IN NOMINE DOMINI ECCLESIA CONSECRATA EST (I PART)
Dades procedents del seminari de la Societat Catalana d'Arqueologia, amb els profesors Carles Buenacasa i Jordina Sales. Redactat meu, fora quan indico el contrari.
Amfiteatre de Tarragona, al centre basílica de Sant Fructuós, s VI.
1) La domus ecclesiae i l'àgape.(Imatge: Àgape, Mausoleu a Constanta, Romania)
Els primers cristians es reunien en espais pobres, generalment en cases privades, entorn una taula on menjaven i llegien i parlaven sobre la "bona nova "evangelion. Eren assemblees (ecclesia) on homes i dones es trobaven en igualtat i sense jerarquies A Orient ho podien fer a les sinagogues jueves.
L'any 70, després de l'expulsió dels jueus de Palestina, aquests van iniciar la primera persecució contra el cristianisme, a partir d'aquest moment es van reunir en llocs privats, assenyalant on ho feien amb dos peixos.
Amb el temps les cases van ser substituïdes per espais de culte, amb les reunions jerarquitzades, on la dona va anar perdent presència fins que va ser apartada.
Carta de Pau als Romans, 16, 1 a 15
Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l'església que és a Cèncrees. 2 Acolliu-la en el nom del Senyor, com correspon als qui són del poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n'ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix.
3 Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, 4 que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves. 5 Saludeu també l'església que es reuneix a casa d'ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l'Àsia, han cregut en Crist. 6 Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. 7 Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix. 8 Saludeu Ampliat, el meu estimat en el Senyor. 9 Saludeu Urbà, col·laborador nostre en el Crist, i el meu estimat Estaqui. 10 Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa d'Aristobul. 11 Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor. 12 Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l'estimada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. 13 Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. 14 Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells. 15 Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells. 16 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist.
2) LES CATACUMBES NO EREN REFUGIS DE PERSEGUITS
(Imatge, Catacumbes de Domitil.la, s IV)
Eren necròpolis d'origen pagà i anteriors al cristianisme, sols a partir del s IV són administrades per l'església. Enterrar sota terra era més barat que en superfície, també es buscava un lloc més segur, on guardar el cos en espera de la resurrecció. Eren llocs on es considerava que el cos "dormia", d'això ve el nom "koimeterion' -κοιμητήριον-" (cementiri).
Les catacumbes van sorgir com a conseqüència de les creences ultraterrenals dels romans i els seus costums. Una incineració era molt més cara. Eren llocs poc ventilats, amb molt poca llum i amb una forta pudor que les feia inhabitables. Mai van poder ser refugi de perseguits.
La majoria de pintures murals són dels segles IV a VII, època sense persecucions.
3) Birkat haMinim, maleïts siguin els heretges.(Imatge: El saqueig de Jerusalem, del mur interior de l'Arc de Titus, Roma.)
Jueus i cristians van compartir espais a les sinagogues, el mateix Pau de Tars hi anava predicar, acceptant els criteris dels rabins. Aquesta relació es va trencar quan l'any 70 Tito va arrasar Jerusalem i el seu temple. Els hebreus van culpabilitzar als cristians i van llançar una maledicció anomenada "Birkat haMinim" (ברכת המינים): "Per als apòstates que no hi hagi esperança, i desarrelin el regne de l'arrogància ràpidament i als nostres dies. Que els natzarens i els sectaris morin en un moment. Que siguin esborrats del llibre de la vida, i no s'escriguin juntament amb els justos. Lloat siguis, Senyor, que sotmetis als superbs".
Aquest fet va significar la primera persecució dels cristians, molt abans que ho fessin els jueus. A partir d'aquest moment es van reunir en cases privades en assemblea (domus ecclesiae), on mangaven entorn una taula (Agape) en igualtat homes i dones per llegir la "bona nova" (Evangelion).
4) CONSTANTÍ I NO VA FER AL CRISTIANISME LA RELIGIÓ OFICIAL DE ROMA (Imatge: Mosaic representant Constantí I el Gran a Hagia Sofia, Istanbul.)
L'Edicte de Milà va restaurar la tolerància al cristianisme, va retornar les seves propietats confiscades durant les persecucions, els va indemnitzar i donar exaccions fiscals. A més va permetre augmentar l'alçada de les cases d'oració, les noves es van continuar construint al costat de les muralles i no al centre de les ciutats. A Barcelona les construccions cristianes d'aquest temps van ser als suburbis extramurs (Sant Pere Puelles o la Tomba de Sant Cugat a l'actual mercat de Santa Caterina) o la seu episcopal de la catedral.
Constantí va finançar la construcció de 40 basíliques en llocs "sagrats" del cristianisme com el Vaticà (circ de Calígula on suposadament es va executar a sant Pere) o el sant Sepulcre de Jerusalem. Però no ho va fer en detriment de la religió tradicional de Roma.
Va ser l'emperador hispà Teodosi I el que va decretar al cristianisme com religió oficial de l'Imperi 67 anys més tard, a l'Edicte de Tessalònica l'any 380.
Font: Nous espais cristians dins la ciutat clàsica. Carles Buenacasa/ Jordina Sales. Societat d'Arqueologia Catalana.
Els primers cristians es reunien en espais pobres, generalment en cases privades, entorn una taula on menjaven i llegien i parlaven sobre la "bona nova "evangelion. Eren assemblees (ecclesia) on homes i dones es trobaven en igualtat i sense jerarquies A Orient ho podien fer a les sinagogues jueves.
L'any 70, després de l'expulsió dels jueus de Palestina, aquests van iniciar la primera persecució contra el cristianisme, a partir d'aquest moment es van reunir en llocs privats, assenyalant on ho feien amb dos peixos.
Amb el temps les cases van ser substituïdes per espais de culte, amb les reunions jerarquitzades, on la dona va anar perdent presència fins que va ser apartada.
Carta de Pau als Romans, 16, 1 a 15
Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l'església que és a Cèncrees. 2 Acolliu-la en el nom del Senyor, com correspon als qui són del poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n'ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix.
3 Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, 4 que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves. 5 Saludeu també l'església que es reuneix a casa d'ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l'Àsia, han cregut en Crist. 6 Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. 7 Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix. 8 Saludeu Ampliat, el meu estimat en el Senyor. 9 Saludeu Urbà, col·laborador nostre en el Crist, i el meu estimat Estaqui. 10 Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa d'Aristobul. 11 Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor. 12 Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l'estimada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. 13 Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. 14 Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells. 15 Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells. 16 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist.
2) LES CATACUMBES NO EREN REFUGIS DE PERSEGUITS
(Imatge, Catacumbes de Domitil.la, s IV)
Eren necròpolis d'origen pagà i anteriors al cristianisme, sols a partir del s IV són administrades per l'església. Enterrar sota terra era més barat que en superfície, també es buscava un lloc més segur, on guardar el cos en espera de la resurrecció. Eren llocs on es considerava que el cos "dormia", d'això ve el nom "koimeterion' -κοιμητήριον-" (cementiri).
Les catacumbes van sorgir com a conseqüència de les creences ultraterrenals dels romans i els seus costums. Una incineració era molt més cara. Eren llocs poc ventilats, amb molt poca llum i amb una forta pudor que les feia inhabitables. Mai van poder ser refugi de perseguits.
La majoria de pintures murals són dels segles IV a VII, època sense persecucions.
3) Birkat haMinim, maleïts siguin els heretges.(Imatge: El saqueig de Jerusalem, del mur interior de l'Arc de Titus, Roma.)
Jueus i cristians van compartir espais a les sinagogues, el mateix Pau de Tars hi anava predicar, acceptant els criteris dels rabins. Aquesta relació es va trencar quan l'any 70 Tito va arrasar Jerusalem i el seu temple. Els hebreus van culpabilitzar als cristians i van llançar una maledicció anomenada "Birkat haMinim" (ברכת המינים): "Per als apòstates que no hi hagi esperança, i desarrelin el regne de l'arrogància ràpidament i als nostres dies. Que els natzarens i els sectaris morin en un moment. Que siguin esborrats del llibre de la vida, i no s'escriguin juntament amb els justos. Lloat siguis, Senyor, que sotmetis als superbs".
Aquest fet va significar la primera persecució dels cristians, molt abans que ho fessin els jueus. A partir d'aquest moment es van reunir en cases privades en assemblea (domus ecclesiae), on mangaven entorn una taula (Agape) en igualtat homes i dones per llegir la "bona nova" (Evangelion).
4) CONSTANTÍ I NO VA FER AL CRISTIANISME LA RELIGIÓ OFICIAL DE ROMA (Imatge: Mosaic representant Constantí I el Gran a Hagia Sofia, Istanbul.)
L'Edicte de Milà va restaurar la tolerància al cristianisme, va retornar les seves propietats confiscades durant les persecucions, els va indemnitzar i donar exaccions fiscals. A més va permetre augmentar l'alçada de les cases d'oració, les noves es van continuar construint al costat de les muralles i no al centre de les ciutats. A Barcelona les construccions cristianes d'aquest temps van ser als suburbis extramurs (Sant Pere Puelles o la Tomba de Sant Cugat a l'actual mercat de Santa Caterina) o la seu episcopal de la catedral.
Constantí va finançar la construcció de 40 basíliques en llocs "sagrats" del cristianisme com el Vaticà (circ de Calígula on suposadament es va executar a sant Pere) o el sant Sepulcre de Jerusalem. Però no ho va fer en detriment de la religió tradicional de Roma.
Va ser l'emperador hispà Teodosi I el que va decretar al cristianisme com religió oficial de l'Imperi 67 anys més tard, a l'Edicte de Tessalònica l'any 380.
Font: Nous espais cristians dins la ciutat clàsica. Carles Buenacasa/ Jordina Sales. Societat d'Arqueologia Catalana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada