Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2016

LA BARCELONA DE LA MADAME ARTHUR, REINA DEL PARAL·LEL

Imatge
Madame Arthur (Modesto Mangas) va estar reina de la nit barcelonina, va reivindicar-se en temps que no tothom ho podia fer. Molt abans que Angel Pawlowski o Pierrot triomfessin al Paral·lel, i en ple franquisme, va triomfar i va regnar en aquesta cèlebre avinguda de Barcelona com a la Madame Arthur. Nascuda a prop de Salamanca, Un dia va abandonar la seva terra i família i amb unes quantes plomes d'indiot es va ajuntar a un grup de comediants, tenia 12 anys. Es va enrolar a "Sonrisas de España", una companyia que recorria els pobles cantant i ballant el cançoner espanyol dels anys trenta. Fins que la Guardia Civil el va enxampar i retornar al seu poble de Salamanca. Explica que a la mili era "la telefonista de Estado Mayor". Sempre es va referir a si mateixa en femení. De nou es va ajuntar al món de la faràndula. Va travessar Espanya i va anar agafant el que s'anomenen taules (tablas). Però l'ambient el portava pel "mal camí"  i la seva mare

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

Imatge
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels

CAMINADA FINS A SANT PONÇ DE CORBERA

Imatge
Una ruta ideal per fer un diumenge al matí. Visitarem el municipi de Corbera del Llobregat (L'Amunt), l'espai on es fa el Pessebre Vivent i caminarem fins a l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Corbera de Llobregat està a vint-i-cinc quilòmetres de Barcelona, té un territori molt accidentat al massís del Garraf-Ordal i està cobert en bona part per extenses zones de bosc. Val la pena visitar el seu nucli antic, cal visitar el castell (s.XI) i l'església de Santa Magdalena amb orígens del segle XIII. El Pessebre Vivent es fa dins del Espai Protegit Muntanyes de l'Ordal:  Sortirem del poble per la ruta ben indicada i que podeu veure a wikiloc fina arribar a l'església de Sant Ponç ja al terme municipal de Cervelló:   http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3309971 Sant Ponç de Corbera és una església romànica del segle XI d'estil romànic llombard dins del terme municipal de Cervelló (Baix Llobregat). Originalmen

LA BARCELONA DEL LLUISET SERRACANT, UN HOME ANOMENAT FLOR DE OTOÑO

Imatge
Lluís Serracant va ser un conegut personatge de la nit barcelonina dels anys 20. La seva història va inspirar l'obra teatral de José María Rodríguez Méndez, Flor de Otoño. El 1978 Pedro Olea va portar aquesta obra al cinema amb José Sacristán interpretant el paper del Lluiset. Sabem que era un advocat que defensava a delinqüents i anarquistes, que pertanyia a una família "ben-pensant" de Barcelona, ​​que actuava transvestit al Bataclan, que era assidu de la Criolla o Cal Sagristà i que va ser executat després d'estar involucrat en un atemptat anarquista. Com mostro en la imatge compartida el seu aspecte no s'assembla al dels actors que l'han interpretat en el cinema o el teatre. És el retrat d'un jove d'uns trenta anys, amb els llavis pintats, les celles arreglades i que vesteix amb elegància. En altres fotos li podem trobar amb aquesta marabunta de personatges que es movia pels barris baixos de la nit barcelonina. En la primera apareix al costat

PUJADA A LA NECRÒPOLIS DE CEURÓ

Imatge
Castellar de la Ribera és un dispers municipi del Solsonès que es troba a la part baixa de la Ribera Salada. Al municipi es troben molts restes prehistòrics de fa 5000 anys. En aquesta ruta visitarem un castell i una ermita del segle XI i, a més, una necròpolis del 3000 aC.. Agafarem la carretera que va de Solsona a Bassella, arribarem al petit lloc de Castellar de Ribera. De l'antic castell resten tan sols part dels murs, la seu de l'ajuntament i l'església de Sant Pere de Castellar del S. XVIII amb orígens romànics. Seguirem la carretera fins a arribar a l'indicador que ens senyala Ceuró. Un cop travessada la Ribera Salada podem optar per deixar el cotxe i pujar a peu, o seguir per una empinada pista fins dalt on podem aparcar just al costat del cementiri. El castell de Ceuró es troba a pocs metres. Del castell gairebé no queden restes, però si bona part de l'església romànica de Sant Julià del segle XI. Avui és una casa rural, un bon lloc per in

LLANERA O EL PATRIMONI MALMÈS

Imatge
Entre les serralades de Pinós i Llobera (Solsonès) es troba l'indret de Llanera que pertany al Municipi de Torà (Segarra). Malgrat que el seu patrimoni és difícil veure la seva presencia a les guies de la seva comarca. Cal anar a la zona i descobrir i veure el lamentable estat en què es troba. El castell de Llanera (s XI), en runes, Sant Martí de Llanera (s XIII_XVI) en lamentable estat, la capella romànica de Santa Maria de Llanera (s XI) en runes, el poble de Vallferosa i la seva església del segle XVII (en runes), la torre de Vallferosa de 33 metres d'alçada (s X), encara en bon estar a l'igual que el dolmen de Llanera (3.500 aC). Intentaré explicar com arribar-hi. Iniciarem la ruta des de Llobera (Hostal Nou), carretera de Solsona a Biosca (Guissona). A l'església parroquial trobarem el retaule de Sant Martí de Llanera, portat fins aquí per evitar el seu espoli i deteriorament. Es tracta d'una joia del barroc català. Agafarem la ruta en direcció a Tor