MARIA, MARE DE JESÚS, ERA ASCETA?
La desafortunada polèmica de l'arquebisbat de Barcelona amb el cartell de la Mercè m'ha obligat a fer aquesta pregunta, ho era? Ho desconec, com també si va existir o no, tampoc entraré en altres polèmiques sobre si era Mare de Déu o d'un home. Sols em referiré a com la cita el Nou testament.
Els evangelis no donen molts detalls sobre la seva vida personal, La iconografia cristiana ens la presenta tímida, al moment de l'anunciació, esfingica al naixement... i després venen les imatges de la passió. Són les imatges d'una dona plena de dolor per la mort del seu fill, home? O dubtava de la seva immortalitat? Les exagerades imatges de la verge dolorida, angoixada són les que més la representen, i molt enjoiada i amb vestiments daurats que estan molt lluny de la suposada sezillesa de Maria. Sempre en dol i dolor, com durant segles les dones que portaven eternament dol. Però no hi ha més referències?
És molt difícil veure una imatge de Maria alegre divertint-se. Al més proper són imatges majestàtiques o amb la mirada complaent i orgullosa cap a Jesús. Com si divertir-se fos pecat, a la vall de llàgrimes no hi ha lloc per alegries.
Llegint a Mateu (1,25) sabem que Maria i Josep van gaudir de la relació marital com qualsevol matrimoni del seu temps, al contrari no hauria estat acceptat al seu temps. Aquí tinc un dubte, si com s'entesten a dir que Maria i Josep no van tenir fills, llavors no van complir en el precepte agustinià d'evitar tenir relacions sexuals no reproductives, estarien en pecat, fora que vagin tenir fills, com sembla va ser i la tradició hebrea obligava.
Però el moment més aclaridor el trobem a Jn 2, 1-2, a les bodes de Canà, on acabat el vi, gairebé s'enfronta al seu fill perquè ho solucioni "Mare per què em fas això?", i obeeix. En totes les circumstàncies que ha d'actuar ho fa com a mare i dona religiosa, però quan toca divertir-se, ho fa, com ho feien les dones del seu temps.
A Maria se l'ha representat de moltes maneres i identitats, fet que dubto molt hagués agradat als cristians dels primers 5 segles. Per això també crec profundament desafortunades les paraules del bisbe de Barcelona, i un cop més allunyades del pensament dels primers cristians, i especialment dels seus dos fundadors: Pau de Tars i Jesús de Natzaret, segons el que ens ha arribat.
Els evangelis no donen molts detalls sobre la seva vida personal, La iconografia cristiana ens la presenta tímida, al moment de l'anunciació, esfingica al naixement... i després venen les imatges de la passió. Són les imatges d'una dona plena de dolor per la mort del seu fill, home? O dubtava de la seva immortalitat? Les exagerades imatges de la verge dolorida, angoixada són les que més la representen, i molt enjoiada i amb vestiments daurats que estan molt lluny de la suposada sezillesa de Maria. Sempre en dol i dolor, com durant segles les dones que portaven eternament dol. Però no hi ha més referències?
És molt difícil veure una imatge de Maria alegre divertint-se. Al més proper són imatges majestàtiques o amb la mirada complaent i orgullosa cap a Jesús. Com si divertir-se fos pecat, a la vall de llàgrimes no hi ha lloc per alegries.
 |
| Representació de Maria a una web anglesa |
Llegint a Mateu (1,25) sabem que Maria i Josep van gaudir de la relació marital com qualsevol matrimoni del seu temps, al contrari no hauria estat acceptat al seu temps. Aquí tinc un dubte, si com s'entesten a dir que Maria i Josep no van tenir fills, llavors no van complir en el precepte agustinià d'evitar tenir relacions sexuals no reproductives, estarien en pecat, fora que vagin tenir fills, com sembla va ser i la tradició hebrea obligava.
Però el moment més aclaridor el trobem a Jn 2, 1-2, a les bodes de Canà, on acabat el vi, gairebé s'enfronta al seu fill perquè ho solucioni "Mare per què em fas això?", i obeeix. En totes les circumstàncies que ha d'actuar ho fa com a mare i dona religiosa, però quan toca divertir-se, ho fa, com ho feien les dones del seu temps.
A Maria se l'ha representat de moltes maneres i identitats, fet que dubto molt hagués agradat als cristians dels primers 5 segles. Per això també crec profundament desafortunades les paraules del bisbe de Barcelona, i un cop més allunyades del pensament dels primers cristians, i especialment dels seus dos fundadors: Pau de Tars i Jesús de Natzaret, segons el que ens ha arribat.
Un altre element més que discutible, és el fet de posar una corona al seu cap. Maria no era reia de res, i el seu fill era "rei d'un altre món", que d'acord amb els textos nou testamentaris, aquest tipus d'ostentacions no existien. En el fons es tracta de polititzar una imatge religiosa, en benefici del poder establert.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada