HYDRA, AGOST 1980
No sabia de l'illa, anava a l'aventura. De Nàuplia anàvem cap al Pireu en una barca que volia ser Ferri. La primera illa era Hydra , no vam seguir. En posar el peu a terra em vaig enamorar del lloc. Anàvem de pas i ens hi vam quedar deu dies. A Hydra el temps no corre, tot està aturat, tot és pau i tranquil·litat. Bé tot era, dons ha quedat al meu record del darrer cop que vaig viatjar a Grecia . No hi havia vehicles de tracció mecànica, fora algun vehicle elèctric. El transport a l'illa era amb ruc, digne d'un lloc sense presses. A les places i a les ombres veies la gent gran fent-la petar amb un mini cafè i un litre d'aigua al costat que els durava tota la tarda. A les mans una espècie de rosari (el komboloi ) que amb parsimònia anaven passant peça a peça, amb una lentitud pròpia d'aquest lloc màgic. Ràpidament nens ens oferien lloc on dormir, vam seguir a un i ens va portar a una casa. Allà una dona que cridava més que parlava es feia entendre amb mi