IMATGE GÒTICA DE LA MARE DE DÉU DEL MIRACLE

-

                                 

                               Imatge d'autor anònim, Basílica del Miracle Riner, cap a 1400.

                               (...del Miracle Verge hermosa //deslliureu-nos de tot mal.)





Contrasta una imatge tan petita i senzilla, enmig d'un retaule barroc amb totes les ornamentacions que caracteritzen les seves escultures, en aquest cas monumentals. La raó és que la imatge és molt anterior, pot ser 300 anys abans.

El 3 d'agost del 1458, una llegenda diu que la Mare de Déu s'aparegué a uns joves pastors de la Cirosa, per recordar que en aquells temps de pesta i guerra civil, els pagesos havien de seguir el camí de déu: : «Digues al poble que fasse processons, e que les fassen devociosament, e que's confessen e que's convertesquen e que tornen a la part de Déu, e que si'u fan, Déu los ho revelarà. Digue-los que si no'u volen creure, mon fill los ho farà creure» per acabar amb aquestes paraules: «No'y ha infant de quatre anys avant que no trossege lo meu fill». La pesta?, un castic per la poca fé?




Un any després s'autoritza la construcció d'una capella sota l'advocació de "Nostra Dona d'El Miracle, i la imatge serà la senzilla i sòbria imatge de fusta del 1400. Es creu que era d'origen francès, però es desconeix com hi va arribar. Ja hi era?, estava a alguna masia propera? L'origen és incert, però el que és cert és que aquesta serà la imatge venerada al Miracle, encara que té poc a veure amb la llegenda inicial que parla de la imatge d'una nena.

Carles Morató va intentar fer una imatge de la Mare de Déu a l'estil de la resta del barroc. Gairebé hi va haver una revolta popular, i la imatge no va ser acceptada, i Carles Morató es va enfadar fins a deixar el retaule inacabat. La nova imatge barroca va permetre un miracle el 1936, quan van arribar els escamots crema-esglésies, el poble la va treure a la plaça i la van cremar, fent creure que havien cremat el retaule. I així ha arribat fins nosaltres.

Imatge barroca de la Mare de Déu Nena, de Carles Morató. s XVIII

Goig de la Mare de Déu del Miracle



A Riner us heu desclosa
Rosa vera celestial:
del Miracle Verge hermosa
deslliureu-nos de tot mal.


El bell prat de Bassadòria
un capvespre reflorí
amb poncelles de la glòria
fet del cel com un jardí:
éreu Vós, mística Rosa
que hi floríeu virginal.
...
Vostra veu, dolça armonia,
aqueix poble té encisat
fins la nit es torna dia
a Riner on heu parlat:
han fruït nens de Cirosa
vostra veu angelical.
...
Acolliu-nos pietosa
des d'aqueix trono reial:
del Miracle Verge hermosa
deslliureu-nos de tot mal.


Bibliografía:

Ribera-Mariné; Ramon. Un retaule que parla: El miracle del Miracle. Ed l'Agulla

Solà Xavier. La història d'un Miracle.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

DE COM UN FET TRÀGIC VA MARCAR LA VIDA A LA MASIA DE LA BOADA.

-
Imatge
 Avui segurament molt poca gent de Gavà sabria assenyalar on estava la Boada, molt menys la memòria de la família que allà vivia. Tot i les memòries que en va deixar la Teresa Balcells sobre la masia i la seva família. La Boada, vista pel darrera. 1962, any de la nevada. Era 1932 quan els Balcells, que venien d'Arbeca, van entrar de masovers a la finca de la Boada. Una finca d'uns 35.000 metres quadrats, que comprenia l'illa limitada pel carrer Generalitat, la plaça de Cal Nicolau (mossèn Cinto Verdaguer), Castelldefels i Àngela Roca. La finca la va comprar l'Angelina Roca a través de la CIA Roca, a l'indià Artur Costa. Aquest ho havia fet a la família del pintor Vayreda, propietaris d'una finca que anava de la Masia de l'Horta a Can Glòria, carrer Major i la rambla que porta el seu nom. Abans estava lligada a la baronia, el nom sembla es deriva de la paraula sitja en llatí. Va passar la guerra, amb la família Roca a l'exili, alguns familiars morts al fr...
Més informació

DE SOMNÀMBULES I FANTASMES GAVANENCS

-
Imatge
Una freda nit d'estiu estava al meu despatx quan de sobte dos nois de Ràdio Gavà van aparèixer pàl·lids i espantats, hi havia fantasmes a la Torre Lluch. Una bretolada, sorolls de casa vella o el vell senyor Lluch, mort feia més de cent anys?  Jo vivia al carrer Sant Nicasi, aquest carrer on deien vivien les dones sabies, o també dites bruixes, que van fer els verins que van ajudar acabar amb el bon Príncep de Viana,  suposadament . On vivien sabines, curanderes i somnàmbules. La meva àvia del Cal Mussolet, d'aquest carrer, se'n reia de totes, mentre la meva altre àvia de Cal Llíssera  curava el mal d'ull, i.. . Quan l'Elvira, l'àvia Llíssera i sobrana, es va casar, el meu avi va anar a viure a casa seva. Els primers dies va tenir un greu accident: la galleda va caure al pou. Com les mestresses eren elles, l'home va preferir emmudir. Les dues dones van anar corrent a veure una somnàmbula del Carrer Sant Nicasi: "La galleda us l'ha fotut el vostre...
Més informació

LA TRISTA HISTÒRIA DE LA MERCÈ, A QUI EL SEU PARE LI NEGÀ EL COGNOM

-
Imatge
Conec la història des de fa molt temps, l'he vist publicada (1), però encara alguns dels noms són figurats, tal és de dura aquesta història, tot va passar al parc d'American Lake. El senyor Arturo Costa, el nostre indià (2) de capçalera, va tenir una filla natural. Un dia a un cafè cantant havia fet amistat amb una noia que hi treballava, i aquesta va quedar embarassada d'ell. La mare d'ell va posar el crit al cel, i li va prometre tot l'ajut necessari, i quan la mare moris es faria càrrec d'ella. Però la mare es va ajuntar amb un altre home, i la pobra Mercè va acabar a un hospici. A la fitxa de l'hospici posava "Mercè... filla de pares desconeguts". "L'Artur Costa  Martí va néixer a Barcelona l'11 d'agost de 1869. Era fill d'en Josep Costa i de la Carme Martí i era propietari d'una petita flota de vaixells amb la qual importava carbó des de Gran Bretanya fins a Barcelona. Però si bé és cert que en aquells moments comerci...
Més informació