L'ESQUELLA DE LA TORRATXA, LA VEU LLIURE QUE VA EMMUDIR EL 1939

-

 L'Esquella de la Torratxa es va iniciar com un setmanari satíric a Barcelona el 1871 i substituint La campana de Gràcia (1870-1934) suspesa per ordre governativa. A causa del gran èxit del setmanari es va continuar publicant de forma independent fins a la seva desaparició el 1939.




És un document gràfic de gairebé 70 anys de vida barcelonina i catalana, mirall de la política nacional i document a tenir en compte per recuperar la memòria de la guerra civil.

El 1936 la majoria dels periodistes i dibuixants es van afiliar a UGT simplement per evitar la CNT, ja que tenia molt mala fama entre els periodistes. Un dels dibuixants més representatius del setmanari, Tísner, manté a les seves memòries que L'Esquella va passar a ser un instrument polític en mans del recent format PSUC.


Tisner i la persecució contra el ·Be Negre"


Amb el seu clàssic humor Tísner es queixava que eren tots els subscriptors els barbers de Catalunya. D'aquesta manera, de comú acord amb el seu amic i cunyat, Pere Calders, van convèncer els membres de la Cèl·lula del PSUC de donar-los de baixa per guanyar més compradors. De fet, el canvi va resultar ser un èxit i va donar més llibertat al setmanari.

La CNT va penjar un cartell que posava ‹‹ 1 gandul és un malejant›, L'Esquella… va publicar una vinyeta amb tres dibuixos en fila, amb el mateix format del cartell, amb el text següent: ‹‹1 gandul és un malejant››, ‹‹2 ganduls són dos malejats›› i ‹‹3 ganduls és un Comitè. Arran d'aquesta vinyeta la CNT va amenaçar de mort els dibuixants de L'Esquella… i, a partir d'aquell moment, es van armar amb fusells i bombes de mà. Tot i això, el 13 de juliol de 1937 un grup armat de la FAI va intentar assaltar la seu de L´Esquella… al carrer Aragó en resposta a les crítiques i escarnis que realitzaven els dibuixants sobre els revolucionaris de la CNT als quals dibuixaven com a borratxos de taverna envoltats de sang.


Tisner i el bar dels anarquistes


Va ser un setmanari que es definia com a republicà federal i catalanista. Als seus orígens els atacs a la burgesia i les aliances de dretes, incloent-hi les nacionalistes, eren els blancs del seu radi d'acció. Un cop es va proclamar la II República el 1931, L'Esquella… es va posicionar clarament a favor d'aquesta. Amb l'esclat de la Guerra Civil el 1936 L'Esquella... encara manté la seva postura d'esquerres, però recolzant el govern de la Generalitat de Companys, fet que canviarà quan el setmanari passi a les mans de la UGT. En aquest precís instant, l'òrbita de gravitació passarà a ser la del PSUC.


Portada de l'Escobar (Zipi i Zape)

El darrer trienni de la seva existència va ser el més prolífic, L´Esquella…. va haver d'aguantar tota mena de coaccions per part dels anarcosindicalistes de la CNT i la FAI. L´Esquella de la Torratxa va acabar el seu camí el 6 de gener de 1939, vint dies abans de la caiguda de Barcelona i tres mesos abans del final de la guerra civil, honor que tristament compartirà amb un altre setmanari En Patufet, antecedent del TBEO, que també va desaparèixer el 1939, i amb quatre diaris més:9-3; La Rambla (21-1-1939) que imprimir a primera pàgina : « Cada braç, un fusell »; Treball, el diari del proletariat pertanyent al PSUC (22-1-39) i Diari de Catalunya (21-1-39). Les veus lliures van emmudir amb l'arribada del feixisme a Barcelona.

Denuncia del pistolerisme.



Antimilitarista i antifeixista


Escobar


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

DE COM UN FET TRÀGIC VA MARCAR LA VIDA A LA MASIA DE LA BOADA.

-
Imatge
 Avui segurament molt poca gent de Gavà sabria assenyalar on estava la Boada, molt menys la memòria de la família que allà vivia. Tot i les memòries que en va deixar la Teresa Balcells sobre la masia i la seva família. La Boada, vista pel darrera. 1962, any de la nevada. Era 1932 quan els Balcells, que venien d'Arbeca, van entrar de masovers a la finca de la Boada. Una finca d'uns 35.000 metres quadrats, que comprenia l'illa limitada pel carrer Generalitat, la plaça de Cal Nicolau (mossèn Cinto Verdaguer), Castelldefels i Àngela Roca. La finca la va comprar l'Angelina Roca a través de la CIA Roca, a l'indià Artur Costa. Aquest ho havia fet a la família del pintor Vayreda, propietaris d'una finca que anava de la Masia de l'Horta a Can Glòria, carrer Major i la rambla que porta el seu nom. Abans estava lligada a la baronia, el nom sembla es deriva de la paraula sitja en llatí. Va passar la guerra, amb la família Roca a l'exili, alguns familiars morts al fr...
Més informació

DE SOMNÀMBULES I FANTASMES GAVANENCS

-
Imatge
Una freda nit d'estiu estava al meu despatx quan de sobte dos nois de Ràdio Gavà van aparèixer pàl·lids i espantats, hi havia fantasmes a la Torre Lluch. Una bretolada, sorolls de casa vella o el vell senyor Lluch, mort feia més de cent anys?  Jo vivia al carrer Sant Nicasi, aquest carrer on deien vivien les dones sabies, o també dites bruixes, que van fer els verins que van ajudar acabar amb el bon Príncep de Viana,  suposadament . On vivien sabines, curanderes i somnàmbules. La meva àvia del Cal Mussolet, d'aquest carrer, se'n reia de totes, mentre la meva altre àvia de Cal Llíssera  curava el mal d'ull, i.. . Quan l'Elvira, l'àvia Llíssera i sobrana, es va casar, el meu avi va anar a viure a casa seva. Els primers dies va tenir un greu accident: la galleda va caure al pou. Com les mestresses eren elles, l'home va preferir emmudir. Les dues dones van anar corrent a veure una somnàmbula del Carrer Sant Nicasi: "La galleda us l'ha fotut el vostre...
Més informació

LA TRISTA HISTÒRIA DE LA MERCÈ, A QUI EL SEU PARE LI NEGÀ EL COGNOM

-
Imatge
Conec la història des de fa molt temps, l'he vist publicada (1), però encara alguns dels noms són figurats, tal és de dura aquesta història, tot va passar al parc d'American Lake. El senyor Arturo Costa, el nostre indià (2) de capçalera, va tenir una filla natural. Un dia a un cafè cantant havia fet amistat amb una noia que hi treballava, i aquesta va quedar embarassada d'ell. La mare d'ell va posar el crit al cel, i li va prometre tot l'ajut necessari, i quan la mare moris es faria càrrec d'ella. Però la mare es va ajuntar amb un altre home, i la pobra Mercè va acabar a un hospici. A la fitxa de l'hospici posava "Mercè... filla de pares desconeguts". "L'Artur Costa  Martí va néixer a Barcelona l'11 d'agost de 1869. Era fill d'en Josep Costa i de la Carme Martí i era propietari d'una petita flota de vaixells amb la qual importava carbó des de Gran Bretanya fins a Barcelona. Però si bé és cert que en aquells moments comerci...
Més informació