LA BARCELONA DE FRANCESC CATALÀ ROCA


Francesc Català-Roca (Valls,1922, Barcelona, 1998), era membre d'una família de fotògrafs (pare i germà) i va estar un del fotògrafs més importants i influents del segle XX.

"Em vaig adonar que estava sent testimoni de coses que desapareixien ràpidament, ho pressentia; al cap de cinc anys ja no podria fer aquestes fotografies" Francesc Català Roca.



Va treballar per les revistes Destino o Gaceta Ilustrada o el diari la Vanguardia. El 1947 va obrir el seu propi estudi on realitzà fotografies per a cartells de cinema. A més va il·lustrar un nombre considerable de llibres de tema artístic o de reportatges. Va estar premi Ciutat de Barcelona el 1951 i el 1952, va rebre els premis nacionals de les arts plàstiques del ministeri de cultura el 1983 i de la Generalitat de Catalunya el 1991, la Creu de Sant Jordi el 1992 i la Medalla d'Or al mèrit artístic el 1993. L'Arxiu Professional del fotògraf va estar dispensat pels seus familiars a l'Arxiu Fotogràfic del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya). 350.000 imatges formen aquest fons.

La mirada de Català-Roca és discreta, intenta evitar tot protagonisme, busca donar-li un contingut realista, no jutja el que veu, ens ho mostra simplement. Però Català-Roca tria les imatges que ens ofereix i aquí conscient;o;inconscientment el fotògraf es converteix en testimoni d'una terrible realitat que va viure aquest país no fa molt de temps. Un cartell amb "Pena penita pena" o unes noies sevillanes passejant al costat d'uns sacerdots i militars a Sevilla, no és una mirada casual és una instantània triada.










"En fer una fotografia tenim tantes possibilitats, punts de vista i situacions, que el simple fet d'escollir ja és una creació" Francesc Català-Roca.





"El fotògraf sempre dubta: quin angle cal prendre, què diafragma i quina velocitat cal triar .... No ha de dubtar mai a l'hora de disparar."Francesc Català Roca





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA

HISTÒRIES DELS PURS, MAL ANOMENATS CÀTARS

ARNAU, LO BISBE QUE "EMPRENYA" HOMES