LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Talamanca és municipi de la comarca del Bages. Poble antic, amb carrers estrets i en pendent, i cases velles ben restaurades. Talamanca pot ser l'inici de moltes rutes, cap a Mura, als tinells de vi, a Moià, als senders de la Batalla de Talamanca, o als Serrats del Vintró i Féliu...:   http://ca.wikiloc.com/rutes/senderisme/espanya/catalunya/talamanca A mitjans de l'agost de 1714 les tropes catalanes del Marqués de Poal van derrotar a les borbóniques, en un intent per trancar el setge sobre Barcelona. Posteriorment les tropes borbòniques van arrasar Talamanca com a càstig pel seu suport al govern legítim de Catalunya. Posteriorment a finals del segle XX van créixer al seu entorn tot un seguit de habitatges que han trencat amb l'entorn antic d'aquesta petita vila. Els seus vilatans vivien del raïm, en terres de difícil accés. Aquest fet va motivar la creació d'uns enormes tinells en el que guardava la verema i el feia el vi, prop de la vinya.

L'habitació 712, del Parador de Cardona. Diuen que aquesta cambra resta tancada al públic, i tan sols es lloga si algú la demana en concret. El motiu no es un altre que els fenomens paranormals que creuen es produeixen al seu si, sorolls, presencies rares, visions... Pot ser un bon reclam per visitar el impressionant Parador, o qui sap. Molt abans de ser Parador jo havia jugat amb altres nois al seu interior, tindria 12 o 13 anys i molta imaginació o ganes d'ella. El cert es que ja ens havien informat que des de les seves profunditats encara sorgien els horribles laments dels torturats en els temps mes foscos de la seva història. El cert es que un cop vaig sentir el que creia era un agònic lament, no em vaig quedar a veure si es tractava d'un fantasma o del soroll produït per alguna bestia espantada. Jo era qui mes por tenia i segurament que mes rapit va sortir d'aquell lloc. Poc temps després va aparèixer el flegmàtic ministre de Información y Turismo Manue

La vida de les dones a les cases pageses de Gavà no era diferent de la que tenien en la gran majoria de masies de Catalunya. La societat gavanenca era eminentment agrícola, fins entrats els anys 60. En ella el paper de la dona era fonamental, elles administraven les cases, cuidaven dels fills, portaven a vendre els fruits del camp i ajudaven en les feines de cuidar el bestiar i encara tenien temps de treballar a la terra. A diferència d'altres indrets de l'Estat Espanyol, la dona catalana podia heretar i llegar les seves propietats, més enllà de la voluntat del seu espòs. Aquest fet feia que el seu paper fos molt diferent si ella era la mestressa o la filla de la casa (la pubilla) o la jove que anava a cassar-se amb l'hereu. En el segon cas el seu paper en molts cops no era molt diferent del d'una minyona amb dret a compartir espais i llits amb els amos. El paper de l'home que es cassava amb una pubilla no era gaire diferent, era el mosso de la casa, li t