HISTÒRIES SOBRE DIVERSITAT SEXUAL O DE GÈNERE

 Temes: La vida breu de Sal Mineo; tres exemples de censura contra la diversitat al cine; la tomba de William Shakespeare; la infame Salomé; Néstor Almendros a l'oblid.

SAL MINEO, LA VIDA BREU

Sal Mineo ( 1939-1976) es va especialitzar en papers de secundari, en joves que morien abans d'acabar la pel·lícula: Rebel sense causa, Gegant, Èxode o Cheyenne Autumn. Va compaginar cine i teatre, no sols com a actor, també com a autor. El seu pas pel cine, com per la vida va ser assenyalada per la brevetat.

El 12 de febrer de 1976, és assassinat entrant a casa seva amb trenta-set anys, sense motiu aparent. Un vagabund toxicòman va voler robar-li els diners per pagar-se droga, sense saber a qui atacava. La premsa sensacionalista va especular sobre la seva mort, Sal era dels pocs actors que havia fet pública la seva homosexualitat, relacionant l'assassinat amb pràctiques sadomasoquistes i drogues sense cap evidencia. Gràcies a John Lennon es va poder desvetllar la realitat, va oferir una forta recompensa davant la inactivitat de la policia.

Terenci Moix va ser enterrat amb un paquet de Ducados i un pin de Sal Mineo.

CENSURA CINEMATOGRÀFICA (Tres exemples).

A la pel·lícula de la dècada de 1940 The Red Shoes (Las Zapatillas Rojas) Nijinsky, es transforma en una dona interpretada per Moira Shearer. A partir d'aquest film cada vegada que s'adaptava a la pantalla, el ballarí amant de Diaghile ha estat una dona.

El 1952 Brian Desmond Hurst va abandonar el seu somni de produir una pel·lícula sobre Lluís II perquè "la família reial de Baviera no volia cap menció de l'homosexualitat del rei, per la qual cosa va ser inútil continuar amb ella".

El 1996 el personatge de "English Patient" (El pacient anglès), l'hongarès László Almásy (Ralph Fiennes) l'ajunten amb Katharine Clifton (Kistin Scott Thomas) que feia 7 anys que estava morta, quan el gran aventurer del Sàhara estava lligat sentimentalment a un jove alemany anomenat Hans Entholt. Aquest pacient no era ni anglès, ni pacient, ni va morir en acabar la guerra; el descobridor "la Cova dels Nadadors" als Monts Uweinat, entre Líbia i Egipte va ser espia de Rommel, primer, i dels anglesos després. 

Tomba de William Shakespeare entre poetes.

Tomba de William Shakespeare entre poetes.
El 1995, es va inaugurar un vitrall commemoratiu a al Racó dels Poetes de l'abadia de Westminster, en memòria d' Oscar Wilde (1854-1900). Una llarga sèrie de poetess resten en aquest famós lloc de Londres.

Una modesta pedra al transsepte sud commemora Lord Byron (1788-1824), gran poeta romàntic, autor de Don Juan i amant infatigable de diversos joves grecs.

També hi trobem un monument a l'immortal William Shakespeare (1564-1616), una estructura sorprenent que l'aniquari Horace Walpole va anomenar encertadament "absoluta" quan es va erigir per subscripció popular el 1740.

L'últim poeta homenatjat és WH Auden (1907-1973), i a l'apartat musical hi ha una pedra en honor al compositor Benjamin Britten (1913-1976), homosexuals els dos, com molts del poetes britànics d'aquest racó.

SALOMÉ, L'ÒPERA INFAME

Richard Strauss, conscient de l'obra escandalosa que era la Salomé de l'Oscar Wilde (1881), hi va posar el seu granet de sorra component una òpera (1905), basada en aquesta tragèdia.

L'obra està basada en el relat d'Herodes i Salomé en què Sant Joan Baptista va acabar degollat. En ella l'heroïna és una verge consumida per la cruel castedat que sent plaer en la perversió sexual de veure el Baptista degollat. Era un moment on la religió tenia un gran poder i l'òpera va ser censurada a nombrosos teatres. La dansa dels set vels o la declaració d'amor de Salomé al cap degollad de Sant Joan, no només es va considerar escandalós, també infame. 

NESTOR ALMENDROS A L'OBLIT

Si Ennio Morricone va ser un dels millors compositors de la història del cine, Nestor va ser un dels millors fotògrafs. Va treballar amb Truffaut, Romher, Malick, Benton, Packula, o a fundar la Cinemateca de Cuba. 

Nascut de família republicana a Barcelona, va fugir a Cuba després de la victòria feixista de Franco. Allà va recolzar la revolució castrista, però la seva homosexualitat el va obligar a fugir de nou. A Barcelona va ser acollit per Terenci Moix, però els intel·lectuals catalans amb Jaime Gil de Biedma el van acusar de ser un contra revolucionari, marxant de nou de Catalunya.

El 1988 va començar a anar al poble del seu avi, Calders, ja tenia el reconeixement d'un oscar. Malgrat l'oblid de la gent d'aquí, seguia parlant amb la seva llengua materna. Discretament va seguir anant a Calders. Quan el 1992 moria a Nova York, les seves despulles van ser portades per voluntat pròpia al municipi del Moianès, on reposa al seu cementiri.

Gran part de les seves petjades a Catalunya han desaparegut, sols les memòries de Terenci que l'admirava, i els records dels veïns de Calders, l'únic lloc on li han fet un homenatge. Sembla que la seva fugida de la Cuba de Castro ha fet que una progressia que encara creu que Cuba és el bressol de totes les llibertats, o pot ser la seva militància homosexual, o... la veritat és que Catalunya ha oblidat un dels seus més importants artistes.