LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Tan sols es té coneixement de dos acusacions de sodomia contra dones a Barcelona, per part de la Inquisició. Una al segle XVI, l'altre el XVII. Escut de la Inquisició al Palau Reial Major. Si que en aquest període hi han altres casos d'homes condemnats per haver conegut dona pel darrera. Rocío Rodríguez (1) ens senyala tres casos, dos francesos i un ermità. El primer cas era del 1578, qui va rebre va estar la dona, acusada d'adulteri. El segon el 1578, en aquest cas el francès natural de Elna, va ser acusat  d'haver forçat a la dona a tenir sexe pel darrera, i per aconseguir.ho la castigava amb  " golpes i asotes ", va ser condemnat per sodomia i enviat a galeres. El tercer va ser un ermità el 1661, aquest va confessar haver tingut sexe anal amb nois i dones, la última d'elles era Maria Caminades, amb que va conviure uns 8 anys. La condició de religiós el va salvar de la condemna.  Rarament trobem acusacions de sodomia contra dones tan als

Jo gairebé vaig fer la mili amb l'Alatriste.  A inicis del 1977 ja em faltava poc per acabar el servei militar obligatori. Hi vaig anar amb recomanació expressa de la Guàrdia Civil del meu poble, el 1974 em van enxampar a una parada d'autobús amb una carta dels sindicats oficials del règim. Em van acusar de "reunión ilegal" "propaganda ilícita" i "miembro de partido anarquista". Anava a un funeral pel Salvador Puig Antich. Tot va servir per a una temporada perduda primer a Alcalá de Henarés i després a Leganés. Un any fent "guardia, cocina i retén", res més. Tenia antecedents i no era de fiar. Amb mi van anar a parar altres que com jo hi havien anat recomanats per la policia del règim. La caserna estava a Leganés, avui és seu de la Universidad Carlos III, llavors Regimiento de Infanteria Saboya Nosecuantos. L'edifici va ser obra de l'arquitecte Sabatini a finals del segle XVIII. Però deien que l'origen estava en un edifi

En totes les èpoques i cultures han existit persones que per desig o necessitat s'han vestit de manera diferent al gènere assignat, independentment de la seva identitat o orientació sexual. Ho han fet per necessitat, per fugir de situacions adverses, o per plena identitat, també per activisme. Enric III Valois.  El terme Transvestisme apareix a l'Alemanya de 1910, el seu autor va ser Magnus  Hirschfeld  en la seva obra " Conductes sexuals humanes" , es crea al marc del seu activisme per a l'alliberació sexual. En aquella època l'acte de vestir-se amb robes del  gènere diferent era considerat com una perversió clínica, penada per llei. També s'han fet servir els termes "eonisme" o transformisme, aquest últim assenyalaria un fet més puntual i exempt de cap tipus de compromís, necessitat  o sentiment. Si bé les línies de separació entre els tres termes no són fàcils de fixar. Els primers exploradors romans ens parlen de la presèn