LA BARCELONA DE JOSEP MARIA SAGARRA I PLANA
Josep Maria Sagarra i Plana (1895-1959) va estar un dels més importants foto periodistes catalans d'inicis del segle XX. No confondre amb Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, escriptor i poeta.
Al Arxiu fotogràfic de Barcelona podem veure la seva biografia: "Els inicis del jove Sagarra no són massa coneguts. Sabem que estudià als jesuïtes de Sarrià i que el seu pare, home enèrgic i religiós volia que el seu fill fos capellà. Quan aquest va negar-se a seguir els estudis es va produir un trencament familiar que el va permetre independitzar-se i marxar a París on treballà uns quants anys a la casa de fotografia Gomon. El seu interès per la fotografia s’inicià de molt jove doncs, es publicaren fotografies seves dels fets de la Setmana Tràgica l'any 1909, quan solament comptava quinze anys i el seu primer carnet oficial, que ha estat conservat per la família, data de 1910...
...Al retorn s’establiria pel seu compte especialitzant-se en fotografia de premsa - posant imatges a les notícies -. Sagarra demostrà ser un dels escriptors de la crònica gràfica de la societat catalana del primer terç de segle que publicà amb un gran nombre de revistes. Home molt treballador, des de 1929 i amb motiu de l'Exposició Universal... Sagarra fou secretari de la Mútua L'Aliança, la qual cosa li va permetre relacionar-se amb personatges de la societat del moment i especialment del món cultural i polític, com per exemple el cap del govern Eduardo Dato. Tanmateix va cobrir totes les estades d'Alfons XIII a Catalunya i fou fotògraf de la Generalitat, treballant per als presidents Macià i Companys.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, Sagarra va cobrir la informació al front de guerra per la Vanguardia, diari amb la qual ja havia treballat anteriorment.
Però un cop acabada la guerra va arribar l'ostracisme. Es va negar a marxar a l'exili, com molts companys seus, però va ser depurat, va perdre la feina a La Vanguardia i li van negar el carnet professional. Sembla que va poder seguint fotos d'actes socials per a l'agencia EFE i la revista HOLA.
El seu llegat durant la guerra va estar parcialment destruït pel bombardeig del exèrcit espanyol. A partir d'aquell moment l'arxiu va seguir tot un seguit de cruels circumstàncies que van danyar-lo de forma considerable. Finalment el material que es va poder salvar es va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
 |
| Proclamació de la república, carrer Ferran |
Al Arxiu fotogràfic de Barcelona podem veure la seva biografia: "Els inicis del jove Sagarra no són massa coneguts. Sabem que estudià als jesuïtes de Sarrià i que el seu pare, home enèrgic i religiós volia que el seu fill fos capellà. Quan aquest va negar-se a seguir els estudis es va produir un trencament familiar que el va permetre independitzar-se i marxar a París on treballà uns quants anys a la casa de fotografia Gomon. El seu interès per la fotografia s’inicià de molt jove doncs, es publicaren fotografies seves dels fets de la Setmana Tràgica l'any 1909, quan solament comptava quinze anys i el seu primer carnet oficial, que ha estat conservat per la família, data de 1910...
 |
| Dos soldats a l'interior del convent de les Jerònimes de Barcelona, cremat durant la Setmana Tràgica |
...Al retorn s’establiria pel seu compte especialitzant-se en fotografia de premsa - posant imatges a les notícies -. Sagarra demostrà ser un dels escriptors de la crònica gràfica de la societat catalana del primer terç de segle que publicà amb un gran nombre de revistes. Home molt treballador, des de 1929 i amb motiu de l'Exposició Universal... Sagarra fou secretari de la Mútua L'Aliança, la qual cosa li va permetre relacionar-se amb personatges de la societat del moment i especialment del món cultural i polític, com per exemple el cap del govern Eduardo Dato. Tanmateix va cobrir totes les estades d'Alfons XIII a Catalunya i fou fotògraf de la Generalitat, treballant per als presidents Macià i Companys.
 |
| Sagarra amb Alfonso XIII |
 |
| Macià |
 |
| Companys i el seu fill Lluiset. |
 |
| 1933 Dones fent cua per votar per primer cop al Col·legi dels Jesuïtes |
Amb l'esclat de la Guerra Civil, Sagarra va cobrir la informació al front de guerra per la Vanguardia, diari amb la qual ja havia treballat anteriorment.
 |
| Font de l'Ebre |
 |
Però un cop acabada la guerra va arribar l'ostracisme. Es va negar a marxar a l'exili, com molts companys seus, però va ser depurat, va perdre la feina a La Vanguardia i li van negar el carnet professional. Sembla que va poder seguint fotos d'actes socials per a l'agencia EFE i la revista HOLA.
El seu llegat durant la guerra va estar parcialment destruït pel bombardeig del exèrcit espanyol. A partir d'aquell moment l'arxiu va seguir tot un seguit de cruels circumstàncies que van danyar-lo de forma considerable. Finalment el material que es va poder salvar es va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
 |
| La Monyos |
 |
| Rambles |
 |
| Ciutat Vella |
 |
| Hotel Oriente |
 |
| Concurs Hotel Oriente |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada