LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Lot no tan sols tenia uns veïns molts especials, la seva família n'hi havia per a sucar-hi pa: una dona tafanera, unes filles disposades a tot i un veïnat amb ganes de sexe. Ni "Sálvame de luxe" El llibre del Genesis de Robert Crumb. Lot i les seves filles.  Explica la Bíblia que un cop destruïda la ciutat de Sodoma, per no respectar la llei de l'hospitalitat, Lot i la seva família van fugir deixant enrere a la dona que per curiosa i tafanera es va quedar de pedra, dona i bíblia no conjugaven gairebé. Així el bo del Lot va quedar solet amb les seves filles, a més d'una sèrie de servents i esclaus, però aquests tampoc contaven gaire llavors. Elles tenien un dilema: qui serà el pare dels nostres fills? L'opció de no tenir descendència era inacceptable, eren hebrees. Si ho feien amb els servents, serien mestissos, lleig, molt lleig¡ I amb el pare? Doncs a emborratxar al iaio vidu, fornicar amb ell i a tenir bona descendència, beneïda pel seu déu. Com h

Josep Brangulí i Soler (1879-1945) segurament és el més conegut pioner del fotoperiodisme a Catalunya. La seva obra és essencial per conèixer els canvis de Barcelona a la primera meitat del segle XX. Va néixer a l'Hospitalet de Llobregat, el 1879. Es va iniciar en la fotografia a finals del segle XIX i no va abandonar el seu ofici fins a la seva mort, el 1945. Fotògraf que va treballar per encàrrec. Modistes, floristes, empresaris, anarquistes, banyistes, infantes, guàrdies, mòmies, barricades, suïcides, polítics, lleteries, bastides, fàbriques, boxejadors i bisbes són els protagonistes de la seva gran obra. En la qual podem trobar des de l'agressió que va representar pel barri de la Ribera la construcció de la Via Laietana o la proclamació de la República. En acabar la guerra es va afiliar a Falange i va obtenir immediatament l'ingrés en el Registre Oficial de Premsa. Va continuar amb la titularitat de la corresponsalia d'ABC i va poder segui

La història l'expliquen els guanyadors, i, ay, dels vençuts ¡¡Un bon exemple és la biografia del darrer monarca de la casa Plantagenet, transformat en el més dolent de la pel·lícula obra i gràcia dels seus botxins: els Tudor. Aquí una història que segurament ha donat idees a Juego de Tronos, la del desgraciat rei Ricard III, la seva esposa i la mare del futur Enric VIII. Els Lancaster serien els Lannister, els York els Starks.  Gràcies a la literatura tenim la imatge de l'últim monarca de la normanda casa Plantagenet, com a cruel, deforme, manipulador, infanticida i capaç de les majors atrocitats. La realitat va ser ben diferent. Els investigadors actuals ens parlen d'una persona culta i d'agradable presència. De nen va créixer sota la protecció dels Neville que van evitar que fos executat pels partidaris de la casa de Lancaster. Eren temps de Guerra Civil, la cruel i sanguinària guerra de les Dues Roses. Al final el seu germà Eduard V de York, va apoderar-

Antoni Esplugues (1852-1929) va estar un dels primers fotògrafs professionals a casa nostra. A la seva obra podem veure imatges costumistes, la Barcelona de canvi de segle i per damunt d'una abundant producció de retrats de persones nues. També va estar el retratista oficial de la reialesa.  Barcelona 1888  des del monument a Colom  Va néixer el 1852 a la rambla de Sant Josep de Barcelona. El seu pare era pintor retratista i professor de dibuix i pintura que tenia una acadèmia a la rambla de la Boqueria. Aquest fet el fa iniciar-se com a pintor, però aviat comença a utilitzar la fotografia per retocar retrats a la dècada del 1860. Així a poc a poc Antoni Esplugas va ser un dels pioners atret per la fotografia, quan molt pocs gosaven reconèixer-la com a art. El 1876 obre el seu primer taller fotogràfic i exposa una col·lecció de retrats que l'ajuda a donar-se a conèixer.  Va estar també un fotoperiodista reconegut, com després ho farien molts dels seus contemporanis

Ruta de prop als 17 quilòmetres, gairebé plana. Sortida i arribada a estacions de RENFE. Podeu trobar la ruta ben senyalada a wikiloc. Sortirem de l'estació dels Monjos, hem de buscar el camí en direcció al castell de Penyafort, pot costar trobar l'inici, recomano mirar bé el plànol de wikiloc. El camí en bon estat ens portarà fins al castell on va néixer el tristament cèlebre inquisidor, santificat i senyalat com a model pels drets humans per part de l'Estat Espanyol encara avui.  El castell de Penyafort és un conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort (torre circular, llenços de mur), un convent i una església. Tradicionalment s'hi localitza el naixement d'un personatge conegut; sant Ramon de Penyafort (1185 - 1275), primer inquisidor a Catalunya, dominicà i canonista. La construcció més antiga és la torre cilíndrica del segle XII. Inicialment el segle XI va ser un dels castells de frontera del Penedès cons