DE QUAN EL TEMPS D'ESPÀRRECS, ERA TEMPS DE MOSQUITS
De petit quan baixava a les sorres els mosquits feien festa major.
En arribar la primavera sortien els primers espàrrecs a les sorres, les terres de Gavà que formen part del Delta del Llobregat. Quan la collita era important a casa ningú es lliurava, tots molt abans de sortir el sol ja hi érem. Si plovia, un sac al cap i a mullar-se, si tenies somni, ja estaven les ortigues per despertar-te.
Un dia maleit algú va inventar els vehicles de tracció mecànica, això va representar la jubilació dels quatre potes que poca a poc van anar a parar als escorxadors per fer filets immasticables. A partir d'aquell dia els més menuts també ens tocava baixar.
Si et tocava collir espàrrecs, tan sols uns didals per protegir els dits, els guants els homes no els portaven, a millor glòria d'ortigues i especialment de les xirivies. Us he parlat d'elles? Em tenien una estima molt especial.
Aquelles fulles eren vegetals, però no eren "tontes". Sabien a qui enxampar i a qui no. Amb el meu pare, que tenia el seu caràcter, res de res. I pobre de mi, sempre em tocava rebre. Les fulles contenen una substància coneguda com a furanocoumarin, la qual, en contacte amb la pell, produeix una urticària que apareix moltes hores després del contacte. La cremada pot durar dies i setmanes, amb una coïssor insuportable i després resta una preciosa cicatriu.
I estaven els mosquits, aquests sàdics alats que em tenien tanta estima. Jo crec em portaven per que ho tenien clar: si jo baixava, aquells camells alats els deixarien en pau. De res servia anar tapat, disposaven de perforadores que ho traspassaven tot. Ah, i estava l'Autan, aquell ungüent que tant agradava als bitxos alats i que feia després a l'escola ningú s'acostava a mi.....
Sí, a l'escola, els pagesos ja no anaven amb carro al camp, i els maleits vehicles no em deslliuraven de les orgies que dilluns i divendres mosquits, ortigues i xirivies muntaven a millor gloria meva..
 |
| Foto Jaume Muns, |
En arribar la primavera sortien els primers espàrrecs a les sorres, les terres de Gavà que formen part del Delta del Llobregat. Quan la collita era important a casa ningú es lliurava, tots molt abans de sortir el sol ja hi érem. Si plovia, un sac al cap i a mullar-se, si tenies somni, ja estaven les ortigues per despertar-te.
Un dia maleit algú va inventar els vehicles de tracció mecànica, això va representar la jubilació dels quatre potes que poca a poc van anar a parar als escorxadors per fer filets immasticables. A partir d'aquell dia els més menuts també ens tocava baixar.
Si et tocava collir espàrrecs, tan sols uns didals per protegir els dits, els guants els homes no els portaven, a millor glòria d'ortigues i especialment de les xirivies. Us he parlat d'elles? Em tenien una estima molt especial.
Aquelles fulles eren vegetals, però no eren "tontes". Sabien a qui enxampar i a qui no. Amb el meu pare, que tenia el seu caràcter, res de res. I pobre de mi, sempre em tocava rebre. Les fulles contenen una substància coneguda com a furanocoumarin, la qual, en contacte amb la pell, produeix una urticària que apareix moltes hores després del contacte. La cremada pot durar dies i setmanes, amb una coïssor insuportable i després resta una preciosa cicatriu.
I estaven els mosquits, aquests sàdics alats que em tenien tanta estima. Jo crec em portaven per que ho tenien clar: si jo baixava, aquells camells alats els deixarien en pau. De res servia anar tapat, disposaven de perforadores que ho traspassaven tot. Ah, i estava l'Autan, aquell ungüent que tant agradava als bitxos alats i que feia després a l'escola ningú s'acostava a mi.....
Sí, a l'escola, els pagesos ja no anaven amb carro al camp, i els maleits vehicles no em deslliuraven de les orgies que dilluns i divendres mosquits, ortigues i xirivies muntaven a millor gloria meva..
 |
| Els meus avis, el Poldo, la Maria i la meva tieta la Teresina. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada