretges i va utilitzar l'acusació de sodomia com a arma eficaç en la seva croada contra elles. Qualsevol derrota de l'heretgia significava la confiscació de més propietats per a l'Església. Imatge: Cremant als "heretges" càtars al Mo...
Més informació

ARNAU, LO BISBE QUE "EMPRENYA" HOMES

-
Imatge
                                                    " I vós de Déu aquí amagat,                                                      heretge, fals, i renegat,                                                      seguint la llei d'un tal Balterra,                                                      el sarraí caragirat                                          ...
Més informació