FRANCISCO D'ASSÍS, ENTERRAT ENTRE REINES.
Francesc d'Assis de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies. Enterrat a l'Escorial al costat de les reines consorts. Espós d'Isabel II, avui tenim clar que cap dels seus fills, eren seus.
Una de les acusacions era que li agradava els banys, fet que a l'Espanya més marrana considerava que era coses d'afrancesats i marietes: "Pequeño, delgado, de gesto amanerado, de voz atiplada y andares de muñeca mecánica. En la intimidad lo llamaba el pueblo Paquita, Doña Paquita, Paquita Natillas o Paquito Mariquito. Le gustaban los baños, los perfumes, las joyas y las telas finas"Així el citava un diari el seu temps. Gustos molt borbònics, però ell era el consort.
Pels carrers de Madrid cantaven contra ell coses com aquesta:"Gran problema es en la Corte / averiguar si el Consorte / cuando acude al escusado / mea de pie o mea sentado". O aixó: "Paco Natillas es de pasta y flora, y mea de cuclillas como una señora".
Tot indica que el consort orinava assegut perquè patia hipospàdies, és a dir, una malformació de la uretra que provocava que no tingués l'orifici de sortida en el gland, sinó en el tronc del penis. Segurament això va impedir poder consumar el seu matrimoni com s'obligava a un matrimoni reial, físicament era gairebé impossible.ç
Hi ha historiadors que creuen que el matrimoni mai es va arribar a consumar; però, en qualsevol cas, junts van tenir oficialment dotze fills, dotze fills de cara al públic dels quals només van sobreviure cinc. Avui sabem que cap era fill d'ell. En realitat, segons expliquen, "Paquita" estava enamorat de l'aristòcrata Antonio Ramos Meneses i a les nits s'escapava de palau per reunir-se amb ell i executar els seus desitjos. Era el seu amic, el seu amant i el confessor de les seves alegries i les seves penes, a més de l'única parella veritablement estable que se li va conèixer a la vida.
Va morir a l'exili sense el suport dels borbons que manaven a España el 1905 a Epinay sur Seine. El seu cos va ser portat al panteó de les reines consorts del Monestir de San Lorenzo del Escorial.
Tenia una incapacitat que feia difícil tenir fills, això va provocar una cruel rumorologia popular que el va perseguir des del dia del seu casament amb la reina Isabel II.
De la reina el nombre d'amants era enorme. D'ell se sap poc. Els defensors parlant d'amants i fills il·legítims, els investigadors d'un sol amant masculí. Tot indica
El fet és que la seva possible homosexualitat va aixecar tota mena de burles contra un rei que se'l considerava cornut i homosexual:
Isabelona / Tan frescachona / y don Paquita / tan mariquita
El fet és que la seva possible homosexualitat va aixecar tota mena de burles contra un rei que se'l considerava cornut i homosexual:
Isabelona / Tan frescachona / y don Paquita / tan mariquita
 |
| Retrat de Federico Madrazo |
Una de les acusacions era que li agradava els banys, fet que a l'Espanya més marrana considerava que era coses d'afrancesats i marietes: "Pequeño, delgado, de gesto amanerado, de voz atiplada y andares de muñeca mecánica. En la intimidad lo llamaba el pueblo Paquita, Doña Paquita, Paquita Natillas o Paquito Mariquito. Le gustaban los baños, los perfumes, las joyas y las telas finas"Així el citava un diari el seu temps. Gustos molt borbònics, però ell era el consort.
Pels carrers de Madrid cantaven contra ell coses com aquesta:"Gran problema es en la Corte / averiguar si el Consorte / cuando acude al escusado / mea de pie o mea sentado". O aixó: "Paco Natillas es de pasta y flora, y mea de cuclillas como una señora".
Tot indica que el consort orinava assegut perquè patia hipospàdies, és a dir, una malformació de la uretra que provocava que no tingués l'orifici de sortida en el gland, sinó en el tronc del penis. Segurament això va impedir poder consumar el seu matrimoni com s'obligava a un matrimoni reial, físicament era gairebé impossible.ç
Hi ha historiadors que creuen que el matrimoni mai es va arribar a consumar; però, en qualsevol cas, junts van tenir oficialment dotze fills, dotze fills de cara al públic dels quals només van sobreviure cinc. Avui sabem que cap era fill d'ell. En realitat, segons expliquen, "Paquita" estava enamorat de l'aristòcrata Antonio Ramos Meneses i a les nits s'escapava de palau per reunir-se amb ell i executar els seus desitjos. Era el seu amic, el seu amant i el confessor de les seves alegries i les seves penes, a més de l'única parella veritablement estable que se li va conèixer a la vida.
Va morir a l'exili sense el suport dels borbons que manaven a España el 1905 a Epinay sur Seine. El seu cos va ser portat al panteó de les reines consorts del Monestir de San Lorenzo del Escorial.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada