LA HUMANA CLITEMNESTRA

Encara que el cine va evitar el tràgic final de la família de la Clitemnestra (Troia), la literatura grega ens ha fet arribar una història molt diferent.

Clitemnestra i Egisto a punt de matar a Agamèmnon Pintura de Pierre Narcisse Guérin. Museu del Louvre.

Clitemnestra i Elena eren germanastres i fruit d'una violació de la pobra Leda. Diuen que la innocent noia anava un dia vora un llac i Zeus, que estava a totes, es va acostar a ella en forma de cigne i la va violar, però ella a la nit li van quedar ganes de jeure amb el seu espós (com eren aquests grecs) i fruit de les dues relacions Leda pongué dos ous. D'un nasqueren Càstor i Pòl·lux i de l'altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar. Els primers una mica divins, els segons humans, molt humans.  




Clitemnestra va acabar sent adúltera i amb raó. No se li va ocórrer millor cosa que casar-se amb el més animal de la tribu, un tal Agamèmnon, rei de Micenes. Aquest estava molt avorrit i va muntar la de Troia. Abans de marxar va organitzar una monumental barbacoa amb la seva pròpia filla, Ifigènia, com carnassa. Com eren aquets xicots¡¡¡

A la pobra Clite la va deixar amb un immens cinturó de castedat, però el rei, molt ruc ell, li va donar la clau a un bon amic, un tal Egisto. Fia't dels amics, abans d'arribar a Troia ja estava al llit de Clite. I es van embolicar, abans, això si, van enviar als seus nens a córrer per la muntanya.

Després de no deixar un sol troià viu i ressuscitar de tantes vegades com els americans el van assassinar al cinema, Agamèmnon va tornar a casa. Ella li va donar un tiberi del copó i quan esperava sessió de llit ... A criar malves ... Però els seus nens, Orestes i Electra, que de tant córrer per la muntanya ja caminaven grandets en veure tanta carnisseria, van decidir fer el mateix amb la seva pobra mare.

Mortal ella i no divina com la seva germana Helena, que tornava a estar fabricant fillets pel ros Menelao. I així els autors grecs van tenir tema per muntar unes bones tragèdies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NI DINS NI FORA CIUTAT

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA

QUAN EL JOAN PETIT BALLAVA DE DEBÒ