Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2022

IN NOMINE DOMINI ECCLESIA CONSECRATA EST (II PART)

Imatge
  Dades procedents del seminari de la Societat Catalana d'Arqueologia, amb els profesors Carles Buenacasa i Jordina Sales. Redactat meu, fora quan indico el contrari.  Accés a la primera part:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2022/11/in-nomine-domini-ecclesia-consecrata.html   SANT MARTÍ DE TOURS NO VA SER UN "DESTROYER" En contra del que defensa Catherine Nixey a "La Edad de la Penumbra", Martí de Tours (s. IV) no va ser un destructor del patrimoni romà. Tot el contrari va reutilitzar molts dels edificis abandonats per convertir-los en espais cristians, especialment esglésies. Això si va exorcitzar-los per evitar presències paganes. I aquesta va ser la tendència general del cristianisme a Occident. El segle IV encara el paganisme dominava a Roma, no li haurien permès. A Orient si que com diu aquesta autora, es va produir aquesta destrucció sistemàtica, però ja va ser al segle V, quan ja el cristianisme dominava el poder de l'imperi oriental. Dit aix

IN NOMINE DOMINI ECCLESIA CONSECRATA EST (I PART)

Imatge
 Dades procedents del seminari de la Societat Catalana d'Arqueologia, amb els profesors Carles Buenacasa i Jordina Sales. Redactat meu, fora quan indico el contrari.  Amfiteatre de Tarragona, al centre basílica de Sant Fructuós, s VI. 1) La domus ecclesiae i l'àgape. (Imatge: Àgape, Mausoleu a Constanta, Romania) Els primers cristians es reunien en espais pobres, generalment en cases privades, entorn una taula on menjaven i llegien i parlaven sobre la "bona nova "evangelion. Eren assemblees (ecclesia) on homes i dones es trobaven en igualtat i sense jerarquies A Orient ho podien fer a les sinagogues jueves. L'any 70, després de l'expulsió dels jueus de Palestina, aquests van iniciar la primera persecució contra el cristianisme, a partir d'aquest moment es van reunir en llocs privats, assenyalant on ho feien amb dos peixos. Amb el temps les cases van ser substituïdes per espais de culte, amb les reunions jerarquitzades, on la dona va anar perdent presència