UNA LLEGENDA SOBRE EL DRET DE CUIXA AL SOLSONÈS
Llanera és un indret poc habitat, entre Pons i Llobera al Solsonès, amb un patrimoni històric considerable, malgrat en un estat deplorable. Una Llegenda situa aquí un fet relacionat al mal ús del dret de cuixa.
El mite del dret de cuixa circulava per la Catalunya de mitjan segle XV.. El senyor feudal era pels remences l'enemic, i ells van denunciar l'ús dels mals usatges d’exercir el dret de cuixa als seus vassalls, especialment a les dones en casar-se.
No hi ha documents que ens permetin assegurar que fos un costum estès, o que es produí en poques ocasions o una arma remença contra la noblesa. El fet és que la noblesa tenia un poder total sobre els seus vassalls, i de fer-ho, res ho impediria. Però no era una llei integrada als costums catalans.
A l'edat mitjana les creences sobre la sexualitat femenina fan que la dona passi ràpidament de ser víctima d'una violació a acusada d'haver consentit i fins i tot haver provocat la relació sexual.
Per a la mentalitat medieval, l'ombra de l'adulteri o de la promiscuïtat sempre la perseguiran. Així doncs, és molt possible que sota el temor dels remences que les seves dones mantinguin relacions sexuals amb els senyors feudals, sense ser ni elles ni ells castigats, darrere d'aquesta por a l'existència del dret de cuixa estigui un altre de ben diferent, el de veure la seva masculinitat ferida.
 |
| La pagesia catalana protagonitzà al s. XV les Revoltes dels Remences per abolir els mal usos |
Hi ha una llegenda de la qual se'n fa ressò Higini Peix i Cirera (1888 – 1939 un destacat etnòleg i folklorista català), Segons explic, el Senyor del castell de Llanera va ser un dels darrers nobles que va fer ús dels mals usatges va poder violar a les dones del seu domini.
No diu quin any va ser, ni ofereix més dades, explica que al costat del castell, a sant Martí de Llanera, es van celebrar unes noces "Abans d’acabar la cerimònia s’hi va presentar el senyor per recordar-li que després la seva dona l’havia d’anar a veure al castell". El jove espòs, un bon caçador "rebel·lant-se contra tanta humiliació, va anar a buscar el seu arc i va esperar que el senyor passés per sobre de la muralla, que comunicava l’església amb el castell, per tirar-li una fletxa que va encertar al coll, provocant-li una ferida mortal".
 |
| Sant Martí de Llanera |
Segons aquest folklorista, aquest va ser el darrer cop que un noble fa fer ús d'aquest mal costum, jo hi afegiria l'últim cas del qual en tenim constància.
Entre les serralades de Pinós i Llobera (Solsonès) es troba l'indret de Llanera que pertany al Municipi de Torà (Segarra). Malgrat que el seu patrimoni és difícil veure la seva presència a les guies de la seva comarca. Cal anar a la zona i descobrir i veure el lamentable estat en què es troba.
L'indret és extremadament feréstec i solitari, solcat per nombroses barrancades i protegit per grans boscúries. Només les esparses masies i els nombrosos camps de conreu guanyats al bosc donen un aspecte amable al paisatge. Havia estat un important i estratègic castell del segle xi, convertit en època moderna en casal senyorial.
 |
| Castell de Llanera |
Al seu costat es troba l'església gòtica de Sant Martí, també en estat deplorable. l'església és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català, el castell és bé cultural d'interès nacional. Malgrat tot, es troba en un estat semiruïnós.
 |
| Muralles de Llanera. |
Bibliografía
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada