NI DINS NI FORA CIUTAT
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat.
"Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia.
Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona.
El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home caigués sobre ell. Després, i gràcies a les moltes supersticions de l'època, feia un bon negoci amb els cossos que no havien estat cremats. La roba, les dents, els seus objectes o la corda del penjat eren venuts a molt bon preu, la gent ho considerava un talismà que donaria bona sort. Curiosament al seu propietari més aviat no.
Aquell 28 de maig de 1464 un home que pel seu ofici li deien "Morro de vaca" se li havia girat feina. Un rei que volia guanyar-se el cel havia mogut tots els fils per posar fi a la vida dels heretges i sodomites. Joan de Llobera, del braç eclesiàstic, i el seu suposat amant Fra Bartomeu Polo havien estat condemnats a morir horriblement a la foguera, i per primer cop el rei havia disposat que aquest es fes dins de la ciutat, per escarment de la ciutadania.
Un més i mig més tard li va tocar el torn a un ciutadà, Gaspar de Rajadell i el seu suposat amant, l'escrivent Joan Sori. Com eren d'un extracte social més baix va cobrar 55 sous. Es desconeix si va poder fer negoci amb les restes dels 4 cossos cremats.
La pena de mort per sodomia a Barcelona es va aplicar en molt poques ocasions, el curt regnat del Conestable de Portugal, Pere IV va ser el temps en què el Consell Reial va aplicar més sentencies. La Inquisició no va tenir competències contra la sodomia fins a 1528, però mai va poder "relaxar" ningú ni a la forca, ni a la foguera.
"Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia.
Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona.
El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home caigués sobre ell. Després, i gràcies a les moltes supersticions de l'època, feia un bon negoci amb els cossos que no havien estat cremats. La roba, les dents, els seus objectes o la corda del penjat eren venuts a molt bon preu, la gent ho considerava un talismà que donaria bona sort. Curiosament al seu propietari més aviat no.
Aquell 28 de maig de 1464 un home que pel seu ofici li deien "Morro de vaca" se li havia girat feina. Un rei que volia guanyar-se el cel havia mogut tots els fils per posar fi a la vida dels heretges i sodomites. Joan de Llobera, del braç eclesiàstic, i el seu suposat amant Fra Bartomeu Polo havien estat condemnats a morir horriblement a la foguera, i per primer cop el rei havia disposat que aquest es fes dins de la ciutat, per escarment de la ciutadania.
Un més i mig més tard li va tocar el torn a un ciutadà, Gaspar de Rajadell i el seu suposat amant, l'escrivent Joan Sori. Com eren d'un extracte social més baix va cobrar 55 sous. Es desconeix si va poder fer negoci amb les restes dels 4 cossos cremats.
La pena de mort per sodomia a Barcelona es va aplicar en molt poques ocasions, el curt regnat del Conestable de Portugal, Pere IV va ser el temps en què el Consell Reial va aplicar més sentencies. La Inquisició no va tenir competències contra la sodomia fins a 1528, però mai va poder "relaxar" ningú ni a la forca, ni a la foguera.
Molt Interessant
ResponElimina