IN NOMINE DOMINI ECCLESIA CONSECRATA EST (II PART)
Dades procedents del seminari de la Societat Catalana d'Arqueologia, amb els profesors Carles Buenacasa i Jordina Sales. Redactat meu, fora quan indico el contrari.
Accés a la primera part: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2022/11/in-nomine-domini-ecclesia-consecrata.html
SANT MARTÍ DE TOURS NO VA SER UN "DESTROYER"
En contra del que defensa Catherine Nixey a "La Edad de la Penumbra", Martí de Tours (s. IV) no va ser un destructor del patrimoni romà. Tot el contrari va reutilitzar molts dels edificis abandonats per convertir-los en espais cristians, especialment esglésies. Això si va exorcitzar-los per evitar presències paganes. I aquesta va ser la tendència general del cristianisme a Occident. El segle IV encara el paganisme dominava a Roma, no li haurien permès.
A Orient si que com diu aquesta autora, es va produir aquesta destrucció sistemàtica, però ja va ser al segle V, quan ja el cristianisme dominava el poder de l'imperi oriental.
Dit això, segueixo recomanant el llibre, sobre aquest tema segur no s'ha dit la darrera paraula.
Imatge Martí parteix la capa, de Simone Martini, s XIV. Església de Sant Francesc, Asís.
Les primeres es trobaven als suburbis fora de la muralla, fugint de possibles persecucions. Una era al lloc del suposat martyrium de sant Cugat amb la seva corresponent necròpolis (Avui Mercat de santa Caterina). L'altra estava més prop al mar, sobre el que es creu va ser l'amfiteatre de Barcelona, es tracta de Santa Maria de les Arenes, amb una extensa necròpolis.
Amb la permissivitat de l'emperador Constantí es va construir el conjunt episcopal, per on es troba l'actual catedral i prop de la muralla. Mentre al centre de la ciutat s'alçava al mont Tàber.
Posteriors són la de Sant Miquel sobre unes termes romanes, i les de Just i Pastor i el Pi, es desconeix si alguna d'elles era del culte arrià.
Fonts: Els nous espais cristians dins la ciutat clàssica. Societat Catalana d'Arqueologia..
Santa María de las Arenas, Santa María del Mar y el anfiteatro romano de Barcelona. Jordina Sales Carbonell. Revista d'Arqueologia de Ponent.
DE LA DOMUS ECCLESIAE A LA BASÍLICA CRISTIANA
(Imatge de la Basílica Constantiniana de Sant Pere, segle V)
Amb l'edicte de Gal.lié (260) el cristianisme viu una primera etapa de tolerància que va permetre engrandir les "domus ecclesiae" i van aparèixer les primeres basíliques, més espaioses i sense murs que la dividissin internament. Però amb Dioclecià, el 303 tornen les persecucions i les confiscacions de béns. Amb l'Edicte de Milà (313) els béns són restituïts i a més es permet fer una basílica més gran.
L'espai es divideix amb l'atrium, on els fidels es poden rentar, el nàrtex on han de guardar els catecúmens mentre se celebra l'eucaristia, després la nau i l'àbsida on es posava el bisbe en posició majestàtica. Apareixen les jerarquies i la dona va perdent tota presència i poder, acabant apartades dels homes.
Fins al segle V les construccions seran al costat de les ciutats, prop de les muralles o als suburbis, els edificis pagans continuaran estant al centre. Allà són d'espais més econòmics i també més vulnerables davant atacs aliens.
La basílica romana era un espai civil on es podia repartir justícia, rebre la presència de l'emperador, o fer reunions privades. Com que no eren espais religiosos, van poder ser ocupats pel cristianisme progressivament.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada