LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Manuel d'Amat i de Junyent (1704-1782) va estar un militar borbònic que va amassar una gran fortuna sent virrei del Perú. Molt conegut per la seva relació amb l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi». La Perricholi va ser una cèlebre actriu peruana del segle XVIII, coneguda. La seva fama va ser paral·lela al poder que va exercir per ser amant del virrei del Perú Manuel Amat, quaranta anys més gran que ella. En Manuel li deia la intimitat "peti-xol" (petita joia); un fet poc romàntic va fer que el nom transcendís: en una de les tantes baralles dels amants, Amat la va cridar enfurismat "gossa chola" que en el seu accent sonava a "perri choli". L'incident va transcendir fora del Palau, i l'alta societat de Lima, que no li tenia molta estima, va començar a cridar "La Perricholi" per humiliar-la. La Perricholi va propiciar moltes de les construccions que Amat va realitzar durant el seu govern: la Alameda de

Us presento les meves recomanacions per aquest Sant Jordi, tots ells estaran presents a la meva propera ruta que parlarà de relacions sexuals i llibres.  Per accedir a la informació doneu sobre eln noms en blau. En primer lloc recomano els treballs de Jaume Riera i Rocío Rodrígues. Sodomites Catalans és un treball rigorós sobre la persecució de la sodomia a Catalunya i les lleis, els costums i la vida al nostre país entre els segles XIII i XVIII: El treball de la Rocio  es centra als segles XVI i XVI i als territoris de la Corona d'Aragó, amplia la informació amb una novel·la que ens mostra la vida dels homosexuals a través d'un recorregut que va de Navarra al Marroc en temps de Carles II d'Àustria. " En finir avec Eddy Bellegueule " és un llibre autobiogràfic del Eddy del Édouard Louis, (Como acabar con Eddy Belleguele, en espanyol) escrit amb la parla de la Picardie. Narra la seva pròpia experiència viscuda en una petita localitat de la Pica

Hi ha una llegenda d'un monjo que va acabar els seus dies al Monestir de Santa Margarida al Raval, tot indica que va buscar a aquest indret refugi i protecció per un passat molt tèrbol. Raimon de Monfar era un monjo català, jove i ben plantat, que residia a l'Abadia d'Arlès al Vallespir, Catalunya Nord. Tot indica que compartia la vida retirada del monestir, amb la més festiva de Perpinyà, on portava una vida que Josep Mª Carandell qualifica de "galant". En aquesta vida paral·lela va conèixer a una jove anomenada Teresa de Bearn, amb tan mala sort que aquesta al mateix temps es relacionava amb un noble del Rosselló anomenat Manel de Sant Denís. I va aparèixer la gelosia. Ramon no volia deixar la vida monàstica, però també volia en exclusiva a la Teresa. I com a les bones no va aconseguir el que volia, per Nadal de 1661 el Raimon va anar a casa del Manel i el va cosir a punyalades, remata'n-lo amb un martell. Les autoritats van prendre a la Teresa a