LA HISTÒRIA DEL REI QUE VA VOLER SERVIR MÉS A DÉU QUE ALS CATALANS
Pere IV, Conestable de Portugal, va regnar prop de 3 anys durant la Guerra Civil entre Catalunya i el rei Joan II, anomenat pel Consell del Principat.. El seu pas per Catalunya es va caracteritzar per una ferotge persecució de l'heretgia i la sodomia, volia arribar al cel pel camí més ràpid.
En 1461 moria el primogènit de Joan II, Carles de Viana, possiblement enverinat per la família de la segona esposa d'aquest rei, l'ambiciosa casa Enriquez, i així facilitar la successió al tron del segon fill d'aquest rei, Ferran el Catòlic.
La noblesa i el clergat català es van rebel·lar contra aquest rei Trastàmara, fet que va provocar que les institucions catalanes nomenessin a Enric IV de Castella, un rei cagadubtes i sodomita que renunciava el 1463. Llavors nomenaven rei al Conestable de Portugal amb el títol de Pere IV. Ni la burgesia, ni la malfiada "pagesia de remença" acceptaven de bon grat aquest nomenament per raons diferents.
Pere IV era un home aparentment culte i refinat, segons alguns historiadors, per a la majoria un estrateg desastrós, però pocs assenyalen que era un fonamentalista religiós que va dedicar més esforços en guanyar-se el cel, que en guanyar la guerra contra Joan II. . En el seu haver hi ha l'encàrrec de l'espectacular Retaule de Conestable de Jaume Huguet (1964).
La Corona d'Aragó no es va caracteritzar per una persecució sistemàtica dels anomenats "crims de sodomia". Ni les Constitucions Catalanes, ni els furs aragonesos o valencians ho contemplaven com a delicte, si alguns furs locals i sobretot el dret canònic, integrat en el cos jurídic medieval.
En temps de Jaume II es va viure una època de certa persecució, segurament més per motius polítics (eliminació de rivals incòmodes com el Comte d'Empúries o la confiscació de béns templers), que religiosos. Pere el Cerimoniós va intercedir per salvar a diversos reus, més pel fet de ser jueus que per ser sodomites. Amb l'arribada del Conestable tot va canviar.
El seu breu regnat es va caracteritzar per una brutal persecució del que ell considerava la immoralitat. Segons Jaume Riera (sodomites Catalans): "Volia aparèixer com a bon governant, i per obtenir l'auxili de la divinitat, va programar la neteja de sodomites, bígams, blasfems, adúlters i nigromants"
Per a això va afavorir la recompensa a delators que li van permetre realitzar una implacable persecució de qualsevol vestigi de què ell considerava immoralitat, especialment contra els sodomites. Les denúncies van afectar totes les classes socials, fins i tot va afectar un conseller de la ciutat de Barcelona anomenat Joan de Llobera que a més era clergue. El que el va portar a un enfrontament amb l'església i el govern de Barcelona, especialment amb el braç eclesiàstic.
El judici contra el conseller va estar envoltat de tensions, l'església i els restants consellers pressionaven a favor seu, el rei els tirava per cara que defensaran més a un practicant del pecat nefand que als lladres de la ciutat. Finalment va ser penjat i cremat el seu cadàver, per primera vegada es va realitzar dins de la ciutat per a major terror i escarniment públic. Poc temps després moria i està enterrat a Santa Maria del Mar.
Durant el seu breu regnat d'executar entre 6 i 10 reus acusats de sodomia, una campanya tan ferotge no tornaria a aparèixer fins entrat el segle XVI i un cop la Inquisició va tenir competències per perseguir els sodomites.
En 1461 moria el primogènit de Joan II, Carles de Viana, possiblement enverinat per la família de la segona esposa d'aquest rei, l'ambiciosa casa Enriquez, i així facilitar la successió al tron del segon fill d'aquest rei, Ferran el Catòlic.
La noblesa i el clergat català es van rebel·lar contra aquest rei Trastàmara, fet que va provocar que les institucions catalanes nomenessin a Enric IV de Castella, un rei cagadubtes i sodomita que renunciava el 1463. Llavors nomenaven rei al Conestable de Portugal amb el títol de Pere IV. Ni la burgesia, ni la malfiada "pagesia de remença" acceptaven de bon grat aquest nomenament per raons diferents.
Pere IV era un home aparentment culte i refinat, segons alguns historiadors, per a la majoria un estrateg desastrós, però pocs assenyalen que era un fonamentalista religiós que va dedicar més esforços en guanyar-se el cel, que en guanyar la guerra contra Joan II. . En el seu haver hi ha l'encàrrec de l'espectacular Retaule de Conestable de Jaume Huguet (1964).
La Corona d'Aragó no es va caracteritzar per una persecució sistemàtica dels anomenats "crims de sodomia". Ni les Constitucions Catalanes, ni els furs aragonesos o valencians ho contemplaven com a delicte, si alguns furs locals i sobretot el dret canònic, integrat en el cos jurídic medieval.
En temps de Jaume II es va viure una època de certa persecució, segurament més per motius polítics (eliminació de rivals incòmodes com el Comte d'Empúries o la confiscació de béns templers), que religiosos. Pere el Cerimoniós va intercedir per salvar a diversos reus, més pel fet de ser jueus que per ser sodomites. Amb l'arribada del Conestable tot va canviar.
El seu breu regnat es va caracteritzar per una brutal persecució del que ell considerava la immoralitat. Segons Jaume Riera (sodomites Catalans): "Volia aparèixer com a bon governant, i per obtenir l'auxili de la divinitat, va programar la neteja de sodomites, bígams, blasfems, adúlters i nigromants"
Per a això va afavorir la recompensa a delators que li van permetre realitzar una implacable persecució de qualsevol vestigi de què ell considerava immoralitat, especialment contra els sodomites. Les denúncies van afectar totes les classes socials, fins i tot va afectar un conseller de la ciutat de Barcelona anomenat Joan de Llobera que a més era clergue. El que el va portar a un enfrontament amb l'església i el govern de Barcelona, especialment amb el braç eclesiàstic.
El judici contra el conseller va estar envoltat de tensions, l'església i els restants consellers pressionaven a favor seu, el rei els tirava per cara que defensaran més a un practicant del pecat nefand que als lladres de la ciutat. Finalment va ser penjat i cremat el seu cadàver, per primera vegada es va realitzar dins de la ciutat per a major terror i escarniment públic. Poc temps després moria i està enterrat a Santa Maria del Mar.
Durant el seu breu regnat d'executar entre 6 i 10 reus acusats de sodomia, una campanya tan ferotge no tornaria a aparèixer fins entrat el segle XVI i un cop la Inquisició va tenir competències per perseguir els sodomites.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada