HISTÒRIES DELS PURS, MAL ANOMENATS CÀTARS
Narracions curtes sobre la persecució francesa contra els homes i dones purs, mal anomenats càtars:
La pira de Monségur durant la croada albigesa (massacre dels càtars) Dibuix d'Emile Bayard
CÀTARS, ELS HOMES I DONES PURS.
La condemna contra els càtars tenia més a veure amb la política que no pas amb la moral. França no dominava aquests territoris de gran influència catalanoaragonesa i els albigesos, o càtars, eren més aviat puritans, no en el terreny sexual, i atreien no tant a la gent comuna, com als burgesos rics i la noblesa. Els càtars (terme que significa "els purs"). Veien amb disgust l'acumulació de riqueses per part dels bisbes i la seva hipocresia. Per això l'Església titllà a aquestes persones d'heretges i va utilitzar l'acusació de sodomia com a arma eficaç en la seva croada contra elles. Qualsevol derrota de l'heretgia significava la confiscació de més propietats per a l'Església.
Imatge: Cremant als "heretges" càtars al Montsegùr
Més:
- https://leopoldest.blogspot.com/2013/02/los-cataros-los-buenos-hombres-y-las_26.html Càtars
- The Later Roman Empire & The Early Middle Ages. Els Buggers, Rictor Norton.
EL SOMNI DEL REI QUE VA CREURE UNIR OCCITÀNIA AMB CATALUNYA I ARAGÓ...
Abans d'anar a Navas de Tolosa, Pere I de Catalunya va mostrar la seva vocació de ser àrbitre en el conflicte entre el Llenguadoc els croats francesos de Simó de Monfort i els ambiciosos bisbes. Inclòs va deixar al seu fill Jaume en mans del francès de Monfort.
Al sud de Castella va jugar un paper decisiu en la lluita contra els almohades, passant a ser heroi de cristiandat, els trobadors cantaven la seva gesta i va passar a ser Pere el Catòlic. Confiat en el seu prestigi va proposar al Papa Innocenci III la seva mediació, controlaria als bons homes i Tolosa fins a la majoria d'edat de Raimon VII, mentre els croats i Simó de Montfort s'apartarien del conflicte. Innocenci III primer va dir que la croada a Terra Santa era prioritària, per a després va dir que acabar amb els càtars havia de ser immediat.
El setembre de 1213 prop de Muret, els croats passaven una nit de vetlla, preperant la batalla. El rei Pere confiat del seu poder i carisma, passava la nit a una noia, que alguns diuen que va acabar morint. La batalla va ser un desastre, el rei va morir, el somni occità va acabar, el seu fill restà amb el seu pitjor enemic, el seu germà Ferran conspirava a Mont Aragó i Castella tenia el camp obert cap a gran part de la península Ibèrica... Però Jaume I... Aquesta ja és una altra història.
LO LOP ES MORT (EL LLOP ÉS MORT)
Aquest llop no era de la Terra Baixa, era del Nord de França i un dels més grans criminals de la història. El terrible tracte que donava als presoners, els esquarteraments dels presos, les matances sobre la població civil... Però aquell 28 de juny del 1218 per l'Occitània va ser un dia de joia i esperança. A Tolosa, després de 9 mesos de setge, aquella bèstia sanguinària queia morta.
Simó de Montfort en veure al seu germà ferit, va córrer al seu auxili i una pedra va caure sobre ell:
---"Et la pierre vint tout droit où il fallait,
A terre il tomba mort, livide, ensanglanté... »
Alors une immense clameur de joie envahit toute la ville: lo lop es mòrt!"
Darrere, el 1213 a Moret, va quedar enterrat el somni d'un rei deïficat i imprudent pel triomf sobre els sarraïns a Navas de Tolosa, el somni d'unir tota l'Occitania amb Aragó i Catalunya. Amb la mort de Pere I, semblava que seria el final de la llibertat al Llenguadoc, però la mort del llop va fer renéixer les esperances i molt més el 1226 amb la mort del rei Lluís VIII.
Però França va aprofitar la feblesa del Llenguadoc, per annexionar-ho tot. Així una reina regent, Blanca de Castella... Però aquesta ja és un altra història.
Més; https://www.adeo-oc.eu/il-y-a-800-ans-le-loup-montfort-terrasse-a-toulouse/
HISTÒRIA DE LA DONA GRAN QUE VOLIA MORIR EN PAU I ES VA TROBAR AMB UN DOMINIC
És la història és d'una dona gran que veien que havia de morir volia fer-ho en pau i amb un home pietós. Saben que a la seva ciutat, Tolosa, el bisbe dels perfectes, Gilabert de Castres, hi estava amagat, va demanar que el busquessin.
Aquest perfecte hi va anar i li va donar el "consolamentum", marxant immediatament per no caure en mans dels terrorífics dominics. Però un servent va anar a la seu d'aquest i va delatar a la seva senyora. I va ser el Bisbe dominic Raymond du Fauga qui va decidir anar a veure a la moribunda.
En arribar a la casa, els que el coneixien van marxar "cames ajudeu-me". El bisbe va arribar al llit de la senyora, ella no es va donar de qui era, ell li va dir: "la por a la mort no us ha de fer amagar res del que cregueu firmament". Ella ho va fer i ell després va dir qui era.
La van lligar al llit i la van treure al carrer, amb un espectacle ja preparat pels carrers de la ciutat. Fina arribar a una foguera on la dona que estava morint va ser llençada sense pietat. Despés els dominics van preparar un gran apat per celebrar-ho.
Procedencia: the chronicle of Willima Pelhisson, Crusade and Inquisition in Southern France ( pàgina 207-233)
DOS INQUISIDORS CREANT TERROR PEL LLENGUADOC
Seila i Arnold eren dos entusiastes dominics, que havien acompanyat a fra Domènec de Guzmán, primer, i l'odiat bisbe Fulco, després.
Gregori IX els va encarregar la neteja d'heretges al Llenguadoc el 1233, i es van poder ràpidament amb gran vehemència a aquesta tasca. El primer va ser el que més agradava als dominics: organitzar una bona foguera, i allà van llançar tots els llibres de Moisès Maimònides. El va seguir el perfecte càtar Vigouroux de la Bacone. Stephen O'Shea (1) indica que el van seguir dos anys de frenesí repressor detenint, empresonant i matant tot allò que se'ls posava a l'abast. Ramon de Tolosa i la regent de França, Blanca de Castella, van elevar les seves queixes al papa, especialment perquè a ells corresponia fer les execucions. Segons ells, els dos dominics havien traspassat tots els límits de la dignitat humana. Després de donar llargues el Papa, van ser expulsats de Tolosa, però Gregori IX els va ordenar tornar, reiniciant la seva tasca repressora amb més entusiasme encara.
Un cop mort el papa, van perdre el favor papal. A la fugida van ser enganyats per un amic i van ser massacrats en una torre prop d'Avignon. Anys després es va saber que un dels assassins va fer una copa amb el crani de Seila.
(1) LOS CÁTAROS. Stephen O'Sea. Ediciones ZETA.
L'HORRIBLE MATANÇA DE LAVAUR, 1211
Beziers, Tolosa, Carcasona, Albi, Montsegur... són alguns dels noms llegats al gran genocidi comès per francesos i croats cristians conta el Llenguadoc, sota la falç pretexta d'acabar amb els mal anomenats càtars.
A Lavaur aquell 3 de maig del 1211 la crueltat va ser extrema. Un cop les defenses van caure, es va iniciar el pillatge, El cap de la guarnició, Aimeric-de-Montréal, va ser penjat juntament amb els seus cavallers. La seva germana, Geralda, va ser llançada a un pou i apedregada fins a la mort. Als que eren presos , se'ls treia un ull o se'ls tallava la mà. 80 nobles foren degollats.
Mentre el bisbe de Tolosa organitzava un Tedèum per la victòria, el sanguinari Simó de Monfort i l'abat Arnau Amalric organitzaven una gran barbacoa, on 400 persones van ser cremades acusades d'heretgia.
Geralda havia estat una dona de gran prestigi a Occitània, a la Canso de la Crosada (en occità):
..." van llençar Lady Geralda a un pou,
i van amuntegar pedres sobre ella, una vergonya i un pecat"...
...«Estiers dama Girauda qu'an en un potz gitat,
De peiras la cubriron; don fo dols e pecatz,
Que ja nulhs hom del segle, so sapchatz de vertatz,
No partira de leis entro agues manjat.»... (Guilhem de Tudela)
BLANCA DE CASTELLA I LA FI DEL SOMNI OCCITÀ.
Morts els principals actors de les croades contra els càtars, Occitània va quedar molt minvada, però va reeixir i va iniciar el camí cap a la recuperació econòmica. La mort a França de Felip August va deixar com a rei l'impetuós Lluís VIII, aquest va veure l'oportunitat d'annexionar-se tot el díscol Llenguadoc. Però va morir prematurament, deixant un fill amb poc més de deu anys.
Quan tothom pensava que el regne cauria en lluites fratricides va sorgir la figura de Blanca de Castella, digna neta d'Eleonor d'Aquitània.
Blanca va optar per la mà dura contra els barons revoltats, mostrant que la diplomàcia no era la seva virtut. I un cop aplacada la dissidència va manar a les tropes reials anar cap al sud, amb ella i el seu fill al davant.
Amb la benedicció i els diners de l'església les tropes van defugir el combat directe, es van dedicar a cremar collites, a arrencar oliveres i vinyes, enverinar pous, cremar aldees amb la gent dins i animant al vandalisme. Així a poc a poc van anar cedint els feus. Finalment, Raimon VII de Tolosa va haver d'humiliar-se en una deshonrosa cerimònia a Notre Dame de París on va cedir gairebé tot al regne de França.
El seu fill Lluis, amb 14 anys, va ser testimoni de tots aquest espectacles, i van reforçar la seva devoció cristiana i el malaltís desitg d'esterminar pagans i heretges. Camí que el va portar a la santedat com Sant LLuis IX rei de França.
IMATGE Blanca de Castella i el seu fill Lluís IX, sobre una il·luminació del Saltiri de Sant Lluís. S XIII, anònim.
Dominus canis
Era el nom original dels dominics a partir d'una llegenda sobre un somni on la mare de Domènec de Guzmán va somiar que un gosset sortia del seu ventre amb una torxa encesa a la boca, va comprendre que el seu fill encenia el foc de Jesucrist al món per mitjà de la predicació. Així Dominicanus és un compost de Dominus (Senyor) i canis (gos), significant el gos del Senyor.
Als inicis del segle XIII, els predicadors van anar al Llenguadoc a polemitzar amb els càtars, ellsdefensaven que ells eren la veritable fe seguin la tradició de pobresa i senzillesa dels apòstols, fet que els cristians havien deixat de part. La força argumental càtara va portar a la prohibició de qualsevol versió bíblica en llengua vernacle. Els predicadors a més se sentien insultats quan entre els seus contrincants es trobaven dones amb una gran capacitat oratòria, un dominic va arribar a dir a una perfecta: "Torna a casa teva a cuinar, el lloc d'una dona no està aquí"
La crueltat dels predicadors dominics va ajudar a l'extermini dels càtars. El nom de "dominus canis" va ser molt apropiat.
Imatge: Taula de sant Domènec de Guzmán (detall) MNAC, s XIV. San Domènec cremant llibres.
Caedite eos, novit enim Dominus qui sunt eius (Mateu-los a tots, Déu reconeixerà els seus!)
Aquesta terrible frase ha estat atribuïda a molts actors del genocidi càtar, com a Innocenci III o Simó de Montfort. En realitat és del monjo cistercenc Arnau Amalric, legat pontifici per tal d'acabar amb l'heretgia càtara, feina que va fer amb tant "entusiasme" que ni la mateixa església ha recompensat amb una santificació. Abans fou abat de Poblet. Sembla que li anava la brega, també participá a la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212) amb una guarnició de Narbona.
Al setge de Besiers (1209), li van preguntar com distingien a catòlics i a càtars, i ell respongué:
Mateu-los a tots, Déu reconeixerà els seus!
Aleshores la ciutat fou saquejada i hi moriren entre 7.000 i 20.000 persones, molts cremats vius.
La propaganda oficial de l'església assenyalava als càtars com adoradors dels gats, d'aquí ve el seu nom, també búlgars (bouger), que és d'on venia les seves creences. Eren acusats de sodomites, per això la paraula bouger (aquí bujarró) és una forma despectiva d'assenyalar als homosexuals.
IMATGE: Arnau Amalric amb el papa Inocenci III; miniatura del s. XIII
Com he assenyalat altres vegades, les lleis contra la sodomia es van utilitzar principalment per desempallegar-se de grups i persones molestes.
Els Henricians (seguidors d'Enric de Lausana) després de ser acusats d'heretgia, va venir la de sodomia. Una oportuna aparició de la verge i els pregons inflamats de religiosos demanant el seu extermini van acabar amb tots ells.
A partir d'aquell moment es van escoltar cada cop més freqüentment que els heretges copulaven "vir cum viris" (home amb home) i "femina cum feminis" (dona amb dona). El 1209 el papa Innocenci va autoritzar la croada contra els albigesos a França, una política que va resultar en un genocidi gairebé total a la part sud del país.
Segons Rictor Norton: "Només a Béziers prop de 20.000 heretges van morir per l'espasa. Diversos milers d'herètics que havien fugit per refugiar-se a l'església de Maria Magdalena van ser massacrats després que els croats s'haguessin divertit a treure'ls els ulls. En vint anys un milió d'herètics van ser exterminats".
Els següents en ser exterminats van ser els templers, un segle més tard...
Procedència:
-Textos propis sobre Templers, càtars i inquisició al meu bloc L'ARMARI OBERT. (busqueu aquestes etiquetes)
-The Knights Templars, de Rictor Norton.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada