LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

  Durant els segles XVIII i XIX es va interpretar que el final de l'Edat Antiga ho va ser per la seva decadència moral i que va donar pas a una època obscurantista i teocràtica, una edat mitjana entre el racionalisme antic i el renaixement Modern, per això se li va anomenar la Edat Mitjana, edat entre dós èpoques. Intentaré mostrar que aquesta època té molt més interés. En aquesta cuarta entrega tractaré els següents temes: Tapis de Bayeux, Al-Adawiyya Rabi’a, persecució als jueus de Barcelona, L'Apocalipsi de Pseudo-Metodi, Beat de Liébana, l'Apocalipsi a l'any 1000, la Sahada... Accés a la primera part:    https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/02/histories-de-ledat-mitjana-i.html Accés a la segona part:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/03/histories-de-ledat-mitjana-ii.html Accés a la tercera part:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/03/histories-de-ledat-mitjana-iii.html Tapís de Bayeux (Segle X I) (Eduard el Confessor dóna instruccions a

Publicacions meves penjades a les xarxes socials el que va d'any.  1893 Hilas i la nimfa. John William Waterhouse . Col.lecció Privada.                         ..... ..... ..... Giovanni Bellini, Sacra Alegoría (1490; Uffizi de Florencia). Es tracta d'una obra de fusta al tremp duta a terme entre finals del segle XV. Algunes figures representen personatges religiosos. A la dreta apareixen dibuixats dos personatges, un per la seva joventut i les seves fletxes, és sant Sebastià; però l'altre, per la seva edat avançada, podria triar-se entre sant Jeroni o el bíblic Job. A l'altra banda està sant Pau, amb un gran mantell vermell i una espasa a la mà. A la part de l'esquerra, Maria en un tron. A l'extrem d'aquesta banda, una figura amb turbant que sembla un afegit posterior. Però, si ens fixem bé, què hi ha de genuïnament sagrat? És a dir, quins elements expressament sagrats o divins, veritablement religiosos, s'exalten en aquesta obra renaixentista? En inten

El 8 de novembre de 1838, va néixer a França Herculine Balbín, per a alguns el primer cas conegut de persona intersexual documentat. Tot i això podem trobar en el passat dades que evidencien la seva presència. En aquesta entrada mostraré alguns d'aquests casos, donant prioritat als que tenen a veure amb Barcelona o Catalunya. I El santoral cristià apareixen Sant Onofre de Capadòcia o Santa Wifrida de Portugal, nenes que en arribar a la pubertat els va créixer de manera miraculosa la barba. Lògicament van ser obsequiats amb una casta vida d'abandó a la muntanya o el sacrifici santificador, en algun cas a la creu. Sant Onofre el podem observar al Monestir de Pedralbes i a la catedral de Barcelona, també tenim un nombre de capelles i ermites arreu del pais. Similar a santa Wilfrida a Barcelona trobem el culte de Santa Munia, una noia que no va acceptar un casament imposat i en arribar a l'adolescència li van aparèixer els atributs masculins, el seu pare la va manar crucificar.

 Temes: La vida breu de Sal Mineo; tres exemples de censura contra la diversitat al cine; la tomba de  William Shakespeare; la infame Salomé; Néstor Almendros a l'oblid. SAL MINEO, LA VIDA BREU Sal Mineo ( 1939-1976) es va especialitzar en papers de secundari, en joves que morien abans d'acabar la pel·lícula: Rebel sense causa, Gegant, Èxode o Cheyenne Autumn. Va compaginar cine i teatre, no sols com a actor, també com a autor. El seu pas pel cine, com per la vida va ser assenyalada per la brevetat. El 12 de febrer de 1976, és assassinat entrant a casa seva amb trenta-set anys, sense motiu aparent. Un vagabund toxicòman va voler robar-li els diners per pagar-se droga, sense saber a qui atacava. La premsa sensacionalista va especular sobre la seva mort, Sal era dels pocs actors que havia fet pública la seva homosexualitat, relacionant l'assassinat amb pràctiques sadomasoquistes i drogues sense cap evidencia. Gràcies a John Lennon es va poder desvetllar la realitat, va oferir