LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

A la primera part us  vaig parlar del Chevalier d'Eon. Ell va donar nom al transvestisme fins inicis del segle XX, conegut amb el nom  "eonisme". Aquí la primera part:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/01/breu-historia-del-transvestisme-i-part.html (Publicat a Infogai, març 2017) Café Italià, Barcelona 1911 Normalment coneixem la història d'homes que van interpretar papers femenins. El cas de Charlotte Cushman (1816-1876) és diferent. Va ser una de les més famoses actrius de l'escena americana i britànica del segle XIX. Va interpretar tant personatges masculins com femenins i va estimar amb totes les seves forces a altres dones, especialment a l'escultora Emma Stebbins. Un dels seus treballs més aplaudits va ser el personatge masculí de Romeu i Julieta: Malgrat les dures lleis contra el transvestisme, que prohibien la presència de dones en l'exèrcit americà, moltes dones s’hi van enrolar transvestides. Va ser el cas de Deborah S

Dones que han lluitat per ser lliures o que no han volgut viure sota el domini d'una altre persona.  Dones ignorades pels historiadors pel simple fet de ser dones, malgrat haver jugat un paper molt important al seu temps. Isabel Tudor, Levina Teerlinc Per accedir a la primera part:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/03/dones-que-van-deixar-empremta-i-part.html Per accedir a la segona part:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/03/dones-que-van-deixar-empremta-ii-part.html Aquí os mostraré diversos exemples anteriors a que es creés el terme "feminisme" i publicats a la meva pàgina de Facebook. Ara a partir del segle XV.  CATERINA SFORZA  LA "LLEONA DE LA ROMANYA".  Caterina Sforza (1463 - 1509), fou una filla il·legítima de Galeazzo Maria Sforza (duc de Milà) i de Lucrecia Landriani, va ser comtessa d'Imola i Forlì i una de les dones més famoses del seu temps. Va ser coneguda com la lleona (vampiressa, diablessa) de la

Una ruta senzilla, un desnivell proper als 200 metres i uns 9 quilometres. Inici i final de la ruta estan connectats per un bon servei de bus, entre dins la zona de la T-10. Podeu trobar la ruta a wikiloc:  https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14366355 Iniciarem el recorregut a la Torre Roja de Viladecans, edifici del segle XIII restaurat el segle XIX. Recomano una ullada al nucli antic de Viladecans, amb els seus edificis de pedra vermella (gres). Especialment la Torré del Baró del segle XIII o la seu de l'Ajuntament.  Darrere la Torre i seguint en línia recta, els camins ens aniran pujant cap a l'ermita, amb trams àrids i altres arbrats. Al final podem trobar escales o zones amb banc per descansar. També miradors sobre la zona de ponent del delta del Llobregat.  L'Ermita de Sant Ramon es troba a uns 280 metres sobre el nivell del mar. És una ermita d'inspiració neoromànica. Al costat de l'Ermita es troba, també,

Dones que han lluitat per ser lliures o que no han volgut viure sota el domini d'una altre persona.  Dones ignorades pels historiadors pel simple fet de ser dones, malgrat haver jugat un paper molt important al seu temps. Per accedir a la primera part:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/03/dones-que-van-deixar-empremta-i-part.html Aquí os mostraré diversos exemples anteriors a que es creés el terme "feminisme" i publicats a la meva pàgina de Facebook. ERMESSENDA DE CARCASSONA   (972-1058)  Va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Tomba a la catedral de Girona, segle XIV.  Casada amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins a la seva mort el 1017; governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat del seu fill (1017-1021), i a partir de llavors cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Les desavinences entre tots dos va provocar el repartimen t del domini. Mort el seu