LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Francesc d'Assis de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies. Enterrat a l'Escorial al costat de les reines consorts. Espós d'Isabel II, avui tenim clar que cap dels seus fills, eren seus.   Tenia una incapacitat que feia difícil tenir fills, això va provocar una cruel rumorologia popular que el va perseguir des del dia del seu casament amb la reina Isabel II. De la reina el nombre d'amants era enorme. D'ell se sap poc. Els defensors parlant d'amants i fills il·legítims, els investigadors d'un sol amant masculí. Tot indica El fet és que la seva possible homosexualitat va aixecar tota mena de burles contra un rei que se'l considerava cornut i homosexual: Isabelona / Tan frescachona / y don Paquita / tan mariquita Retrat de Federico Madrazo Una de les acusacions era que li agradava els banys, fet que a l'Espanya més marrana considerava que era coses d'afrancesats i marietes: " Pequeño, delgado, de gesto amanerado, de voz atiplada y

A la segona entrega em vaig centrar en les mans del retaule, en aquesta miraré altres detalls (els peus, els àngels, els pastors...), imatges que també ens transportaran als personatges del segle XVIII al Solsonès.  A través de la V entrega podeu accedir a totes les anteriors entregues. Cliqueu aquí:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2019/02/barroc-al-solsones-v-sant-pere-de.html Imatges captades per Josep Menoyo. Carles Morató va ser l'escultor que va realitzar la majoria d'escultures del Retaule Barroc, aquest es va poder inaugurar el 1758, data de la suposada aparició de la verge del Miracle. Poc després Antoni Bordons va realitzar el daurat i la policromia, finalitzant les tasques el 1774. Eren anys en el que el neoclassicisme s'havia imposat, però el barroc tardà encara s'imposava en aquesta zona de la Catalunya Central, sempre sospitosa de rebre influències alienes. Encara que no estava ben vist per a la Inquisició, Morató va utilitzar mod

Un error molt estès és la creença que la denominació "càtars" ve del grec kataros (purs); en realitat es tracta d’un malnom despectiu que els dedicaven els seus enemics i que significa "adoradors del diable en forma de gat", o sigui bruixots. De fet, els càtars mai es van anomenar a si mateixos amb aquest nom pejoratiu, sinó que es deien simplement cristians. A Occitània se'ls va dir popularment "bons homes" i "bones dones", també homes purs, o com albigesos, bogomils, arrians, búlgars, etc. La seva influència s'estenia per tota l'Occitània, en ciutats com Tolosa, Carcassona, Besiers... Allà rebien la protecció de la noblesa. La seva presència en aquesta zona incomodava al rei Felip August de França, que recelava de la influència catalanoaragonesa en el Migdia francès (la noblesa occitana era aliada de la Corona d'Aragó). El recel eclesiàstic venia motivat pel desinterès que aquests sentien cap a tot allò materia

Mahoma  Moferí  era un sarraí lleidatà de gran prestigi entre la seva comunitat. El seu processament va sacsejà a la societat de Lleida a mitjans del segle XV. "Lleida any 1525"  Recreació hipotètica de la Lleida medieval realitzada pel pintor Enric Garsaball a partir de la documentació facilitada per l'historiador Manel Lladonosa. A finals de l'Edat Mitjana a Lleida hi havia una important comunitat musulmana que convivia pacíficament amb jueus i cristians. Els odis contra les minories a partir del segle XV van malmetre aquesta convivència. Molts es van veure obligats a abandonar les seves creences, altres van haver de fugir, i alguns hi van perdre la vida. En moltes ocasions, i a falta d'arguments més consistents, una acusació de sodomia era utilitzada contra les minories. Sarraïns, jueus, esclaus o estrangers eren les víctimes més habituals. Les lleis catalanes, Usatges, no contemplaven la penalització de la sodomia, en cap dels seus significats (1). A mitj

L'odi alimenta els rumors falsos, la ignorància porta als linxaments. “ Qui no coneix la seva història, està condemnat a repetir-la”Camp d’Auschwitz Des de fa un temps veiem com rumors falsos estan substituint la realitat. El populisme ho ha creat, i especialment els grups d'extrema dreta ho potencien com la forma més ràpida d'aconseguir el poder. Bolsonaro a Brasil, Trump a USA o VOX a casa nostra són exemples que estan portant a la humanitat a una situació que pot ser desastrosa.  A Catalunya els missatges intolerants i d'odi del FNC  estan arrelant-se entra la població. Però això ja va passar abans. Mecenas a la Roma d'August, Goebbels a l'Alemanya Nazi, Beria a la Rússia de Stalin,,,, Els exemples són infinits. Em centraré al segle XIV.  Martiri de Sant Feliu. Joan de Borgonyà, 1510 Museu d'Art de Girona Sant Feliu és un personatge llegendari que diuen va viure cap al segle III, en temps de Dioclecià. Mahoma va néixer gairebé 4 segles des

Aquest Joan Miró, de Girona, va ser condemnat en absència a la pena de morir a la foguera. Va ser un cas aïllat? Aquí ho explico. Escut de la casa o seu de la Inquisició a Girona. Segle XVIII Els territoris que avui formen part de la no "autodenominada" província de Girona no es van destacar per la persecució de la sodomia o el pecat nefand, ni en temps que era competències del Principat, ni quan va intervenir la temible Inquisició. Si en canvi  va destacar en la persecució de les dones sabies , ramelleres, curanderes o mal-anomenades bruixes. Gairebé tots els casos coneguts venen a través dels tribunals de Barcelona, si bé aquests actes pels quals van rebre denuncia podien haver estat comesos tant a terres gironines, com no. Els primers casos apareixen en temps de Jaume II el Just. Ponç Hug d'Empúries va ser un enemic acèrrim del rei just i aquest va aprofitar les lleis decretals del Papa per acabar amb enemics incòmodes com ela ell. Aquest va rebre una acusaci

Us adjunto el discurs que vaig fer a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Girona amb motiu del premi Girona Orgullosa que el Consell Municipal LGTBI em va otorgar. Bona tarda Alcaldessa, regidors, membres del Consell Municipal LGTBI, veïns de Girona, amics.. Venir la vostra ciutat és sempre un gran plaer, fer-ho un dia com avui ho fa insuperable. Poder visitar els vostres monuments, la Tomba de l'Ermessenda, del Cap d'Estopes i el falcó, entrar als museus on sempre trobem nous elements per ampliar el coneixement .... Perquè avui celebreu Sant Narcís. L'amic Jordi, president del Consell, sempre em diu " Investiga la seva biografia, i sobretot la seva relació amb Sant Feliu" . Possiblement és una d'aquestes llegendes creades a partir d'altres elements de l'època en què es van crear, pot ser en temps de Carlemany. Nascut a Suècia, Girona, Nord d'Àfrica i Jerusalem i sempre acompanyat pel seu diaca, va viure a mitjans del convuls segl

Al MNAC podem veure una tomba del segle XIV, el seu nom "el Sepulcre dels Ardèvol". Germans, amics? La fitxa senyala " Procedeix de la capella del Corpus Christi del palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega (Urgell) ". Res més. Rar dos homes enterrats junts, però alguna explicació deu tenir. En principi crec que són germans junts a la tomba, però veig que un porta vestimenta militar, l'altre no? No estaven casats, no es van casar? Van ser víctimes de la pesta? Em llanço a buscar més informació. Al primer conegut que pregunto em contesta immediatament amb una llista de persones que segur coneixen millor la història. Serà l'únic que em contesta correctament. Envio correus a tots, sols contesten els conservadors del MNAC i em diuen que tenen poca informació. La resta silenci, generalment és el que em trobo quan pregunto a segons quins historiadors. Fa un temps davant una publicació del sepulcre torno a preguntar. Em cita un estudi de Francesca Español

El 1460 la Inquisició encara no s'havia establert al Regne de València, els furs del regne no condemnaven la sodomia, malgrat tot Margarida Borràs va ser executada acusada d'aquest delicte. Què va passar ?. Com sempre per ampliar informació, cliqueu sobre text subratllat: Fins a mitjans  del segle  XIV no  hi va haver processos importants contra la sodomia. Paral·lelament a l'aparició de la pesta es van incrementar les persecucions i els judicis; amb l'arribada al poder de la Casa de Trastàmara, aquests es van produir amb més assiduïtat. Però l'ambigüitat jurídica va portar a autoritzar la Inquisició la persecució de la sodomia a partir de 1526. Durant els 150 anys posteriors més de 250 persones serien jutjades per aquests tribunals al Regne de València, pel delicte de sodomia, malgrat fins a finals del segle XVI els furs no en feien referència. En 1460 Alfons el Magnànim era el rei de la Corona d'Aragó, un rei del qual hi ha molts indicis que assenyalen