LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

L’absència de dades sobre quantes lesbianes van ser represaliades per la seva homosexualitat a l'Alemanya Nazi, ha portat a molts historiadors a negar aquesta repressió. Falç. En aquest article m’aproparé a la seva realitat des de 1890 a 1945.  En l'Alemanya de finals del segle XIX el lesbianisme o l’homosexualitat femenina no estava tipificada com a delicte. Possiblement era a causa del paper subordinat que tenien les dones en la societat germànica. No obstant això la legislació prohibia a les dones unir-se a les organitzacions polítiques. Això va afavorir el fet que les lesbianes s'unissin al moviment d’emancipació homosexual alemany a 1890. El 1908 aquesta prohibició es va aixecar, però llavors els polítics conservadors van tractar d’ampliar el cèlebre article 175 a les dones, prohibint també les seves relacions homosexuals. Aquest fet provoca l'aparició de la primera revista lèsbica alemanya: " Die   Freundin " . Després de la Primera Guerra

 Tercera entrega amb nous petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut.  Rambla Lluch, cap a 1960 Per accedir a la primera part :  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/10/histories-de-gava-i-part.html Per accedir a ña segona part:   http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/10/histories-de-gava-ii-part.html ARRÒS AMB RATA DE LA MURTRA Aquí a una anècdota molt especial que va afectar el meu avi, el Pepet, cap al 1915. Aquí ho explico:    http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/06/arros-amb-rata-de-la-murtra.html LA HISTÔRIA DEL PEPET, L'HEREU DE CA LA GUINEU El Pepet tenia poc més de 17 anys quan el van cridar per anar al front de guerra. Com prop de 30.000 joves van ser cridats per defensar a la república dels colpistes feixistes. Però van acabar sent carn de canó en una batalla que tan sols va precipitar el final de la guerra. Aquí ho explico:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/07/la-historia-del-pepet-lhereu-de-ca-la.html

Una ruta de prop de 8 quilòmetres, amb un desnivell acumulat d'uns 150 metres. Ens mourem entre les comarques de l'Anoia i la Segarra.  Iniciarem la ruta al municipi d'Ivorra, una antiga "vila closa" de la que destaca la seva torre de guaita, amb una restauració com a mínim polèmica. A l'interior de l'església de Sant Cugat (s-XVIII) hi podem troba un retaule gòtic procedent de l'església de Santa Maria. L'església de Santa Maria d'Ivorra es troba fora del municipi. Sobre una antiga construcció romànica, és en record del prodigi del Sant Dubte. Viquipèdia diu: "Segons la tradició oral un dia de 1010 a l'església de Sant Maria, situada al mateix lloc que l'actual santuari, deia missa el rector Bernat Oliver. Després de la consagració, el mossèn començà a dubtar de la presència de Crist en el pa i el vi. Això provocà que del calze brollés sang que tacà les tovalles de l'altar i arribà fins a terra. El bis