LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

  En aquesta tercera entrega em centraré en l'etapa que va de la mort dels principals actors (Simó de Montfort, Pere I, Innocenci III...) i l'atac final per part de l'exèrcit final. Més o menys entre 1230 i 124O. I PART .  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/09/sobre-els-homes-i-dones-purs-i-part.html II Part:   https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/09/sobre-els-homes-i-dones-purs-ii-part.html   Scène de l'Inquisition , Eugenio Lucas y Patilla (s XIX). Louvre. EL PAGÈS CRISTIÀ QUE VA ACABAR A LA FOGUERA. Un dia de la primavera de 1233 un enfurismat pagès de Tolosa va sortir al carrer a dir el que tothom deia en privat. Havia estat assenyalat pels dominics com heretge, per una delació segurament interessada a quedar-se les seves terres. En presència dels inquisidors va cridar: -"Senyors, escolteu-me Jo no  soc  heretge, ja que tinc esposa i fills i vaig al llit amb ella. Tinc fills, menjo carn, menteixo i blasfemo i són un fidel cristià. No escolteu

  L'anomenada Croada Albigesa fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme al sud de França. França aspirava a controlar uns territoris cada cop més allunyats dels seus interessos, els bisbes de la regió eliminar uns cristians que rebutjaven la seva vida ostentosa. . El seu resultat fou unes terribles matances contra tota la població i la subjugació del Comtat de Tolosa a la corona francesa i la pèrdua de vitalitat de la cultura occitana. Accés a la primera part:   https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/09/sobre-els-homes-i-dones-purs-i-part.html Pedro Berruguete, quama de libros cátaros y católicos. 1495. Museu del Prado. ELS ACTORS: Arnau Amalric, autor de la frase " Caedite   eos ,  novit   enim   Dominus  qui  sunt   eius " (Mateu-los a tots, Déu reconeixerà els seus!) Legat pontifici per tal d'acabar amb l'heretgia càtara, feina que va fer amb tant "entusiasme" que ni la mateixa e

Escrits meus a les xarxes sobre els mal anomenats càtars. Un error molt estès és la creença que la denominació "càtars" ve del grec  kataros  (purs); en realitat es tracta d'un malnom despectiu que els dedicaven els seus enemics i que significa "adoradors del diable en forma de gat", o sigui bruixots. Sant Domenec de Guzman a la batalla de Moret. Antonio Acero de la Cruz, 1651. Museu colonial de Bogotà. El senguinari frare esta del costat de les tropes franceses contra el rei Pere I el catòlic.  De fet, els càtars mai es van anomenar a si mateixos amb aquest nom pejoratiu, sinó que es deien simplement cristians. A Occitània se'ls va dir popularment "bons homes" i "bones dones", també homes purs, o com albigesos, bogomils, arrians, búlgars, etc. La seva influència s'estenia per tota l'Occitània, en ciutats com Tolosa, Carcassona, Besiers... Allà rebien la protecció de la noblesa. La seva presència en aquesta zona incomodava als ecl