LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Última entrada. Per poder aconseguir els seus objectius sexuals, Zeus va ser transsexual, lesbiana i pederasta segons els costums més olímpicament divines. 1ª Part:   http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2015/12/zeus-divi-i-trapella-i.html 2ª Part:   http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2015/12/zeus-divi-i-trapella-ii.html CALISTO Era una noia que estava a l'harem de la divina Artemisa (Diana). Aquesta no volia cap home al seu entorn, sota pena de mort, les noies podien ser tan sols per ella. Però un grup de xicotetes tan ben plantades tenia a Zeus fora de si mateix.... I Calisto , també lleugereta de roba, va ser el seu objectiu. Per seduir-la es va transformar en una dona extremadament bella i la nimfa beneita va caure a la trampa i gairebé sense voler va quedar divinament prenyada. Com no ho podia amagar, la noia va acabar confessant a la molt gelosa deessa. Per salvar-la Zeus la va transformar en osa, però una altra divina gelosa, Hera, ho va desco

Segona entrada: Semele, Leda i Dànae.  Per accedir a la primera:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2015/12/zeus-divi-i-trapella-i.html SEMELE És la xicota que va aconseguir que Zeus parís a un noiet: Dionís. Però abans va exercir de tafanera. Ella no tenia àvia i es feia la txula davant de la gelosa Hera, senyalant la magnífica cornamenta que li estava posant al seu cap. Però la divina esposa es va disfressar de velleta, qual madrastra de Blancaneus, i entabanar la seva rival: "No és Zeus, és el "butaneru". Demana-li que es mostri tal com és" . "I la molt burra ho va demanar, ho va pregar, ho va exigir, ho .... I va quedar fregida a l'instant. (Zeus s'havia de transformar per tenir sexe amb mortals, ja que en la seva essència divina anava sempre acompanyat pels llamps.) Com "per variar" estava prenyada, Zeus no fallava mai, Hermes va arrencar el fetus i el va inserir en Zeus que mesos després va parir a Dionís, '(dos cops n

Zeus era un Espós molt infidel, com deu mana, per alguna cosa ho era ell. Per fer-ho sempre es va transformar, així va estar dona, oca, brau, pluja daurada (el molt marrà), àguila.... EUROPA Europa era una pastora que en temps dels divins olímpics es dedicava a cuidar les vaques, a prop del mar i tenia el costum d'anar lleugera de roba. I així Zeus que sempre caminava amb les hormones rebotades, li va tirar un ull a sobre, i alguna cosa mes ... I com no s'estava de res, es va transformar en un bell toro blanc, el noi li agradava el transformisme més que a un boy del Molino. I ella, que o era molt ximple o li anava la marxa, es va muntar a la seva gropa i es va deixar segrestar cap Creta. I allà sota un plataner van practicar el sexe fins a l'esgotament, quedant ella, com era preceptiu, degudament prenyada. Zeus li va donar tres regals: Talos, un autòmat de bronze; Laelaps, un gos hiperactiu que mai deixava anar a la seva presa; i una javelina que mai errava. Més tard Zeu

Diuen que el sultà Shahriar totes les nits s'emportava una verge al seu llit, que després de gaudir d'ella a la matinada manava degollar-la, creia que totes les dones eren infidels. Ja havia manat matar a tres mil esposes quan va conèixer a Scheherezade . Scheherazade i el sultà, Del pintor iranià Sani ol molk (1849-1856). Aquesta voluntàriament anar a les estances del sultà i va començar a narrar un conte que va entusiasmar al sultà que va esperar el següent i va perdonar per un dia degollar-la. I així van passar mil i una nits, amb Aladí, Simbad, Alí Babà, Harum el Rachid, llums meravelloses, genis, catifes voladores ... Històries d'amor o tant tràgiques com còmiques, poemes, paròdies i llegendes sobre les tradicions musulmanes. Després de mil i una nits de diverses aventures, i ja amb tres fills, no només el sultà persa havia estat entretingut sinó també educat sàviament en moralitat i amabilitat per Scheherazade, que llavors es va convertir en la seva reina.

El matrimoni entre els divins Zeus i Hera va estar marcat per les constants infidelitats d'ell i l'extrema gelosia de la seva esposa. Un dia el seu "zorrón" espòs li va explicar un conte i ella se'l va empassar: "mira noia, de tant rebregar-me el cap m'ha nascut una nena i li posaré Atenea". Doncs res com ella també era molt divina, va voler tenir un nen sense tastar al seu diví. Això es va creure ella, encara que sigui molt difícil que d'aquest tipus d'actes el seu espòs quedés al marge. I així va néixer Hefestos. Quan va veure a la criatura li va donar un esglai: Cagundeu, que lleig que és ¡I el va expulsar de l'Olimp, al seu costat no podien haver-hi un ser tan lleig. Però el xicot era un trapella, aviat es va embolicar amb Dionís, es va malcasar amb Venus i va acabar en el llit de l'Atenea.... Però aquesta ja és una altra història. Mentre a Hera la va tenir castigada durant anys i anys engatusada amb una monumental joia que Zeu

Encara que el cine va evitar el tràgic final de la família de la Clitemnestra ( Troia ), la literatura grega ens ha fet arribar una història molt diferent. Clitemnestra i Egisto a punt de matar a Agamèmnon Pintura de Pierre Narcisse Guérin. Museu del Louvre. Clitemnestra i Elena eren germanastres i fruit d'una violació de la pobra Leda. Diuen que la innocent noia anava un dia vora un llac i Zeus, que estava a totes, es va acostar a ella en forma de cigne i la va violar, però ella a la nit li van quedar ganes de jeure amb el seu espós (com eren aquests grecs) i fruit de les dues relacions Leda pongué dos ous. D'un nasqueren Càstor i Pòl·lux i de l'altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar. Els primers una mica divins, els segons humans, molt humans.   Clitemnestra va acabar sent adúltera i amb raó. No se li va ocórrer millor cosa que casar-se amb el més animal de la tribu, un tal Agam

La llegenda del naixement del futur rei Jaume I és molt posterior a l'adveniment d'aquest cèlebre rei. Els seus pares eren Maria de Montpeller, bizantina i el bel·licós Pere II, anomenat el Catòlic, monarca de la Corona d'Aragó. El rei Pere no es va caracteritzar per dedicar-se a la seva funció de màxim responsable de la Corona d'Aragó, cosa molt comuna en l'època que li va tocar viure. Mentre els francesos preparaven la Croada contra els càtars, ell va marxar a la Batalla de les Navas de Tolosa que acabaria donant la preponderància de Castella a la península Ibèrica en detriment del regne catalanoaragonès. La seva passió per les dones, especialment per les més joves, el va portar a la perdició. Va arribar tard a la Batalla de Muret, ja que la nit anterior a la batalla va violar una nena, que després va morir. Va resultar ser la filla del templer que havia de guardar la seva esquena a la batalla. Va perdre la batalla, la vida i gairebé els seus regnes. El rei

La Capella Sixtina, inicialment anomenada Palatina, va estar iniciada pel Papa Sixt IV i gairebé   acabada pel seu fill (oficialment nebot) Juli II, l'assassí del Papa Alexandre Borja. Francesco della Rovere (1414-1484), era un franciscà d'origen humil, amb una gran formació intel·lectual, un maquinador maquiavèl·lic, cínic, despòtic i amant de joves noiets als quals omplia d'honors i títols cardenalicis. Un bon amic seu, Pietro Riario, va comprar la voluntat del Col·legi Cardenalici i va fer que fos Papa amb el nom de Sixt IV.   Es va barallar amb tothom, va aconseguir grans i poderosos enemics, fet que va significar demanar ajut al maquiavèl·lic  Ferran el Catòlic, El rei catalano-aragonès a canvi el va obligar a signar la "butlla de 1478" por la que es creava la Inquisició a Castella i Aragó. Més tard va anomenar a Torquemada Gran Inquisidor d'aquests territoris, amb la finalitat de perseguir l'heretgia, Per fer front a les despeses de la c

Trista història la de les dones del poderós Octavi. La seva germana la va obligar a  casar-se  amb el seu enemic, la seva filla la va utilitzar com a moneda de canvi sense cap pietat. Júlia la Major, Altes Museum Berlín.  Tot i que Octavi va triar a la dona que l'acompanyaria tota la vida,  Livia   Drusil·la , no va atorgar aquest dret ni a la seva germana Octàvia  a la que  va obligar a casar amb Marc Antoni, ni a la seva pròpia filla Júlia. L'única  filla del totpoderós Octavi, era fila d'aquest i la seva segona esposa  Escribonia . Quan va  néixer  el seu pare ja estava casat amb  l'ambiciosa   Livia . Aquest fet marcaria tota la seva vida. Júlia  va ser casada amb 14 anys amb el seu cosí Marcel, fill de l'Octàvia, germana de l'emperador. Possiblement va morir assassinat per la totpoderosa  Livia , encara que no es pot confirmar. Més tard, el seu pare la va obligar a casar-se amb el general Agripa, 24 anys més gran que ella. Els tres fills que va

El que va estar una llei per apartar una dona del poder, va acabar provocant la Guerra dels Cent Anys i les Guerres Carlines.  Lluís X Com si d'una maledicció es tractés (1) , els descendents del Rei Felip IV el Bell de França van anar morint sense descendència masculina.  En morir el seu fill gran Lluís X el tron ​​havia de passar a Joana de Navarra, però aquesta havia estat considerada bastarda, un rei feble i una sèrie de conspiracions ho van provocar.   Per evitar la seva reclamació Felip V va desenterrar les lleis Saliques promulgades per  Clodoveu  I al segle VI, més exactament la que impedia a una dona ser Reina de França. El problema es va agreujar en morir ell i el seu germà Carles IV també sense descendència masculina. L'hereu natural seria el fill de la Reina Isabel (la lloba de França), Eduard III d'Anglaterra,  Plantagenet  (d'origen normand i senyors de gran part del territori francès).  Per evitar-ho es va ampliar la prohibició de successió als f

Que té a veure el gest del president Rajoy humiliant-se davant del Papa?, en aquest article ho explicaré. Ciril d'Alexandria va ser Patriarca d'aquesta ciutat entre el 412 i el 444. Malgrat la seva enorme influència sobre el cristianisme de la seva època, l'Església Catòlica mai va reconèixer els sants nomenats per ell i la seva pròpia santificació no va arribar fins a 1882 en què el Papa Lleó XIII el va nomenar "Doctor de l'Església", en època de fervor antisocialista al Vaticà. Per què van trigar tant? De caràcter autoritari, quan va succeir al seu oncle (1) Teòfil com Patriarca, es va trobar al capdavant d'una església no només poderosa, sinó també immensament rica. Després del saqueig deL Serapeu d'Alexandria, les seves riqueses van passar a les seves arques i no a ajudar a pal·liar la fam i la pobresa dels seus coreligionaris. Amb el pretext de netejar la ciutat d'idòlatres es va llançar a una despietada persecució contra els jueus i els pa

Estem davant d'una de les obres més importants de la pintura gòtica italiana, però en el seu temps no va tenir una gran acceptació dins de l'església. A inicis del s. XIV la seu papal estava a Avignon, els papes preferien contractar a artistes francesos. Per això les ciutats italianes tenien al seu abast un magnífic elenc. Eren temps en els quals Siena i Florència vivien una enorme rivalitat. En aquest context els banquers de Siena van encarregar un tríptic sobre l'Anunciació que havia de causar sensació, i ho van aconseguir. La pintura va ser encarregada per a l'altar de sant Ansano, un dels protectors de Siena. L'obra és d'una singular bellesa i és considerada com una obra mestra del gòtic, però en el seu temps amb ella va arribar l'escàndol, doncs no va ser compresa pels religiosos de la ciutat toscana. La bellesa perversa de l'àngel anunciador, la seva serietat, es va interpretar com una reprimenda a la Verge. Per què? El posi seriós d'

Dir-se Joana i aspirar a la corona no és cap ganga. Al llarg de la història, reines amb aquest nom van patir tota mena de desgràcies, fins i tot alguna va arribar a perdre el cap. Així li va anar a Joana de Navarra (1311-1349), que la van qualificar de bastarda al néixer i li van muntar la llei Sàlica per apartar-la del poder (Era néta de Felip IV el Bell de França), la seva mare va ser acusada d'adulteri i el seu pare, Lluís X, no la va reconèixer. La llei sàlica acabaria costant la Guerra dels cent anys. Però al segle XVI una reina florentina, anomenada Caterina, amb l'ajuda de tota classe de verins va acabar amb la casa de Valois, i els descendents de la pobre Joana van començar a manar a Europa... eren els borbons. A Joana (1462-1530) la filla d'Enric IV el "doliente" la van anomenar Beltraneja. El seu suposat pare, Beltrán de las Cuevas, es ficava al llit tant amb el seu pare, com amb la seva mare. A la pobra després acusar-la de bastarda, i patir mil traï

Des de Su (Riner) ens endinsarem a la serralada de Pinós, trobarem el dolmen de Pera, el castell de Cal Tristany, la torre medieval d'Ardèvol i el Santuari de Santa Maria de Pinós al centre geogràfic de Catalunya. La ruta no és circular, però anada i tornada són menys de 10 km i un desnivell de poc més de 250 metres. Si es disposa de vehicles a partir d'Ardèvol es por anar cap a Llanera i un sender porta cap a la torre de Vallferosa, s XI a 1 km de la carretera que uneix Torà amb Solsona. De Su a la carretera poden ser uns 12 km. Su és un petit poblet que es troba a la carretera que uneix Cardona amb Solsona pel Santuari del Miracle , té un hostal amb un bon restaurant i apartaments. A la sortida del poble surt un camí, ara asfaltat, amb direcció a Pinós. A prop de dos km de Su trobarem indicació per anar fins al dolmen de la Pera i Can Tristany, una masia fortificada, amb torretes original del segle XI. Va estar refugi carlí al segle XIX. Avui és una casa rural, es tro

La noia era neboda (1) del cardenal Mazarino, el darrer amant de reina Anna d'Àustria . Una reina  molt queen,  segons Dumas, que li posava les banyes al seu Lluiset XIII, amb un duc anglès enemic de França, ella tenia els mateixos gustos que el seu real espós: perseguir jovenets. Segurament el seu amant anglés també,  però  aquesta ja  és  un  altra  història . Olimpia Mancini, retrat de Pierre Mignard Olimpia va créixer al costat d'un nen que era un rei i un sol. Un xicot que tenia el costum real de dur-se a llit tot el gènere femení que se li posava a tir. Lògicament parlo de Lluís XIV. Així que un dia se li va posar la panxa un pèl gran i la van casar amb un tal Eugeni Maurici de Savoia, títol dotat de real cornamenta. Després, la real amant va passar a ser una divina intrigant. Ningú es ficava al llit de ningú sense la seva supervisió, així si: previs favors remunerats. Sana costum que després la Pompadour, el cul de França , (clic)  va saber explotar degudame

Filla, germana i mare d'emperadors romans, la vida de Gal-la Placídia (389-450) no va ser un llit de roses. Després de la mort del seu pare, Teodosi I, Roma va ser assetjada pels visigots. Per evitar el desastre, el seu germà Horaci la va regalar  al rei Alarico,  com a ostatge. Aquest   la va omplir de cadenes i la hi va portar amb la seva horda, recorrent la península d'Itàlia,  Mort aquest va passar a mans del rei Ataülf, amb qui es va casar, en un matrimoni que en principi era de compromís. Amb ell va viure uns anys de pau,  entre Tolosa i Barcelona, ​​fins que va enviudar. Sigeric, el nou rei, va assassinar a tots els seus fills i la va vexar cruelment. Assassinat aquest, un nou rei, Walia, la va retornar al seu germà l'emperador Honori. Però una altra vegada va ser utilitzada com a moneda de canvi i es va veure obligada a casar-se amb el general Constancio, i de nou va tornar a enviudar. De nou el seu germà la va maltractar, en aquesta ocasió amb intent de vi

Jeanne-Antoinette Poisson, dama Le Normant d’Étiolles, marquesa de Pompadour, duquessa de Ménars, més coneguda com a Madame de Pompadour (1721-1764), fou la més cèlebre de les amants del rei Lluís XV de França, i esdevingué així una de les dones més influents de la França del segle XVIII. No tan sols va ser l'amant real o la influent aconseguidora de favors de tot tipus a Versalles, també es creia ser posseïdora del millor cul de França. I per immortalitzar l'hi va ensenyar a retratista reial Boucher. Aquest no va perdre el temps i el va immortalitzar amb el quadre anomenat l'Odalisca. En 1745 es va convertir en l'amant oficial del rei. La seva relació amb Lluís XV va continuar més enllà dels furors inicials mantenint el seu estatus i influència. Va estar la gran "mecenes" del segle XVIII, va encarregar obres d'art, va donar el patrocini real a escriptors i pintors i va aconseguir que el seu germà, el marquès de Marigny, fos el ministre per a les ar

La ruta té moltes possibles variants, la que proposo surt i acaba l'estació de Gavà. El desnivell és d'uns 400 metres, la ruta és d'uns 16 km. No té excessiva dificultat. En poc més de 4 hores es pot realitzar. Iniciem la ruta a les 9,00 a l'estació de Gavà, travessem el municipi pujant Rambles, Setge Màrtirs 1714, carrer sant Pere i Parc del  Mil·leni . Seguirem la ruta pel Pla de Que ralt  fins a Can  LLong , més endavant hem  de  travessar la rotonda i seguir pel carrer  asfaltat  a la part baixa de la Urbanització de la  Sentiu . El  camí  asfaltat segueix amb  un camí  en bon estat per marge dret de la vall fins passada la font. Per  camí  podem veure la masia de Can  Dardena , antiga Torre de la Sentiu, els seus  orígens  daten del segle XI. Passada la font i sota la masia de Can Vinyes, al  travessar  la riera veurem un sender que seguirà per la banda esquerra de la vall  enmig  d'un paisatge espectacular. Arribarem a una a