OUS, GALLINES I POLLASTRES:
Jo vaig aprendre a córrer davant dels pollastres.
A pagès convivíem amb tot tipus de bestiar. Cavalls, conills, coloms, ànecs, gallines, gats i els reis de la casa que eren els gossos.
Els cavalls era tot el contrari que el seu nom indicava. El menut era un cavall enorme, guenyo, que s'espantava si veia un paper blanc. L'haca, era petita, gamberra, trapella i molt mascle. Quan el meu pare rondava la casa eren dòcils i afectuosos, quan marxava ens ensenyaven les dents. No eren llestos ni res. Van arribar els tractors, els cotxes i els vam perdre per sempre.
L'aviram jugava un paper important en l'alimentació. La meva mare que menja tot no pot veure ni en pintura un ou cru, de petita la seva mare li feia prendre un cada dia en aixecar-se, eren temps de fam.
Els ous durs havien estat les mones de Pasqua dels meus avis més pobres, es donaven el diumenge i es menjaven el dilluns a l'Ermita de Bruguers.
Les gallines alimentaven la taula de sacrificis tots els dissabtes. Jo quan veia que esmolaven els ganivets ja sortia corrents. A quina d'aquestes pobres ximples li tocarà perdre el cap avui? Ho aprofitaven tot, la festa arribava també a gats i gossos.
Els pollastres eren aguerrits i espanta-nens. Jo quan veia un galliner, veia animalons ximples als quals fer córrer... fins que sortia el pollastre i el que corria era jo. Les dones de casa per entrar al galliner anaven amb un bon pal, argument davant el qual el pollastre no deia res.
Els pollastres no arribaven a adults, tan sols de tant en tant en deixaven un. -Mama, per què el deixeu?- Preguntava- Per fer llavor?-contestava. Jo vaig estar anys buscant on coi estava la llavor. Aviat alguna lloca esborronada i amb les plomes de punta muntava un bon niu.
El galliner va entrar en decadència, van desaparèixer els pollastres, ja no hi havia lloques amb pollets, els compraven. Les Quiques feien de mascle, quin art tenien pujant sobre les gallines molt més grans que elles ¡¡¡
A pagès convivíem amb tot tipus de bestiar. Cavalls, conills, coloms, ànecs, gallines, gats i els reis de la casa que eren els gossos.
Els cavalls era tot el contrari que el seu nom indicava. El menut era un cavall enorme, guenyo, que s'espantava si veia un paper blanc. L'haca, era petita, gamberra, trapella i molt mascle. Quan el meu pare rondava la casa eren dòcils i afectuosos, quan marxava ens ensenyaven les dents. No eren llestos ni res. Van arribar els tractors, els cotxes i els vam perdre per sempre.
L'aviram jugava un paper important en l'alimentació. La meva mare que menja tot no pot veure ni en pintura un ou cru, de petita la seva mare li feia prendre un cada dia en aixecar-se, eren temps de fam.
Els ous durs havien estat les mones de Pasqua dels meus avis més pobres, es donaven el diumenge i es menjaven el dilluns a l'Ermita de Bruguers.
Les gallines alimentaven la taula de sacrificis tots els dissabtes. Jo quan veia que esmolaven els ganivets ja sortia corrents. A quina d'aquestes pobres ximples li tocarà perdre el cap avui? Ho aprofitaven tot, la festa arribava també a gats i gossos.
Els pollastres eren aguerrits i espanta-nens. Jo quan veia un galliner, veia animalons ximples als quals fer córrer... fins que sortia el pollastre i el que corria era jo. Les dones de casa per entrar al galliner anaven amb un bon pal, argument davant el qual el pollastre no deia res.
Els pollastres no arribaven a adults, tan sols de tant en tant en deixaven un. -Mama, per què el deixeu?- Preguntava- Per fer llavor?-contestava. Jo vaig estar anys buscant on coi estava la llavor. Aviat alguna lloca esborronada i amb les plomes de punta muntava un bon niu.
El galliner va entrar en decadència, van desaparèixer els pollastres, ja no hi havia lloques amb pollets, els compraven. Les Quiques feien de mascle, quin art tenien pujant sobre les gallines molt més grans que elles ¡¡¡
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada