LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Fa 38 anys ja, però és difícil oblidar aquell dia.  A Gavà el 1981 teníem un dels nuclis d'extrema dreta més importants de Catalunya. Grups organitzats des de la llarga vaga de Roca del 1976. A les primeres eleccions de 1977 aquests elements van perseguir a trets per Gavà a gent d'esquerres que feia propaganda electoral, especialment militants del PSUC. Algun d'aquests elements va estar als preparatius de l'atemptat contra la revista "El Papus". Hi va haver detencions però com gairebé sempre els implicats van quedar en llibertat. Rebre amenaces anònimes a la bústia o per telèfon s'havia tornat normal. Anar a denunciar-ho a la Guàrdia Civil o la Policia Local, era perdre el temps per moltes raons, fins el 1979 inclòs era perillós. I així va arribar el 23 de febrer. Per aquells dies era el secretari general de CCOO a la meva ciutat, i a més regidor de treball a l'ajuntament pel PSUC. Quan em vaig assabentar de la notícia em vaig presentar a l'in

Lluís Serracant va ser un conegut personatge de la nit barcelonina dels anys 20. La seva història va inspirar l'obra teatral de José María Rodríguez Méndez, Flor de Otoño. El 1978 Pedro Olea va portar aquesta obra al cinema amb José Sacristán interpretant el paper del Lluiset. Sabem que era un advocat que defensava a delinqüents i anarquistes, que pertanyia a una família "ben-pensant" de Barcelona, ​​que actuava transvestit al Bataclan, que era assidu de la Criolla o Cal Sagristà i que va ser executat després d'estar involucrat en un atemptat anarquista contra el dictador Primo de Rivera. Com mostro en la imatge, el seu aspecte no s'assembla al dels actors que l'han interpretat en el cinema o el teatre. És el retrat d'un jove d'uns trenta anys, amb els llavis pintats, les celles arreglades i que vesteix amb elegància. En altres fotos el podem trobar amb aquesta marabunta de personatges que es movia pels barris baixos de la nit barcelonina. En la p

Una ruta de prop als 20 quilometres circular, el desnivell acumulat por ser superior als 400 metres. Si es disposa de cotxes la ruta pot acabar a Sant Just, llavors serian tan sols 15 quilometres. La ruta a wikiloc es similar a la meva, encara que recomendaré algún canvi. https://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11025610 Iniciarem el recorregut al  Santuari del Miracle . No us perdeu l'altar barroc i el Centre d'Interpretació del Barroc. En l'actualitat té un magnífic servei de cafeteria i restauració, a més de cel.les per si voleu pasar la nit. Just davant la cafeteria trobarem unes escales que seguint amunt arribarem a l'ermita de Sant Gabriel i el Roc de la Verge, un hemidolmen. La ruta té unes magnífiques vistes sobre el Cadí i bona part del Pirineu Català, també de les serralades de Pinós i Llobera.  A sota del hemidolmen trobarem un sender ben indicat que seguirem en direcció Cardona, el seguirem travessant la carretera fins arribar a la M

Molta gent ha oblidat que  el nostre  va ser un poble amb molts ciutadans a l'exili. Oblit,  ignorància , desinformació i negacionisme alimentat des d'organismes i mitjans encara successors del règim dictatorial. Per sort tenim imatges. Algunes anònimes, altres de l'Agustí Centelles (internat a Argelers)  i sobre tot les de Robert Capa trobats a la seva maleta recuperada el 2007.  A finals de l'hivern del 1939 més de 470.000 (1) refugiats fugint del feixisme van atravesar la frontera francesa procedents de Catalunya. Una bona part dels exiliats (uns 170.000) eren dones, nens i ancians. França es va limitar a portar-los a camps de concentració.  El primer va ser el camp d'Argelers on van ser reclosos sense cap tipus d'ajut i suport. Més endavant es van obrir altres camps com els del Voló, Sant Cebrià, el Barcarès, Bram i del Vernet.i finalment el de Barcarès. Inicialment no hi havia res, ni menjar, ni aigua, ni roba,