LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

  Dades procedents del seminari de la Societat Catalana d'Arqueologia, amb els profesors Carles Buenacasa i Jordina Sales. Redactat meu, fora quan indico el contrari.  Accés a la primera part:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2022/11/in-nomine-domini-ecclesia-consecrata.html   SANT MARTÍ DE TOURS NO VA SER UN "DESTROYER" En contra del que defensa Catherine Nixey a "La Edad de la Penumbra", Martí de Tours (s. IV) no va ser un destructor del patrimoni romà. Tot el contrari va reutilitzar molts dels edificis abandonats per convertir-los en espais cristians, especialment esglésies. Això si va exorcitzar-los per evitar presències paganes. I aquesta va ser la tendència general del cristianisme a Occident. El segle IV encara el paganisme dominava a Roma, no li haurien permès. A Orient si que com diu aquesta autora, es va produir aquesta destrucció sistemàtica, però ja va ser al segle V, quan ja el cristianisme dominava el poder de l'imperi oriental. Dit aix

 Dades procedents del seminari de la Societat Catalana d'Arqueologia, amb els profesors Carles Buenacasa i Jordina Sales. Redactat meu, fora quan indico el contrari.  Amfiteatre de Tarragona, al centre basílica de Sant Fructuós, s VI. 1) La domus ecclesiae i l'àgape. (Imatge: Àgape, Mausoleu a Constanta, Romania) Els primers cristians es reunien en espais pobres, generalment en cases privades, entorn una taula on menjaven i llegien i parlaven sobre la "bona nova "evangelion. Eren assemblees (ecclesia) on homes i dones es trobaven en igualtat i sense jerarquies A Orient ho podien fer a les sinagogues jueves. L'any 70, després de l'expulsió dels jueus de Palestina, aquests van iniciar la primera persecució contra el cristianisme, a partir d'aquest moment es van reunir en llocs privats, assenyalant on ho feien amb dos peixos. Amb el temps les cases van ser substituïdes per espais de culte, amb les reunions jerarquitzades, on la dona va anar perdent presència

  Suposadament, el 1908  Charles   Dawson  va trobar una mandíbula i un tros de crani a Anglaterra. Durant molts anys es va creure que era la "baula perduda", però en realitat va ser un gran engany. L'expressió "baula perduda" es refereix originalment als fòssils de formes transicionals, quan aquests estats intermedis aparentment faltaven al registre fòssil o se'n desconeixia l'existència. No és una expressió d'ús científic, i genera grans controvèrsies. La incorrecció de terme ve de la consideració que l'evolució no va ser lineal. Les restes òssies trobades a  Piltdown  ( Sussex ) van ser presentades pel  Dawson , amb dos paleontòlegs de prestigi a la Societat Geològica de Londres, on després de dos anys d'investigació va ser acceptada com la "baula Perduda". Gran notícia, ja que era blanc, britànic i segurament ja prenia el te a les 5 de la tarda. Alguns investigadors, no britànics, van desconfiar del descobriment. Però els angles

 Segons Heròdot, el faraò Keops va prostituir a la seva filla per fer la piràmide de Gizeh, i aquesta en va fer un altre amb les pedres que li portaven els seus amants. Cert? Aquí ho explico. Heròdot d'Halicarnàs ( Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς), va ser un historiador i geògraf grec del segle V aC considerat el pare de la història (ἱστορία). Encara que no negà la intervenció divina en els fets històrics, basa la seva investigació  en l'observació personal dels fets i l'observació de les dades. Per ells els testimonis orals van ser fonamentals per a les seves investigacions, el fet de contrastar-los el va portar a alguna conclusió molt curiosa. Al segle V a.C. Heròdot va visitar Egipte i va escriure sobre el que va veure allà a la seva obra "Història", la primera crònica històrica de l'Edat Antiga. a descriure el que va veure, però també el que li van explicar i és aquí on va donar per bona la narració dels sacerdots sobre Keops i les piràmides. clergues que sembla se

Durant segles, l'Imperi Romà es va identificar com una immensa orgia que el va portar a la seva destrucció. Thomas Couture,  Romains de la décadence,  1847, Commande de l'Etat, 1846,  Musée d’Orsay Els romans a la seva decadència (en francès: Les Romains de la décadence) és una pintura de l'artista francès Thomas Couture, exposada per primera vegada al Saló de París de 1847, un any abans de la Revolució de 1848 que va enderrocar la monarquia de juliol i va obrir les portes a la primera república. Va ser l'obra més elogiada en aquest Saló, L'obra de Couture recorda l'estil de Rafael, dos anys abans de l'inici de la Germandat Prerrafaelita a Anglaterra. Forma part de l'estil "clàssic" francès entre 1850 i 1900. Actualment es pot veure al Museu d'Orsay de París. La fitxa de museu diu: “ Aquest va ser plasmat pel mateix Couture, que cita al catàleg del Saló de 1847, on es va mostrar el quadre, dos versos de Juvenal, un poeta romà (cap a 55-140

Van existir unions, similars al matrimoni, a l'Edat Mitjana? Què era l'adelphopoiesi? Intentaré contestar-ho aquí. Icona dels sants Sergi i Bacus (s VIII). Museu Nacional de Kíev. (Procedència Wikipédia) Per a John Boswell, els pactes d'agermanament medievals (adelphopoiesi) entre persones del mateix sexe eren el més semblant als matrimonis homosexuals de l'actualitat. Sergi i Baco van ser, supusadament, durant principis del segle IV dos importants militars de l'emperador Maximilià, que els tenia en gran estima per la seva valentia. Sergi era primicerius (cap-comandant de l'escola dels gentils) i Baco el secundarius. Van ser martiritzats quan es va descobrir que eren cristians i l'Església els va declarar sants. Segons assenyala wikipédia. Al seu temps se'ls considerava germans de fe, fins al segle XIV que a més se'ls va considerar germans de sang. No entraré en la constant polèmica sobre si eren germans, amics o amants, tampoc sobre si van existir e

 Sovint veiem com cada cop que sorgeix una desgràcia o apareix una nova epidèmia surt algú culpant l'homosexualitat. Des de l'estigma de la lepra a la còvid o la verola del mico, i malauradament sempre ha estat així. En realitat, aquest missatge estigmatitzador apareix per primera vegada a finals del segle IV i va arribar de la mà d'Agustí d'Hipona que per primera vegada relaciona Sodoma com a paradigma de totes les impietats, i assenyala que la “fornicació entre homes era un pitjor crim que fornicar amb la pròpia mare i violava la “sagrada” relació que existia entre els homes i el “Creador”. Ja abans la Bíblia havia assenyalat la lepra com un càstig diví contra l'home pels seus molts pecats, especialment els de fornicació i entre ells la que es feia entre homes, però formava part de la condemna generalitzada contra qualsevol relació sexual no procreativa. Les paraules del de Hipona van servir per fer lleis contra la sodomia, un bon pretext per treure enemics incòm

 Discurs institucional amb motiu del Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust fet a Mataró el 26 de gener del 2020. Viktor Emile Frankl , científic austríac jueu i primera persona que va desenvolupar el concepte de “resiliència” va dir: ' Desgraciat qui en tornar a casa seva va descobrir una realitat totalment diferent de la íntimament enyorada durant els anys de captiveri! Ell havia perdut tota la seva família als Camps d’Extermini. Terrible tragedia. Els homosexuals ni tan sols van poder tornar a les seves cases, van seguir proscrits i perseguits al igual que la població gitana, no van rebre ni tan sols la consideració de víctimes de l’holocaust. Un dels primers actes del nazisme va ser l’assalt a d ’Institut per a l’Estudi de la Sexualitat ( Institut für Sexualwissenschaft), just 4 mesos després de l’arribada de Hitler al poder i cinc anys abans de la fatídica Nit dels Vidres Trencats. No va arribar de sobte ; feia temps que mostraven el seu odi al carrer; feia

 L'objectiu principal dels tribunals del Sant Ofici no era la salvació de les ànimes pecadores, ni la redempció dels pobres reus, era impartir por. Un poble temorós, era un poble obedient al poder establert. Eren organismes polítics, més que religiosos, inspirar terror entre la població enfortia el poder establert, el poder del rei, la noblesa i l'alt clergat. La clemència, la misericòrdia o el perdó estava absent, molt lluny del que en teoria pregonava el cristianisme. El terrorífic inquisidor Nicolau d'Eymeric (1) assenyalava: "Cal recordar que la finalitat principal del procés i la condemna a mort no és salvar l'ànima de l'acusat, sinó procurar "el bé públic" i infondre terror al poble" El “bé públic” no era el del poble i havia d'estar lluny de qualsevol concepció caritativa, el bé públic era el del poder establert. A les actes condemnatòries que s'han conservat, podem veure com clergues, pagesos o mariners eren tractats amb la mateix