Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2016

DE COM JULI CÈSAR VA ENXAMPAR UNS PIRATES DIGNES D'UN CÒMIC DE ASTÈRIX.

Imatge
Us explico una divertida història que ens ha arribat gràcies a Plutarc i té per actors al jove Juli Cèsar i una banda de pirates amb poques llums. El jove membre de la gens Júlia era tant altiu, com atractiu; intel·ligent i seductor, amb una gran capacitat d'observació que van estar la gran base dels seus èxits militars i polítics. En el seu viatge de tornada de Bitínia, on va entaular una gran amistat amb el Rei Nicomedes, el jove César va ser segrestat per uns pirates que no es caracteritzaven per la seva intel·ligència.  Els xicots pensaven demanar per ell 20 talents, la qual cosa l'arrogant jove patrici va enutjar profundament, i va exigir que demanessin 50 doncs tal era el seu rang. Mentre esperava la resposta César va fer amistat amb ells, es va dedicar a perfeccionar la seva oratòria mentre es burlava d'ells: "tornaré i us penjaré a tots". Els pirates es reien de César. Mentre memoritzava les rutes cap al cau dels bandolers. Pagat el rescat i allibe

L'ABLACIÓ DE CLÍTORIS A L'ANGLATERRA VICTORIANA

Imatge
L’ablació de clítoris no és una pràctica pròpia de països subsaharians. Durant segles es va practicar a Anglaterra, Escòcia i països de l’Imperi Britànic. No va ser una pràctica generalitzada, es desconeix quan es va iniciar; tampoc sabem quan es va prohibir, ni en quin moment es va deixar de realitzar. Tot i que el segle XIX anglès va estar marcat per l’omnipresència d’una dona, la reina Victòria, les dones van estar lligades a la voluntat dels homes . Una dona que volia independitzar-se ho tenia molt difícil, si a més era lesbiana seva vida es podia complicar enormement . Algunes optaven per escapar-se de casa i buscar una vida en llibertat plena d’incerteses. A aquelles que decidien quedar-se i no acceptar la voluntat dels seus pares i marits els podia esperar una horrible teràpia: l’ablació de clítoris. L’excusa acostumava ser la prevenció de la promiscuïtat o la infidelitat femenina: “si la dona no té desig sexual, es redueixen les possibilitats de que busqui el sexe f

LA BARCELONA DE JOSEP MARIA SAGARRA I PLANA

Imatge
J osep Maria Sagarra i Plana (1895-1959) va estar un dels més importants foto periodistes catalans d'inicis del segle XX. No confondre amb Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, escriptor i poeta. Proclamació de la república, carrer Ferran Al Arxiu fotogràfic de Barcelona podem veure la seva biografia: " Els inicis del jove Sagarra no són massa coneguts. Sabem que estudià als jesuïtes de Sarrià i que el seu pare, home enèrgic i religiós volia que el seu fill fos capellà. Quan aquest va negar-se a seguir els estudis es va produir un trencament familiar que el va permetre independitzar-se i marxar a París on treballà uns quants anys a la casa de fotografia Gomon. El seu interès per la fotografia s’inicià de molt jove doncs, es publicaren fotografies seves dels fets de la Setmana Tràgica l'any 1909, quan solament comptava quinze anys i el seu primer carnet oficial, que ha estat conservat per la família, data de 1910...  Dos soldats a l'interior del convent de

OUS, GALLINES I POLLASTRES:

Imatge
Jo vaig aprendre a córrer davant dels pollastres. A pagès convivíem amb tot tipus de bestiar. Cavalls, conills, coloms, ànecs, gallines, gats i els reis de la casa que eren els gossos. Els cavalls era tot el contrari que el seu nom indicava. El menut era un cavall enorme, guenyo, que s'espantava si veia un paper blanc. L'haca, era petita, gamberra, trapella i molt mascle. Quan el meu pare rondava la casa eren dòcils i afectuosos, quan marxava ens ensenyaven les dents. No eren llestos ni res. Van arribar els tractors, els cotxes i els vam perdre per sempre. L'aviram jugava un paper important en l'alimentació. La meva mare que menja tot no pot veure ni en pintura un ou cru, de petita la seva mare li feia prendre un cada dia en aixecar-se, eren temps de fam. Els ous durs havien estat les mones de Pasqua dels meus avis més pobres, es donaven el diumenge i es menjaven el dilluns a l'Ermita de Bruguers. Les gallines alimentaven la taula de sacrificis tots els dissab

RUTA MURA - PUIG DE BALMA - TINES DE FLAQUER

Imatge
Dues rutes senzilles pel Bages entre Mura i Rocafort, uns 10 km, un desnivell acumulat de menys de 300 metres i veure tres llocs espectaculars. Per arribar a Mura agafarem BV 1221 de Matadepera a Navarcles, si venim de Barcelona, un cop passat el Coll d'Estenalles, trobarem el desviament que ens porta fins a Mura. Val la pena perdre's pels carrers de Mura abans de emprendre el camí cap al Puig de Balma. Seguirem la ruta ben indicada per la Creu de la Vila. Per qualsevol dubte al Centre d’Informació de Mura trobarem bona informació, a més és el punt d'inici del recorregut.  Wikiloc té ben senyalada la ruta:   http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8636020 El Puig de la Balma és una masia del terme municipal de Mura, a la comarca del Bages. Una part de la masia, la més antiga, està construïda sota mateix de la balma que dóna nom a la masia. És a 541,2 metres d'altitud, a la part central del terme, a prop i al sud-oest del poble de Mura.

BORN 1960, ENTRE CAMÀLICS I REVENEDORS

Imatge
De ben petit veia despertar Barcelona des del Born, un record inoblidable, entre olors de sardines, olives, bacallà i les verdures fresques.  Exterior del mercat del Born 1.915-1.925. Fotografia: Ritma. Arxiu fotogràfic de Barcelona. L'antic Mercat Central a Barcelona estava al lloc que avui coneixem com el Born. Durant anys la meva família s'hi adreçava amb els carros plens de verdures i hortalisses per la seva venda. El viatge era llarg i lent, per arribar devien sortejar vies de tren, saltadors de camins i els corruptes burots que cobraven tasses per creuar els diferents municipis. No pocs pagesos hi van perdre la vida pel camí. Els meus records ja són posteriors. El meu pare portava el "genero" al vespre i de bon matí la meva mare anava a vendre, no gaire més tard de les dues de la matinada. Veníem al mig del carrer, si plovia tocava mullar-se, si feia fred, aguantar-se. Veiem despertar la ciutat, primer arribaven dones pintades exageradament després

EL MEU ONCLE VA SER UN REFUGIAT

Imatge
Joan Altés Purcet v a ser un refugiat i va treballar en situació idèntica a un esclau a la França del règim de Vichy. Joan Altés amb la seva esposa i la seva germana, Elvira, àvia meva.  Era encara petit, uns deu anys, quan el seu pare va morir. La seva germana Elvira, la meva àvia, i la seva mare van treballar de valent per poder pagar-li estudis a Barcelona. La família havia administrat les finques de "Cal Sobrano" a Gavà, però el govern de Primo de Rivera va eliminar els cens i la situació econòmica de la família havia esdevingut complicada. El patiment del meu besavi va estar encara més gran quan un dia va veure com un gos rabiós atacava a la meva àvia, amb tan sols 9 anys, en temps de difícil cura. Amb l'ajuda de la família ho van superar. Però un dia va dir a la seva esposa, -"vaig a Barcelona a acomiadar-me dels meus germans, em moro"-. I es va morir. Maria Purcet i Josep Altès, pares del Joan.  El Joan va poder "fer estudis a Barcelona&

QUAN EL JOAN PETIT BALLAVA DE DEBÒ

Imatge
El Joan Petit no era ni nen, ni nan. Era un pagès occità que va plantar cara en temps del totpoderós rei LLuís XIV. Mireu (2) Fins a mitjans del segle XVII  França va sotmetre al seu poble a una pressió asfixiant per poder pagar els seus jocs de guerra. Els que més van rebre van estar els pagesos. Aquest malestar va provocar tot un seguit de revoltes sumant-se a les que ja venien del segle XVI i que lluitaven contra la Lliga Catòlica. Es va anomenar Revòuta dei Crocants. Quan ja semblava que tot s'havia acabat, gairebé 10 anys després, Joan Petit, va ser capturat i condemnat a mort al suplici de la roda, tot indica que havia estat un dels líders pagesos i petit no era el mot, sinó el seu cognom. Joan petit va morir en mig de terribles tortures que li anaven "trencant els ossos amb un mall per dislocar-li les extremitats, procurant no causar-li hemorràgies internes letals, fins al punt que es podia tocar el cap amb els turmells. Llavors es pujava la roda damunt d’una colu

PUJADA AL SANTUARI DE MONTGRONY

Imatge
La ruta pot ser circular, si bé la baixada pel dolmen de la Pardinella no està molt ben indicada. 10 km, un desnivell de 500 metres. Lloc vinculat al mític Comte Arnau. Iniciarem la ruta a Gombrèn (910 m), per arribar-hi agafarem la  GI  402 a Campdevànol, direcció La Pobla de Lillet. Al costat de l'església de Sant Pere surt la ruta cap al Santuari, molt ben indicat. El camí de pujada és la ruta que seguien els peregrins per pujar, és un camí empedrat, una ruta molt agradable i senyalada amb cartells i marques grogues. El santuari de Montgrony està ubicat en una espectacular cinglera amb unes espectaculars vistes que van des del Montseny fins al Pedraforca. Un cop dins del recinte, on trobarem serveis d'hostatgeria i restauració, unes escales ens pujaran fins a la capella on es venera la Mare de Déu de la Llet , Una llegenda diu que si la Mare de Déu de Núria fomenta la fertilitat, la de Montgrony nodreix l'univers. Montgrony fa